L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril. Apareixen grups de voluntaris, es fan campanyes i el 1978 neix la Vlaamse Vereniging voor Industriële Archeologie vzw (Associació Flamenca d'Arqueologia Industrial). Els plafons de l’exposició mostren els resultats aconseguits.

Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.

Barcelona, com la resta de ciutats euromediterrànies, experimenta un canvi profund que va molt més enllà de la crisi econòmica actual. A més de portar a terme una revisió profunda dels models econòmics i de gestió, cal trobar noves estratègies.

Els projectistes, els urbanistes i els responsables polítics s’adonen cada vegada més de la importància d’explorar mètodes de regeneració urbanística innovadors, basats en sinergies renovades entre la ciutadania i les institucions públiques encarregades de la gestió urbana, i en una actuació més responsable per part del sector privat.

L’arquitectura, l’art, la qüestió social o el creixement demogràfic i urbà en les quatre dècades que transcorren entre les dues exposicions universals de 1888 i 1929 han estat objecte de nombroses recerques històriques. En canvi, el paper crucial de la ciència, la tecnologia i la medicina ens resulta encara força desconegut.

Enguany es compleixen 40 anys de les grans mobilitzacions socials que es van produir l’any 1976, durant el procés de transició de la dictadura a la democràcia a Espanya.

La reactivació del recinte fabril de Can Ricart i del carrer de Pere IV creen un clima propici per debatre sobre la rehabilitació d’edificis i paisatges industrials i sobre les modalitats d’ús de les antigues àrees fabrils i noves estratègies de relació entre ciutadans, tècnics i polítics. L’exposició mostra les propostes al respecte dels joves investigadors dirigits per Federico Wulff (Welsh School of Architecture / Ysgol Pensaernïaeth Cymru, Universitat de Cardiff).

Ramon Llull va ser en diverses ocasions a Barcelona. L’any 1299 va escriure-hi el Dictat de Ramon i el Llibre d’oracions, tots dos dedicats als reis. Jaume II li va concedir permís per predicar a les sinagogues i mesquites del país. El Dictat de Ramon s’ha de vincular amb la resposta que Llull va oferir al mètode de disputació dominicà, que havia donat un resultat tan incert en la disputa de Barcelona de 1263.

La restauració d’aquest objecte, procedent del jaciment del Conservatori del Liceu de Barcelona de l’any 2006, es realitza amb motiu de l’exposició que organitza el MUHBA amb el títol: “PRIMERS PAGESOS/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys”.

Direcció i coordinació: Lídia Font, Anna Lázaro i Carla Puerto, del Servei de Conservació Preventiva i Restauració del Museu d’Història de Barcelona
Restauradora: Sandra Val (ICNITA-Serveis Integrals en Ciències Naturals i Arqueologia)
Any: 2015-2016

Tractament d’objectes de ferro procedents del jaciment del mercat del Born mitjançant banys químics de sulfit alcalí en calent per tal d’accelerar el procés.

Direcció i coordinació: Lídia Font, Anna Lázaro i Carla Puerto, del Servei de Conservació Preventiva i Restauració del Museu d’Història de Barcelona
Restauradores: Ana Isabel Citores i Marta Golobardes
Anàlisis de laboratori: Arte-Lab, SL
Any: 2009-2010

Luxosa decoració del sostre de l’habitació o cubiculum del propietari de la casa romana del carrer d’Avinyó. A la part central, rombe amb la representació del rapte de Ganimedes (“el més bell dels mortals”, segons la Il·líada d’Homer) i al seu voltant decoració amb motius florals i sanefes combinats amb motllures.