Presentació

Més que un festival

Es fa difícil, a l'hora d'escriure la presentació de qualsevol esdeveniment en aquest 2022, no fer servir expressions com "tornada a la normalitat" o dedicar algunes paraules a la pandèmia, paraules que provem de posar amb els verbs en passat perquè desitgem que aquest malson que hem arrossegat durant dos anys, ara sí, ja formi part d'un temps pretèrit. Però jo voldria, ara i aquí, mirar endavant, centrar-me en el programa excel·lent del festival, vuit dies dedicats a totes les cares de la poesia, un certamen que va a més, que cada any arriba a més racons de la ciutat i que, a més de la programació oficial, troba la complicitat de biblioteques, centres cívics i moltes associacions i entitats que també organitzen el seu tast de poesia en el primaveral mes de maig.

Ja no hi ha excusa per quedar-se a casa. I els actes previstos faran passar una bona estona als amants de la lectura de poesia, però també als qui els agrada escoltar-la recitada, assistir a les performances més variades, als amants de la música –que torna a tenir un pes molt destacat– o als qui sovintegen els teatres. I és que es podria ben dir que el Barcelona Poesia és més que un festival –per un moment he pensat a escriure que és més que poesia, però no, perquè la poesia, certament, ho impregna tot en la programació, per variada que sigui la manera de presentar-la, i aquesta és la raó de ser del festival–, i és una cita que també ens permet un moment d'aturada i de fer balanç, de mirar endins, però també cap enfora. En aquest sentit, la comissària i el comissari sempre treballen a contrarellotge per cuidar fins al darrer detall i perquè el festival no oblidi aquells i aquelles que ens han acaronat amb la seva poesia i ens han deixat recentment. Si ara fa un any el nom de Joan Margarit va ser molt present al Barcelona Poesia tot i traspassar poques setmanes abans de començar el festival, enguany obrim la cita amb un pregó que serà un homenatge a Pau Riba, amb la poeta Núria Martínez-Vernis i la banda De Mortimers, que va acompanyar el cantautor còsmic en un munt d'ocasions amb el Jisàs de Netzerit. I si, com marca la tradició, un pregó obre el foc, el Barcelona Poesia el tancarà amb el també ja clàssic Festival Internacional al Palau de la Música, amb noms com Alice Oswald, Golan Haji o Ángelo Néstore, entre d'altres. Aneu reservant seient! Entre el pregó i el gran recital del Palau, vuit dies d'intensitat, d'emoció i de sensibilitat, amb un homenatge a Narcís Comadira i un a Guillem Viladot, una obra sobre Gabriel Ferrater protagonitzada per Pol López, una marató de 12 hores de lectura de Pasolini, slams de traducció, jams d'escriptura, nits de poesia experimental, recitals, concerts i, fins i tot, una cercavila. És o no és més que un festival?

Jordi Martí Grau

Tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

La paraula com a virus 

Si la pandèmia ha evidenciat alguna cosa és que el món tal com el pensàvem, com a inamovible i recognoscible, ha quedat suspès. La mutabilitat, la interdependència i la porositat són, ara, una condició prioritària del món. Per això el Barcelona Poesia 2022 posa el focus en el caràcter efímer de la paraula, en la possibilitat que els mots circulin per dins i per fora dels cossos, escampant-se, mutant, viralitzant-se. Així, el festival potencia la creació poètica en directe, amb tota una sèrie d’activitats (jams de creació poètica, slams de traducció, sessions d’improvisació, glosades…) en què la paraula es pensa i es diu tot seguit, i amb la complicitat i la participació festiva d’un públic que també volem que sigui creador. Alhora, hem afavorit les sinergies i hem estès la xarxa de contactes amb altres institucions i espais de la ciutat, per eixamplar l’abast del festival cap a espais insòlits i cap a col·lectius als quals, per raons diverses, la poesia no acostuma a arribar. Així, per exemple, recuperem l’esperit cabareter d’El Molino per fer-hi un espectacle poeticoteatral sobre Serafí Pitarra, i en aquest sentit també cal subratllar l’obra de teatre El club de res de res, produïda en col·laboració amb el CCCB, la Fundació Els Tres Turons i L’Altre Festival, que tindrà com a actors i actrius persones amb problemes de salut mental. El festival també tindrà espais per a la lectura aprofundida i calmada de poesia i per al record i l’homenatge de personalitats literàries rellevants (Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Guillem Viladot…). Per últim, inclourà actes de caire musical i lúdic: perquè “la poesia s’allunya de la poesia quan s’allunya de la música” (Ezra Pound) i perquè ens convé, més que mai, celebrar la possibilitat de trobar-nos, de dir-nos, de ser-hi.

Josep Pedrals i Maria Callís

Comissaris Barcelona Poesia 2022

L'autora de la imatge del festival: Rosa Tharrats (Barcelona, 1983)

Artista visual i dissenyadora, investiga les sincronicitats i els patrons de la naturalesa de forma intuïtiva a través de tot tipus de materials, especialment el teixit. Tharrats rastreja, modifica i crea aliances que potencien la transformació d’aquests materials, en capgira les qualitats i els converteix en cossos que transiten conceptes com la ingravidesa, la meditació o el ritual. Les seves obres es componen a partir de fragments i restes d'altres obres, cadascuna d'elles amb una història particular que s'afegeix a la nova peça. Les seves investigacions parteixen de la premissa que tant els objectes naturals com els artificials contenen una subjectivitat inexplorada que pot establir una relació orgànica amb nosaltres. Recentment ha exposat al MACBA, a la Barcelona Gallery Weekend, a Zona Maco, a Bombon Projects, a la galeria Heinrich Ehrhardt, a ARCO Madrid o al Museu de l'Empordà.

Per crear la imatge del cartell del Barcelona Poesia 2022, ha combinat tècniques digitals amb filtres analògics de color. El resultat són una sèrie de textures cromàtiques, vitals i aquoses, que es van tenyint i hibridant les unes amb les altres. Ha volgut treballar la idea d’una simbiosi sensible, palpable, quasi tàctil, amb una imatge fluctuant que va girant segons l’aplicació i el format. Amb això, explica Tharrats, ha volgut ser fidel a la idea d’un cartell que es converteix en “part viva del festival”: un cartell que es mou, que flueix com una onada, que es va transformant delicadament, i que alhora transmet màgia i exaltació poètica. Hi ha una combinació de colors diürns, com el groc solar del centre de la imatge, i nocturns, amb un blau indi de potència tel·lúrica. Una imatge que transmet una sensació de pau i rebel·lió alhora.

Descarrega el cartell