Menu

Barcelona Poesia 2021


Presentació

Les paraules necessàries

“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, va deixar escrit el poeta. Aquest darrer any, cal acceptar que “l’exaltació” no ha estat del tot positiva. Sortosament, sembla que ara tenim millors expectatives i un exemple n’és el fet que podem presentar una nova edició del festival Barcelona Poesia. Fa un any el vam haver d’ajornar i només en vam poder fer una edició reduïda el mes d’octubre. Ara torna a la seva època natural i amb energia renovada; no amb la normalitat que tots voldríem, però sí amb una programació extensa i variada al llarg d’onze jornades. Serà una bona mostra de la riquesa i la pluralitat poètica del moment, tant des del punt de vista estrictament literari com també en la manera de presentar-la. I tot, és clar, es farà seguint els protocols que marquen les autoritats sanitàries.
 

La comissària i el comissari han preparat un festival que presenta moltes veus actuals, però que també fa una mirada enrere i s’hi homenatgen noms que aquest 2021 són i seran especialment presents, com els de Felícia Fuster i Joan Triadú. També s’hi recorden figures desaparegudes recentment, com la del poeta Joan Margarit o la de l’investigador poètic Josep-Ramon Bach. Aquesta edició, la que en fa ja vint-i-quatre, té diverses particularitats, més enllà de les condicions causades per la covid-19 en les quals se celebrarà, com ara la inclusió d’un pregó o l’increment dels recitals en format de concert. Sigui com sigui, serà un festival que, com sempre, ens farà gaudir amb la bellesa de la poesia i enguany, especialment, ens farà reflexionar.
 

Deixeu-me acabar recordant, una vegada més, la importància que la cultura en el seu conjunt ha tingut per a una gran part de la població en tots aquests mesos tan complicats. Diversos indicadors assenyalen, per exemple, que ha augmentat considerablement el nombre de persones lectores i el temps dedicat a aquesta activitat. Segurament, moltes i molts han trobat en la lectura, en les paraules, allò que necessitaven, ja fos acompanyament, reflexió o distracció. Paradoxalment, el món de la cultura ha estat, com sabeu, dels que més ha patit i encara pateix la situació actual. Sapiguem agrair a aquelles i aquells que la fan possible la seva companyia i la seva ajuda, des de sempre, però en especial en aquests temps que ens està tocant viure. Omplim els recitals i els concerts, anem a escoltar-los i a gaudir de les paraules.

Joan Subirats

Tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

 

Barcelona Poesia. Presentació 

L’edició que fa vint-i-quatre del Barcelona Poesia té un caràcter recuperador, tant perquè vol reconquerir, a poc a poc, la vivència que entenem per festival, com perquè vol guarir les incerteses i el desassossec amb el poder de la paraula. Serà una petita cura d’esperança, una recuperació de l’hàbit de viure la força comunicativa de l’instant, de trobar l’excepcionalitat efímera que sovint és menyspreada per massa propera, per massa evident als nostres ulls, però que s’enterra endins de l’ésser com una llavor i fructifica. Per això és un festival pensat i que farà pensar. Hem omplert les jornades del festival de reflexions sobre la relació de la poesia amb conceptes importants en el món d’ara i sempre: una conversa recital sobre poesia i amor amb Mireia Sallarès, Begonya Saez i Pol Guasch; una altra sobre poesia i revolució, amb Enrique Falcón, Blanca Haddad i David Caño; una altra sobre la dissipació dels cànons poètics a partir d’una proposta d’Arnau Pons; una reflexió sobre les relacions entre poesia i escultura de David Bestué; una altra sobre poesia i economia amb Mario Montalbetti, o una exploració dels límits entre poesia i lletres de cançons amb Míriam Cano. Amb la col·laboració del MNAC i en format audiovisual, una selecció de joves poetes diran els seus versos en diàleg amb obres del museu on la guerra és representada. A més, al llarg de quatre taules rodones, analitzarem el paper històric i actual de les revistes de poesia, una de les formes més clàssiques i pervivents de presentar el poema en societat, en què participaran representants de publicacions periòdiques de tota mena de formats com Rosa Cúbica, Kokoro, Paraíso, Quimera, Reduccions, Quaderns de Versàlia, Mirall de Glaç, Gargots, Turbamulta, Branca, Poetry Spam, SonHoras i La Más Bella.

Com sempre, doncs, el festival mirarà enrere i endavant al mateix temps. Mirarem enrere per recuperar la figura i la importància de Felícia Fuster amb un recital d’homenatge ara que hauria fet 100 anys. I també celebrarem l’altre centenari d’enguany, el de Joan Triadú, amb una conferència sobre la recepció de les seves antologies poètiques a la dècada dels cinquanta. Així mateix, volem tenir un record per dos poetes que ens han deixat durant el darrer any, i per això homenatjarem l’insigne Joan Margarit i el gran investigador poètic Josep-Ramon Bach, per acomiadar-nos-en com pertoca. I, finalment, ens sumem a la festa que des de La Virreina preparen a l’entorn de l’exposició dedicada al poeta italià Nanni Balestrini.

La mirada endavant la farem amb un assortiment vigorós i eclèctic de recitals en format de concert. Hi haurà des de les versions de poemes de Màrius Sampere que fan Elvira Prado i Carles Viarnès, fins a l’estrena a Catalunya de l’espectacle de Carles Dénia i companyia sobre la poesia d’Ausiàs March, titulat Cant espiritual; hi haurà des dels Camins de retorn del basc Hasier Larretxea, fins a la recontextualització del folklore gallec de Laura LaMontagne i PicoAmperio; hi haurà des de la potència impecable de la cançó occitana de Cocanha, fins a un experiment poeticomusical dels B1N0, amb una colla de poetes triats per ells; hi haurà des de la musicalitat performativa de Laia Estruch i Xavi Lloses, fins a la improvisació pensada de Duot i Helena; hi haurà Elies Barberà amb el Quartet Brossa i Anna Hierro; hi haurà Joana Gomila, que estrenarà proposta; hi haurà Barba Corsini; hi haurà Neus Borrell i Bru Ferri; hi haurà Vladivostok; hi haurà David Castillo i Xarim Aresté; hi haurà Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán; hi haurà Marta y Micó; hi haurà Jo Jet i Maria Ribot… Hi haurà, fins i tot, un espectacle per a tota la família: Môesia.

És tan important poder fer el festival que aquesta vegada tindrà fins i tot un pregó, a càrrec d’Albert Garcia Elena. Perquè serà una autèntica festa major, amb eminències internacionals del gènere com Kae Tempest, Angélica Freitas, Carla Faesler o Pedro Mairal. Amb primeres figures de la lírica a les Espanyes, com ara Chus Pato, Luis García Montero o Alba Cid, a més d’Enrique Falcón. I amb una selecció dels nostres poetes més reconeguts durant el 2020, que hem agrupat en una autèntica gala de premis dirigida per Martí Torras.

La gatzara s’allargarà durant onze dies i s’escamparà per les seus habituals del festival, el Museu Frederic Marès i els jardins de la Misericòrdia; pel centre, amb actes al Saló de Cent, la plaça del Rei o el Convent de Sant Agustí; per escenaris com El Born, el Casino L’Aliança del Poblenou, la Casa Amèrica o el Palau de la Música, i per espais culturals de la ciutat, com La Farinera del Clot, el Centre Cultural Albareda, la Casa Orlandai o diverses biblioteques de la ciutat, especialment la Jaume Fuster i la Mercè Rodoreda.

Acabarem al Palau de la Música, aquest any sí, una altra vegada i amb l’aposta ferma de seguir fent un festival internacional malgrat que la internacionalitat s’aguanti per un fil, sigui tan fràgil. Fiston Mwanza Mujila, Miren Agur Meabe Plaza, Ramón Andrés, Athena Farrokhzad i Jaume Coll Mariné diran els seus versos, i ho faran al ritme del col·lectiu de dansa Big Bouncers.

És cert que una flor no fa estiu, però començar a florir, encara que sigui en la incògnita, és la missió que ens hem proposat i que retrata a la perfecció el meravellós cartell de Riqui Blanco, que s’ha de veure per poder-lo mirar; així la poesia, que s’ha de sentir per poder-la escoltar.

Josep Pedrals i Mireia Calafell

Comissaris BCNPoesia 2021

 

L'autor de la imatge del festival: Riki Blanco (Barcelona, 1978)

És conegut principalment en l’àmbit de la il·lustració editorial i de premsa, però en els darrers anys ho compagina amb el teatre experimental, el recital, la poesia, la narració, la videocreació i la composició musical, amb espectacles i podcasts caracteritzats per un humor líric, intel·ligent i incisiu.

La proposta visual que fa per al Barcelona Poesia és un joc òptic en el qual el significat del que visualitza l’espectador es trasllada a un estrat més gran quan deixa de veure’l i comença a mirar-lo. La tesi que proposa és diàfana: la poesia també es troba en les petites absències, en els silencis, en l’alteració d’aquest quadre hiperrealista anomenat realitat. En aquest acte poètic basat en la sostracció, una branca seca es converteix en un arbre florit, i en aquesta metamorfosi trobem una al·legoria d’aquest temps pandèmic en què l’hivern va arribar sobtadament en plena primavera, i va durar diverses estacions. Ara el temps ens deu dues primaveres.

La imatge que proposa no és una escena pletòrica ni excessivament acolorida ni optimista, i encara menys il·lusa, però sí que està carregada d’una esperança assossegada. I fàcilment, en aquestes peces que falten del puzle podem trobar també una metàfora —i un record— de totes les persones que ens han deixat en l’últim any.

Descarrega el cartell


©Ajuntament de Barcelona