Pla Litoral

La reconquesta dels espais litorals de la ciutat com a àmbit públic de qualitat, obert i gaudit per tota la ciutadania és una de les idees principals del pla. Per a que aquesta sigui possible, és necessari que els espais públics compleixin uns requisits bàsics de confort, habitabilitat i seguretat. En la diagnosi s’han detectat els espais on és necessari fer actuacions en aquest sentit i s’ha traslladat en projectes i accions concretes.

Els serveis que actualment s’ofereixen al litoral responen a necessitats que han canviat o bé han estat ultrapassades. En molts casos, la sobrefreqüentació dels espais ha comportat problemes de convivència. El pla fa un nou replantejament dels serveis que s’hi ofereixen per adaptar-los tant a les necessitats de la gent de la ciutat com a les exigències de la sostenibilitat ambiental, evitant superar la capacitat de càrrega dels diversos àmbits espacials.

La Carta Municipal de Barcelona i el Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament mostren una voluntat decidida d’aprofundir en la democràcia activa, reforçant les pràctiques de col·laboració i cooperació entre l’Ajuntament, el moviment associatiu i els agents socials per aconseguir progrés i cohesió. Des d’aquesta voluntat es contemplen instruments com la gestió cívica de competències municipals per a les activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta.

Si es plantegen objectius orientats a l’equitat social i la sostenibilitat ambiental resulta necessari promoure activitats i serveis que siguin accessibles a peu o en bicicleta i per als quals no sigui necessari agafar el cotxe. Aquests, promouen la salut física i les relacions personals, contribueixen a l’economia local i la responsabilitat social, i són la millor opció des del punt de vista ambiental

La diagnosi mostra com no tots els àmbits són igualment accessibles en transport públic. El pla treballa per fer que aquesta accessibilitat igualitària i per garantir la connectivitat al llarg de tot el front litoral, de riu a riu. A més, impulsa els modes de transport actius (bicicleta i a peu) i contempla la millora de l’oferta de transport públic al litoral.

Perquè una ciutat com Barcelona sigui marítima en el sentit més ple de la paraula, és necessari que, als ciutadans i les ciutadanes -i sobretot als veïns i a les veïnes dels barris del litoral-, els sigui fàcil accedir al mar i no només a través de les platges. El fet de poder arribar a la vora del mar ajuda a què se’l facin seu, el valorin i el vulguin preservar.

Per tal que la nàutica sigui una  activitat arrelada entre la ciutadania al litoral de Barcelona cal una oferta formativa eficaç. A nivell educatiu ja existeixen l’Institut de Nàutica de Barcelona i la Facultat de Nàutica de la UPC, però cal potenciar-los encara més. Per altra banda, és necessari promoure i impulsar de manera coordinada altres activitats formatives que es desenvolupen al litoral de manera que es posi en valor la singularitat de cada instal·lació i es potenciï la nàutica generant beneficis per a la ciutadania i per a cada instal·lació en particular.

Barcelona pot esdevenir una ciutat de referència en ciències i tecnologies marines sostenibles. Per aconseguir-ho és necessari recolzar les entitats i centres de recerca, desenvolupament i innovació que treballen en les diverses branques de coneixement que tenen el mar com a denominador comú, i crear condicions perquè es puguin generar noves sinèrgies entre elles.

L’economia blava abasta les activitats productives i de serveis més pròpies del litoral (necessiten del mar per al seu desenvolupament). La diagnosi mostra que aquestes generen efectes multiplicadors més grans que altres activitats econòmiques implantades al litoral de Barcelona. L’impuls a noves iniciatives d’economia social i solidària relacionades amb l’economia blava permetria generar més ocupació inclusiva de qualitat, la promoció dels oficis mariners, la recuperació de la memòria històrica dels barris del litoral i la difusió i promoció de la cultura marítima.

El litoral és un àmbit que aglutina activitats que generen impactes ambientals i molèsties als veïns i les veïnes. És necessari actuar per reduir les emissions contaminants tant a l’aire com a l’aigua i la generació de residus per tal de millorar la qualitat de vida dels habitants de la ciutat i la salut del medi ambient en general.

Actualment la ciutat es troba immersa en un procés de naturalització general dels espais en què el litoral no hauria de ser una excepció. El litoral de la ciutat ofereix una oportunitat molt important com espai de gaudi, de tranquil·litat, de refresc, d’educació, de coneixement, etc. A més, pot constituir un connector ambiental clau amb grans espais naturals del contorn urbà com la desembocadura del riu Besòs i la del riu Llobregat, i entre els propis espais verds de la trama urbana.

La resiliència urbana és la capacitat de les ciutats de prevenir, o en els casos que sigui inevitable, minimitzar l’impacte de les situacions d’emergència excepcionals i recuperar-se’n tan aviat com sigui possible. És necessari que el litoral de la ciutat pugui fer front resilientment als diferents riscos naturals i industrials als quals està exposat, i aquest criteri ha de presidir totes les actuacions que s’hi puguin dissenyar, especialment a l’àmbit de la façana marítima.

El litoral de Barcelona i sobretot la zona de platges és un dels espais de lleure més grans de la ciutat. L’esport és present a tots els espais litorals i s’ha convertit en un dels grans elements estructuradors del front marítim. El litoral té el potencial d’allotjar circuits lineals d’alt valor paisatgístic i ambiental que són ideals per a la pràctica de la vela, la natació, la bicicleta, el patinatge o la cursa.

El litoral de la ciutat és un territori ampli en el qual intervenen multitud d’agents públics i privats i que s’ha convertit en un espai d’ús ciutadà cada vegada més intens. No és estrany doncs que apareguin situacions i tensions entre els agents amb interessos contraposats, que són difícils de gestionar amb els mecanismes disponibles a dia d’avui. Per això, cal crear i organitzar nous espais de debat transversal entre tots els col·lectius socials i els agents del litoral implicats, on es pugui confrontar obertament i donar una resposta positiva a totes les inquietuds i opinions.

Cal una nova governança del litoral que permeti conjugar la conservació dels seus valors ambientals i el progrés social i econòmic dels seus habitants. El seu disseny ha d’assegurar una coordinació estreta i eficaç entre els diferents agents i institucions públiques amb responsabilitats sobre els diferents àmbits incloent les platges i els ports, i ha de garantir la participació ciutadana en els processos de gestació i presa de decisions.