El 150è aniversari de la 'restauració' dels Jocs Florals de Barcelona és l’ocasió d’un projecte expositiu que, tot mirant de rescatar aquell cèlebre episodi de l’anècdota i del tòpic, vol contribuir a reubicar-lo en la complexa dinàmica d’accions i de representacions que, com en el cas d’altres ciutats aleshores, acompanyaven la imminència de la nova Barcelona burgesa de Cerdà i l’Eixample.
Un projecte en construcció i una exposició que aborda les pràctiques transnacionals dels barcelonins més recents, en cerca de nous conceptes per explorar els canvis històrics relacionats amb les migracions.
Una mostra que reflexiona sobre algunes innovacions en la vida urbana d‟aquesta darrera dècada d'intensa aportació humana i sobre el dia a dia en les relacions pràctiques, agrupades en cinc àmbits: "Imaginaris", "Connexions", "Intimitats", "Negocis" i "Asimetries".
El barraquisme, un fenomen urbà de primera magnitud a Barcelona des de principis del segle XX, fins gairebé els Jocs Olímpics, creà una vertadera "ciutat informal" al costat dels nuclis antics, de l'Eixample i de les diverses formes de creixement de la perifèria urbana. Aquesta ciutat informal s'estengué per la muntanya de Montjuïc, pel front marítim, per alguns espais intersticials del propi Eixample i pels turons que envoltaven la ciutat.
Una jornada que proposa una reflexió sobre la identitat gòtica de Barcelona a l'entorn del nucli històric de la ciutat, a partir dels principals edificis gòtics de la ciutat baixmedieval i de les construccions neogòtiques dels s XIX i XX.
Una aplicació, un innovador recorregut virtual 5D per Ciutat Vella per descobrir els principals elements gòtics de la ciutat a través d'un sistema de visualització virtual en temps real.
En el marc de Barcelona Ciència 2007, el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i el Museu-Monestir de Pedralbes presenten el projecte de recreació d'un hipotètic "jardí medicinal" al claustre del Monestir de Pedralbes.
No es tracta d'una reconstrucció fidel de l'enjardinament històric del claustre d'aquest monestir, sinó de "crear" un "jardí medicinal" a partir d'alguns dels tractats que sobre els "medicaments simples" van tenir més difusió a l'Edat Mitjana.
El Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) és la institució encarregada de l'estudi i la difusió del patrimoni històric de la ciutat.
L'Arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur, vol fer partícip i engrescar la ciutadania en l'ús i el gaudi del patrimoni arqueològic de Barcelona.
La mostra s'inscriu dins el programa d'exposicions temporals dedicat a la difusió de la història i que organitza el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) al Saló del Tinell del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.
El Ministeri de Cultura, a través de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), reivindica la trajectòria vital, política i científica de Juan Negrín en el cinquantè aniversari de la seva mort amb l'exposició "Juan Negrín (1892-1956). Barcelona, capital de la República", organitzada per la SECC amb la col•laboració del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) i el suport de la Fundación Pablo Iglesias i la Fundación Juan Negrín.
"La construcció de la gran Barcelona: l'obertura de la Via Laietana, 1908-1958", és una exposició ideada pel Museu d'Història de la Ciutat. Amb aquesta exposició, el Museu té per objectiu difondre el valor significatiu que va tenir l'obertura de la Via Laietana durant la primera meitat del segle XX.
Fulletó de 'La construcció de la gran Barcelona: l'obertura de la Via Laietana, 1908-1958'
El Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) amb el suport del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, dins el Programa per al Memorial Democràtic, presenta l'exposició "La Primavera Republicana. Barcelona, 1931 - 1939". La mostra és un viatge al temps de l'esperança que va portar la II República espanyola la primavera del 1931.
Seguint l'esperit del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) d'explicar la història de la ciutat en els espais que li són propis, i tot establint una relació entre continent i contingut, la nova exposició permanent s'ubica al palau comtal / reial, en l'espai de les sales anomenades de les voltes romàniques dins el Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.
Reobertura de la Casa del Guarda del Park Güell, rehabilitada pel Sector d'Urbanisme i Infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona, amb una nova exposició permanent organitzada pel MUHBA, que aspira a mostrar com el tàndem Gaudí-Güell va incidir en la reconfiguració de la ciutat de principis de s. XX.
El Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) i el Col•legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) presenten l'exposició: GATCPAC 1928-1939. Una nova arquitectura per a una nova ciutat.
Aquesta exposició és una reflexió sobre l'activitat arquitectònica, cultural i creativa d'un grup d'arquitectes que, reunits sota el nom de Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània, iniciaren el procés de modernització de l'arquitectura a Catalunya.
