Sis artistes contemporanis s’acosten a la ‘mecamística’

L’espai del carrer Trafalgar exposa mecamístiques (a la fotografia d’Aleix Plademunt), una mostra que reuneix les creacions d’un conjunt d’artistes que exploren la relació entre la mecànica i allò que transcendeix la percepció humana. Aquesta exposició ofereix les obres de creadors contemporanis que abasten diverses disciplines, des de la instal·lació, el cinema experimental, l’art sonor, el vídeo i l’escultura.

El terme ‘mecamística’ és un concepte del cineasta granadí José Val del Omar, definit en un dels seus collages com la “mecànica invisible en la qual estem submergits en tremolor”. Aquest terme serveix de fil conductor per a la mostra, la qual disposa d’un grup d’artistes format per Raquel G. Ibáñez, Gloria López Cleries, Max Milà Serra, Marc O’Callaghan, Milena Rossignoli i Jorge Suárez-Quiñones Rivas. Cadascun d’ells parteix dels conceptes vinculats a la ‘mecamística’ per reinterpretar-la a través de les respectives pràctiques artístiques.

Tindreu l’oportunitat de descobrir Registro de vientos menores (2022-2023) de Raquel G. Ibáñez, una investigació artística que explora les relacions entre “pneuma” i “ànima” per mitjà de les tecnologies i materialitats de la veu. També podreu conèixer el vídeo assaig de Gloria López Cleries, titulat Your phone is a scrying mirror. When it’s off (2024), en el qual tracta de definir el concepte de “Phone Scrying” mitjançant un recorregut pel món de les xarxes socials i plataformes de contingut d’internet. 

Max Milà Serra presenta El ojo místico (2024), una obra inspirada en l’escrit de l’historiador de l’art Victor Stoichita que farà capbussar-vos en un ull mecànic. Milà Serra crea un instrument d’òptica que permet controlar i analitzar imatges com si es tractés d’una retina maquínica, utilitzant obres del Segle d’Or espanyol citades en el llibre en qüestió. 

L’obra de Marc O’Callaghan neix del projecte Correspondències Simbòliques entre Folklore Catòlic i Música Màkina en el Barri Antic de Barcelona. L’artista uneix les campanes de Barcelona i els referents històrics de la música electrònica local, explorant una ruta psicogeogràfica. Mitjançant la identificació de les notes de les campanes i la seva ubicació, O’Callaghan compara els temes de música electrònica en relació amb el patrimoni catòlic de la ciutat i festiu, per mitjà de l’escolta i el walking art. 

També coneixereu el projecte de Milena Rossignoli que empra ferro com a mitjà per explorar la repetició de gestos en una connexió amb el dibuix. Rossignoli evoca les caigudes adquirides en les arts marcials per aconseguir un equilibri invisible mitjançant la repetició. 

L’artista Jorge Suárez-Quiñones Rivas s’inspira en els versos del poeta Carlos Francisco Monge per parlar de la seva pel·lícula hikisaku (2023). Les imatges de l’artista, com carbó encès, fusionen tacte i visió; el dit que toca i l’ull que guaita.

Si voleu conèixer la mirada d’aquests artistes a través de l’art en la mostra mecamístiques, teniu temps de fer-ho fins al 8 de juny. L’entrada és gratuïta i l’horari per visitar-la és de dimecres a divendres, d’11 h a 14 h i de 16 h a 20 h, i els dissabtes d’11 h a 14 h. Per a obtenir més informació, podeu consultar la pàgina web del comissari Sergi Álvarez Riosalido o l’Instagram de Dilalica.