L’Arxiu Xcèntric del CCCB proposa una ‘playlist’ de pel·lícules sobre la ciutat de Barcelona

Xcèntric és el programa de cinema estable del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Al seu recer va néixer l’Arxiu Xcèntric, que es regeix pels mateixos pressupòsits que el seu germà gran –difondre la creació audiovisual experimental i d’autor–, però sumant-hi les característiques i objectius propis d’un arxiu, com la conservació, la indexació i la documentació.

Físicament, l’Arxiu es troba ubicat a la planta -1 del CCCB. Disposa d’un miler de referències cinematogràfiques i d’un espai de consulta amb una pantalla col·lectiva per a grups bombolla de fins a sis persones i diversos monitors individuals o per visionar en parella. Si ho voleu, podeu preparar lliurement la vostra sessió particular de cinema consultant el catàleg en xarxa, les biografies dels seus autors i les presentacions gravades de molts dels títols. Si ho preferiu, també podeu concertar una visita guiada a la vostra mida escrivint a xcentric@cccb.org.

Si us deixeu aconsellar, l’Arxiu acaba de confeccionar per a vosaltres la llista de reproducció Visions de Barcelona, formada per quatre curts de diferent factura i pel primer llargmetratge, de tot just 65 minuts de durada, de la cineasta francesa Jackie Raynal.

Com és marca de la casa, les cinc obres dialoguen entre elles i, d’aquesta manera, fan més satisfactori i enriquidor l’exercici per a l’espectador, que podrà redescobrir la ciutat des de noves perspectives –per bé que rescatades del passat– i establir-hi punts de connexió amb la seva experiència personal. A grans trets, la llista de reproducció traça un doble recorregut espacial i temporal que va de l’empremta d’Antoni Gaudí fins al Districte 22@.

A Gaudí asesinado por un tranvía (1968), l’argentí Jorge Honik contraposa les formes modernistes i orgàniques de la Sagrada Família a l'arquitectura racional i gris dels sectors industrials i els blocs de pisos del desarrollismo franquista. A Film-Gaudí (1975), un compatriota seu, Claudio Caldini, recrea el Park Güell fotograma a fotograma, talment un trencadís. A 22arroba (2008), l’italià Maximiniano Viale plasma en Súper-8 el caos, la pols i el soroll provocat per l’enderroc de les antigues edificacions del Poblenou. A Preludio (2011), el català Albert Alcoz converteix el Pavelló Mies van der Rohe en el centre d’un experiment d’art abstracte que en difumina les formes, i a Deux Fois (1969) Raynal signa un assaig feminista, igualment oníric, en què reflexiona sobre l’autorrepresentació, la percepció de la memòria i la concreció de la figura femenina.

El fons de l’Arxiu és de consulta presencial. L'horari s’estén de dimarts a divendres d’11 a 20 h, amb un últim accés a les 19.30 h. Els menors de 18 anys han d’anar acompanyats d’un adult. L'entrada és gratuïta, però s'ha de demanar cita prèvia a taquilles@cccb.org i assenyalar el temps estimat de reserva (30, 60 o 90 minuts).