Fotografia i paisatgisme zen

Fins al 6 de maig es pot visitar a la Sala Parés l’exposició de fotografia El paisatge del sentiment, de Michael Kenna. L’artista britànic és conegut sobretot pels seus paisatges inusuals en blanc i negre, caracteritzats per una llum etèria que aconsegueix fotografiant a l’alba o a la nit amb exposicions de fins a 10 hores. Les seves fotos se centren en la interacció entre la condició atmosfèrica efímera del paisatge natural i les estructures fetes per l’home i la massa escultòrica.

L’artista no s’ha preocupat mai per les modes i pels dictats del mercat, sinó que ha seguit sempre la seva lògica i el seu instint. Aquest fet no li ha impedit —més aviat el contrari— de ser internacionalment reconegut, apreciat, exposat, publicat i col·leccionat. Els seus treballs formen part de les col·leccions permanents de la Bibliothèque Nationale de París, de la National Gallery of Art de Washington, del Museu Metropolità de Fotografia de Tòquio i del Victoria and Albert Museum de Londres, entre d’altres.

Durant més de 50 anys, Michael Kenna ha recorregut el món, més que per descobrir-lo, per fotografiar-lo i per incorporar-ne un lloc o un altre al seu univers particular. Durant aquest temps ha publicat nombrosos llibres, els temes dels quals van des dels canals de Venècia a les piràmides maies, i des de l’illa de Pasqua a la d’Hokkaido, al Japó.

Les seves imatges, majoritàriament plàcides, transmeten una sensació de calma i pau espiritual gràcies al tiratge de sals d’argent que positiva ell mateix i que va aprendre de Ruth Bernhard, amb qui va treballar com a impressor durant vuit a anys a San Francisco, entre 1977 i 1985.

Segons Alain D’Hooghe, Michael Kenna no és un fotògraf documentalista, sinó més aviat un romàntic, ja que “no ens mostra allò que ha vist o que nosaltres podríem veure in situ”. Gràcies a les llargues exposicions, l’autor s’assegura que la pel·lícula enregistri tota mena de fenòmens naturals imperceptibles a simple vista, com el pas dels núvols o la trajectòria dels estels.

Si a tot això afegim la feina manual al laboratori i el gust de l’autor pel minimalisme a través d’una depuració radical de l’escala de grisos, conclourem que les seves fotografies són més aviat impressions, fruit d’un sentiment i una vivència personal.