Pla Litoral

Tot i la seva eficiència per unitat de volum transportat, el trànsit marítim genera una contaminació atmosfèrica que afecta la qualitat de l’aire de les ciutats costaneres, no només quan els vaixells són a port. El fueloil que tradicionalment han fet servir els vaixells conté fins a 3.500 vegades més sofre que el dièsel dels vehicles. La crema d’aquest combustible emet contaminants a l’atmosfera com els d’òxids de sofre (SOx) i de nitrogen (NOx) i partícules (PMx) que tenen uns efectes nocius sobre la salut de la ciutadania i l’entorn.

Per fer front a les emissions contaminants dels vaixells i limitar-ne els efectes negatius a la salut pública i a l’entorn, l’organització marítima internacional (OMI) ha creat les zones de baixes emissions de compostos de sofre (SOx) i de nitrogen (NOx). Les zones de baixes emissions (en anglès, emission control areas, ECA) estan regulades per l’annex VI del Conveni Internacional per a la Prevenció de la Contaminació pels Vaixells (MARPOL). Són àrees on s’introdueixen nivells més restrictius per a les emissions de sofre, de nitrogen i de partícules que els previstos per MARPOL, i correspon als estats riberencs la iniciativa de sol·licitar-ne la creació a l’OMI.

El trànsit marítim, pels seus valors d’eficiència en el transport interregional de grans volums, segueix una tendència ascendent a causa de factors com els mercats nous, les rutes noves i la situació econòmica i política global. Juntament amb aquest creixement del transport per via marítima, també hi ha hagut un creixement accelerat de les emissions de contaminants a escala global. La preocupació ambiental de les últimes dècades ha provocat la creació de normatives més estrictes pel que fa a emissions a l’atmosfera. La mar Mediterrània s'ha declarat com a zona ECA. La creació d’una zona de baixes emissions a la Mediterrània contribueix molt positivament a millorar la qualitat de l’aire i la salut dels habitants de les poblacions riberenques, així com la qualitat ambiental dels ecosistemes mediterranis.

Quant a l’àmbit global d’emissions, el consens de l’OMI ha estat posar un preu per al carboni en la indústria naviliera el 2027. Aquesta decisió històrica estableix un preu global estandarditzat del carboni i eludeix de manera efectiva els debats d’àmbit estatal i les discussions sobre el bloqueig observat fins ara.

L’Ajuntament de Barcelona emmarca el projecte d’establiment d’una ECA a la Mediterrània en el Pla Litoral, ja que es tracta d’un complement imprescindible als acords amb l’Autoritat Portuària de Barcelona –limitats al recinte portuari i a l’abast de les competències de l’APB– per reduir les emissions a l’atmosfera generades pel trànsit marítim.