Mart, el mirall vermell

El planeta Mart és un dels cossos celestes més fàcilment distingibles a ull nu des de la Terra. Quan fa acte de presència, es mostra com un punt brillant d’un taronja tènue enmig del cel estrellat. Sembla mentida la fascinació desmesurada que aquest petit objecte (comparat amb la immensitat del cosmos) ha despertat en la humanitat. Avui i al llarg de la història, la nostra mirada s’ha orientat cap a Mart. L’hem contemplat com un món susceptible de contenir vida, ha estat una font interminable d’inspiració artística i l’hem estudiat a la cerca de respostes sobre el nostre propi planeta que des d’aquí ens costa trobar. Fins i tot hi hem enviat diverses sondes i ens estem plantejant emprendre alguna missió tripulada. Ara, del 25 de febrer a l’11 de juliol, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona analitza el nostre vincle amb aquest planeta a través de l’exposició Mart. El mirall vermell.

La mostra ens apropa al planeta roig a través de diverses mirades que s’estructuren en tres àmbits expositius. El primer ho fa des d’una perspectiva històrica, des de l’època clàssica on Mart era el nom del déu romà de la guerra, el qual tenia el seu equivalent a la mitologia grega, Ares. Les representacions mitològiques de Mart en les diferents cultures, l’evolució de l’astronomia des de l’època de Ptolomeu i els escrits al voltant del déu centren aquest àmbit que ens porta cap al passat.

El segon àmbit repassa l’impacte del coneixement sobre Mart en la cultura, en especial, en la ciència-ficció. A partir dels descobriments sobre el planeta roig i l’espai en general, un munt d’autors com H. G. Wells, Ray Bradbury o Kim Stanley Robinson s’han avançat a possibles futurs i escenaris que han calat en l’imaginari popular, però que també han plantejat nous horitzons per a l’avenç científic i tecnològic.

El tercer àmbit planteja Mart com una alternativa (possible o impossible) a una Terra alterada per un canvi global a causa de l’activitat humana, però també, com un laboratori on emmirallar-nos i avançar en la recerca sobre grans qüestions encara no resoltes per la ciència com l’origen de la vida. A través de mostres resultants de dècades de recerca centrada en Mart, aquest àmbit convida a reflexionar sobre el rol de la humanitat a la Terra.

Com a activitat prèvia a l’exposició, el dijous 18 de febrer el CCCB ha organitzat una retransmissió en directe de l’aterratge del Rover Perseverance a la superfície marciana, comentada per científics i científiques de diverses disciplines. Aquesta és una de les moltes activitats programades al voltant de la mostra. El 26 de febrer, dia després de la seva inauguració, un debat entre l’autor de ciència-ficció Kim Stanley Robinson i l’investigador cultural José Luis de Vicente sobre l’espai com a motor del pensament utòpic contemporani faran el tret de sortida d’aquest cicle de propostes. En vindran moltes més; romangueu a l’aguait!

Més informació en aquest enllaç.