Relats de Fàbrica és una performance ideada i produïda pel MUHBA, Museu d'Història de Barcelona i els Amics de la Fabra i Coats amb motiu de la jornada de portes obertes del dissabte 19 de març de 2011 a la Fabra i Coats organitzada pel districte de Sant Andreu.
Salomó ben Adret, més conegut per l'acrònim del seu nom en hebreu RASHBA, fou figura cabdal en la història de la cultura catalana medieval i un dels barcelonins més influents de tots els temps.
La mostra pren com a fil conductor el SEAT 600 i mostra les transformacions que experimentaren Barcelona i els seus habitants durant els anys cinquanta, amb tot un seguit de fets i decisions amb efectes de llarga durada i un impacte decisiu en la configuració de Barcelona.
Una de les exposicions flaix del MUHBA, Museu d'Història de Barcelona destinades a presentar noves peces de la col·lecció: un SEAT 600 D cedit per Josep Carles Vallejo Calderón, president del Memorial Democràtic de Treballadors de SEAT. El vehicle que va convertir-se en icona del creixement sense democràcia.
MUHBA Oliva Artés ha de construir la mirada històrica sobre la ciutat i la metròpoli contemporània, des dels inicis de la manufactura al segle XVIII fins a principis del segle XXI, articulant-la de manera significativa amb les èpoques anteriors de la trajectòria de la ciutat. Dins de l'aposta del Museu d'Història de Barcelona de ser "el mirall de la ciutat", MUHBA Oliva Artés es perfila com un dels grans espais articuladors del pla estratègic del Museu.
Una visita breu i intensa al Monestir de Pedralbes per a satisfer el desig de conèixer i l'anhel de bellesa. L'activitat s'adreça especialment a grups de residents d'institucions sanitàries i geriàtriques i als seus familiars, i a les associacions per a persones amb discapacitats i en risc d'exclusió social.
L'exposició "Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli (1853-1897)" mostra el complex tramat subjacent a la ideació de l'Eixample per Cerdà, l'energia d'una societat urbana sacsejada per la revolució industrial i emmotllada també pel règim liberal i, naturalment, les dificultats que s'anaren suscitant a partir del moment de trencament amb l'Antic Règim.
Presentació de la Guia Barcino/Bcn i inauguració del centre d'interpretació de la Via Sepulcral Romana de la Plaça Vila de Madrid.
El 150è aniversari de la 'restauració' dels Jocs Florals de Barcelona és l’ocasió d’un projecte expositiu que, tot mirant de rescatar aquell cèlebre episodi de l’anècdota i del tòpic, vol contribuir a reubicar-lo en la complexa dinàmica d’accions i de representacions que, com en el cas d’altres ciutats aleshores, acompanyaven la imminència de la nova Barcelona burgesa de Cerdà i l’Eixample.
Un projecte en construcció i una exposició que aborda les pràctiques transnacionals dels barcelonins més recents, en cerca de nous conceptes per explorar els canvis històrics relacionats amb les migracions.
Una mostra que reflexiona sobre algunes innovacions en la vida urbana d‟aquesta darrera dècada d'intensa aportació humana i sobre el dia a dia en les relacions pràctiques, agrupades en cinc àmbits: "Imaginaris", "Connexions", "Intimitats", "Negocis" i "Asimetries".
El barraquisme, un fenomen urbà de primera magnitud a Barcelona des de principis del segle XX, fins gairebé els Jocs Olímpics, creà una vertadera "ciutat informal" al costat dels nuclis antics, de l'Eixample i de les diverses formes de creixement de la perifèria urbana. Aquesta ciutat informal s'estengué per la muntanya de Montjuïc, pel front marítim, per alguns espais intersticials del propi Eixample i pels turons que envoltaven la ciutat.
Una jornada que proposa una reflexió sobre la identitat gòtica de Barcelona a l'entorn del nucli històric de la ciutat, a partir dels principals edificis gòtics de la ciutat baixmedieval i de les construccions neogòtiques dels s XIX i XX.
Una aplicació, un innovador recorregut virtual 5D per Ciutat Vella per descobrir els principals elements gòtics de la ciutat a través d'un sistema de visualització virtual en temps real.
En el marc de Barcelona Ciència 2007, el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i el Museu-Monestir de Pedralbes presenten el projecte de recreació d'un hipotètic "jardí medicinal" al claustre del Monestir de Pedralbes.
No es tracta d'una reconstrucció fidel de l'enjardinament històric del claustre d'aquest monestir, sinó de "crear" un "jardí medicinal" a partir d'alguns dels tractats que sobre els "medicaments simples" van tenir més difusió a l'Edat Mitjana.
