Presentació
Benvinguda, poesia!
Vers a vers, el festival Barcelona Poesia ens recorda un any més —i ja en són 26!— que arriba una nova primavera i que la paraula dita i escrita és una de les coses que ens fan humans. Que és fantàstic gaudir de concerts de música o d’àpats i sobretaules amb familiars i amics, però que també ho és fruir plenament d'una estona d’escolta reposada, d’assaborir els mots, de reflexionar i retrobar-se amb un mateix.
Com bé prou sabeu els qui seguiu el festival, Barcelona Poesia té actes, diguem-ho així, reposats, però també d’altres que no ho són pas tant. De fet, el nostre és un gran aparador de les múltiples formes en què es pot transmetre oralment la poesia. En aquesta nova edició, trenada per les mans curoses i llegides de la Maria Callís i el Josep Pedrals, hi haurà música i teatre, recitals col·lectius, presentacions de llibres i accions performatives.
Un bon grapat de propostes es podran veure per primera vegada en públic, des d’El viatge de Roger Mas, a la sala Paral·lel 62, fins als Cels canviants, de Núria Perpinyà, a la Sala Beckett, un concert-recital en asturià de Nacho Vegas, Cantares dende’l pie, o una proposta conjunta de Rafeef Ziadah i Remei de Ca la Fresca. Del programa del Barcelona Poesia també cal destacar el recital de poetes asturians i l’acte que repassarà els 180 anys d’odes dedicades a Barcelona.
El festival, com ja ens té acostumats, fa una àmplia mirada a la poesia del present sense oblidar els grans referents del passat —entre altres, Verdaguer i Brossa— i programa el Festival Internacional de Poesia, que aquest any convida Ana Martins Marques, José Eugenio Sánchez, Blanca Llum Vidal, Danez Smith, Imad Abu Sàleh i Olga Novo.
Una programació a la qual cal sumar un bon grapat d’actes i activitats organitzades per biblioteques, centres cívics, associacions i diferents entitats. "Més poesia" és el nom sota el qual s’agrupen aquestes activitats i, alhora, el clam que batega sota els plecs de l’excel·lent programa que teniu a les mans!
Jordi Martí Grau
Tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat
©Arnau Seguí
©Silvia Poch
Més enllà
Aquest any, el festival Barcelona Poesia va més enllà. Més enllà, però d’una manera poètica. És a dir, no crea un parc temàtic amb excuses versaires ni fa un festival del foc d’artifici, sinó que evidencia el poder que té la paraula per dur-nos a una nova comprensió, a un nou sentit, a una misteriosa profunditat del so, a una idea de la transcendència... La paraula com a pont per anar al més enllà o, com a mínim, més enllà de... Sense posar-nos exageradament metafísics, farem un seguit de celebracions amb les quals passar a un altre estadi: veure com el mot transforma la coneixença, la súplica, la desesperació, el joc, l’agraïment, el descobriment, la cerimònia o el sentit comunitari.
Per això, doncs, i encara que sembli paradoxal, el festival serà molt proper, palpable i directe, fins i tot senzill, però carregat de munició. Perquè sabem que la capacitat quasi màgica del dir poètic serveix de porta cap a l’alteritat (l’altre i el tot altre) i que la disposició d’una escolta amatent permet quasi fugir del pla material i físic o sublimar-lo. Volem posar el batec íntim en un ritme comú.
Tot això que sona tan bé, es materialitzarà en un seguit de recitals, concerts, converses, dramatitzacions i actes de tota mena, entre els quals hi haurà una bona colla d’estrenes (de Roger Mas, de Sabina Witt, de Núria Perpinyà, de Guim Valls...). Comptarem amb la presència de grans poetes de l’estranger (com Danez Smith, Ana Martins Marques, André Tecedeiro, Gaia Ginevra Giorgi, José Eugenio Sánchez, Rafeef Ziadah, Jan Wagner, Sanja Bakovic, Dorian Wood, Imad Abú Saleh o Nina Dragicevic) i grans poetes de casa nostra (com Josep Piera, Aurora Luque, Carles Camps Mundó, Edgardo Dobry, Maria Josep Escribà, Blanca Llum Vidal, Míriam Reyes...). Com sempre, mantindrem un bon espai per al record (fent memòria de Verdaguer, Anna Dodas, Joan Brossa, Alejandra Pizarnik, Jaume Vidal i Alcover) i per a l’homenatge en vida (Jaume Pérez Montaner). Reivindicarem la poètica del fet religiós, reivindicarem la inclusió d’un fet complex com la salut mental, reivindicarem llengües encara més oprimides que la nostra, com és l’asturià, reivindicarem el record i la dificultat del dol, reivindicarem la traducció poètica, i la festa, i la joventut, i la vellesa, i l’estimar-se amb total llibertat.
Com cada any, la majoria d’actes del festival se centraran a banda i banda de la Rambla, al Gòtic (al Verger del Museu Frederic Marès) i al Raval (als Jardins de la Casa de Misericòrdia), però també l’escamparem fins a la Sala Paral·lel 62, per biblioteques (a la Francesca Bonnemaison, la Mercè Rodoreda, la Joan Miró o la de la Torre Llobeta), centres cívics (la Casa Elizalde), teatres (La Brossa o la Sala Beckett), museus (al MUHBA de Plaça del Rei i de Vil·la Joana, la Fundació Antoni Tàpies o el Museu Nacional d’Art de Catalunya), al Centre Excursionista de Catalunya o al Cementiri del Poblenou.
Per anar avaluant allò que passi al festival, i per ser crítics amb nosaltres mateixos, enguany farem un podcast diari farcit de converses amb els protagonistes, de cròniques i de debat que es podrà seguir en directe o escoltar en diferit.
Josep Pedrals i Maria Callís
Comissaris Barcelona Poesia 2023
L'autora de la imatge del festival: Tanit Plana (Barcelona, 1975)
Tanit Plana és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Entén la fotografia com una manera d’acaronar, un lloc on estar radicalment juntes i una eina per fer política. La seva relació amb la pedagogia de la imatge i els processos de mediació que triangulen cos, política i imatge han estat una constant en el seu treball. Ha rebut la beca Barcelona Crea (2020), la Propuestas Vegap (2021) i l’Art for Change de la Fundació La Caixa (2022), entre d’altres. Els seus projectes recents s'han pogut veure a la Sala Canal d'Isabel II de Madrid (2019), a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2021) i a l’Auditori de Barcelona (2021). Té obra al Pla Nacional de Fotografia de Catalunya, al CA2M de Madrid, al FNAC —Fonds National d’Art Contemporain— del Ministeri de Cultura de França i al MACBA de Barcelona.
La imatge d’enguany del festival no n’és una, sinó sis. L’autora, actuant com a mediadora entre la poesia i la imatge, ha fet un treball de recerca i immersió en les obres de diferents poetes que seran presents al Barcelona Poesia 2023, i, amb els seus versos, ha alimentat una intel·ligència artificial (IA), i l’ha conduït fins al resultat final. Tanit Plana en diu: “M'agrada pensar que faig política quan li dic poesia a la intel·ligència artificial. D'aquesta manera, tota la càrrega de futur que contenen els versos que li recito més tota la càrrega de possibles que afegeixo al prompt es resolen en imatges plenes de matisos, complexitats i esquerdes. Són imatges que ens fan preguntes. Recitar poesia a la IA, promptejar activament i críticament, és dir-li com és el món que volem”.
Tanit Plana ha fet equip amb Erik Estany (Celrà, 1982), llicenciat en Disseny Gràfic per l'Escola d'Art i Disseny d'Olot, i format en realització audiovisual a IDEP Barcelona i en fotografia a ERAM-UdG, FUGA, El Observatorio i CASA Madrid, així com en diferents tallers i seminaris.
