Espais (mapa)

Un dels diversos convents que es van instal·lar a la Rambla barcelonina durant el segle XVII va ser el de Santa Mònica, una construcció de l’orde dels Agustins descalços que va ser reformada completament el 1887 per l’arquitecte Joan Martorell, que li va construir una façana d’estil eclèctic. La construcció original va quedar destruïda el 1936, però l’any 1987 la Generalitat va encarregar una reforma als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana per tal de crear un nou centre d’exposicions. El 2003, l’edifici va ser sotmès a una nova reforma que va permetre tornar a utilitzar l’antic claustre. Actualment és un centre d’exposicions dedicat a les manifestacions diverses de la creació contemporània.

https://artssantamonica.gencat.cat/ca/

Una institució que havia nascut l’any 1872 a la Rambla, 36-28, fruit de la fusió de dues entitats preexistents es va traslladar el 1904 a la Casa Parellada, un antic palau del carrer de la Canuda, també conegut com el Palau Savassona. L’Ateneu va esdevenir una de les principals institucions de la ciutat en aquest emplaçament, on encara hi té la seu. És una gran casa senyorial d’estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb una escala coberta i un jardí d’estil romàntic situat a l’entresol. Les sales de conversa i la biblioteca són alguns dels espais centrals de l’edifici. La reforma que es va fer quan s’hi va instal·lar l’Ateneu va ser obra de l’arquitecte Josep Font i Gumà, amb la col·laboració d’un jove Josep Maria Jujol. La façana de la plaça de la Vila de Madrid és una obra del 1968 de Joan Bassegoda i Nonell i Adolf Florensa.

www.ateneubcn.org

L’enderroc, a finals del segle XVIII, de la porta de Barcelona que donava accés al carrer d’Escudellers va deixar una esplanada que, a causa de la presència de l’aleshores Teatre de la Santa Creu (després Teatre Principal), es va conèixer com a pla de les Comèdies. En aquell espai buit s’hi aturaven els carruatges, de manera que no és estrany que el 1852 s’hi construís la Fonda Falcón, substituïda el 1879 pel Gran Hotel Falcón. Aquell hotel ocupava l’edifici que coneixem avui, que durant la Guerra Civil va ser expropiat pel POUM. A la planta baixa hi trobem actualment la Biblioteca Gòtic - Andreu Nin (històric militant del POUM i habitual de l’edifici) i al mateix immoble hi ha l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava.

Biblioteca Gòtic-Andreu Nin

ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibgotic

Escola Elisava

www.elisava.net

Inaugurada el novembre del 2005 en el lloc que ocupaven unes antigues cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona, la Biblioteca Jaume Fuster és obra de l’arquitecte Josep Llinàs. Ret homenatge amb el seu nom a l’escriptor barceloní Jaume Fuster (1945-1998), nom imprescindible en la novel·la de gènere en català. Funciona com a biblioteca central de Gràcia i conserva destacats fons de caràcter històric relacionats amb el districte.

ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjaumefuster

Si no l’heu vista ja, la veureu quan, aquests dies, passegeu per la Rambla. A l’inici de la Rambla, una mica més avall de l’Arts Santa Mònica, trobareu una gran carpa que allotjarà algunes de les taules rodones de BCNegra 2021. Serà un espai cobert d’uns vint per vint metres amb capacitat per a prop de cent cinquanta persones. Entreu (amb reserva) i pareu l’orella, que aquí es parla de crims.

L’incendi de l’any 1994 va propiciar una reforma del Gran Teatre del Liceu, moment en què va néixer el Foyer. És un modern espai de més de 500 metres quadrats situat just a sota de la sala que funciona com a zona de descans i trobada del públic. A més d’incloure un espai de restauració, s’hi celebren concerts, representacions de petit format i també les sessions informatives que s’ofereixen abans de cada representació d’òpera.

www.liceubarcelona.cat

Punt de trobada d’intel·lectuals, escriptors i artistes, diuen que durant els anys del boom llatinoamericà no era estrany trobar-se en aquest local Mario Vargas Llosa o a Gabriel García Márquez. Segur que vosaltres també hi heu estat, perquè el Glaciar és un dels locals més populars de la plaça Reial. Amb la seva terrassa sota els porxos, el Glaciar té una història que va començar, de fet, a la Rambla, on es va fundar el bar Glacier, traslladat a la ubicació actual l’any 1929. Avui el local forma part del Catàleg de patrimoni de l’Ajuntament. L’element més destacat, diu el catàleg, és la barra del local, feta en marbre de colors, i el moble boteller de fusta que hi ha al darrere.

www.facebook.com/Cerveseria-GLACIAR-barcelona-255304036086/

És el Mercat de Sant Josep, però tothom el coneix, aquí i a l’estranger, com el Mercat de la Boqueria. Des del segle XIII ja estava documentada la venda de productes d’alimentació al pla de la Boqueria, que rebia el seu nom d’una de les portes de l’antiga muralla. Tot i això, el mercat no va néixer com a tal fins al 1840, a la plaça porxada que va substituir el convent de Sant Josep, de l’ordre dels carmelites, enderrocat després de les bullangues del 1835. Els comerciants es protegien inicialment amb tendals i després amb teulades provisionals, fins que a principis del segle XX l’arquitecte Antoni de Falguera va construir la coberta metàl·lica actual i també l’arc modernista que hi ha a l’entrada des de la Rambla.

http://www.boqueria.barcelona/index.html

La companyia general de crèdit El Comercio va construir a la segona meitat del segle XIX un palauet d’estil neoclàssic concebut per Elies Rogent (Universitat de Barcelona). L’immoble va ser la seu del Banc de Barcelona i del Banco de Crédito y Docks fins que, l’any 1973, l’arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón va decidir convertir-lo en Museu de Cera. L’edifici que ahir guardava les riqueses dels barcelonins i les barcelonines de bona família ofereix avui reproduccions en cera de personatges famosos (assassins inclosos) en una atmosfera de misteri propiciada per les mateixes característiques de l’edifici. El museu acaba de ser sotmès a una reforma gràcies a la qual es fan servir les tecnologies més modernes per presentar al públic un seguit de figures i escenografies distribuïdes en 28 zones.

https://museocerabcn.com/ca/

L’any 2012 va néixer a la plaça Reial un gran espai polivalent de més de mil metres quadrats que inclou una terrassa, un restaurant i una cocteleria a la planta inferior on també s’organitzen actuacions. Pel seu nom i el seu esperit, ret homenatge a José Luis Pérez Ocaña, artista plàstic i performer que va trasbalsar la Barcelona benpensant dels anys setanta passejant-se per la Rambla vestit de dona, amb un gran barret i un marabú al voltant del coll. I és que, ell, company d’aventures nocturnes de grans protagonistes de l’escena underground del moment com els artistes plàstics Nazario i Alejandro Molina, va saber convertir la seva pròpia vida en una creació artística.

https://www.ocana.cat

A finals del segle XVIII, el qui havia estat el virrei del Perú, Manuel Amat, marquès de Castellvell, va tornar a Barcelona i es va fer construir a la Rambla un palau que, avui, és un exemple d’arquitectura civil barroca. Amat va morir de manera prematura i, de fet, qui va ocupar el palau va ser la seva vídua, la jove Maria Francesca de Fiveller, d’aquí que l’edifici es conegui com a Palau de la Virreina. Va ser declarat Monument Nacional l’any 1941 i tres anys més tard va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és la seu de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i allotja el centre d’exposicions La Virreina Centre de la Imatge.

https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca

Activitats relacionades

La situació sanitària desaconsella les activitats presencials durant la celebració de BCNegra. Per tant, les taules rodones, xerrades i altres activitats que s’havien de celebrar en diversos espais al voltant de la Rambla s'oferiran finalment per streaming des d'un plató instal·lat al Palau de la Virreina.

L’any 1796, una prestigiosa institució fundada dos anys enrere, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, es va instal·lar a la Rambla. Un segle més tard, va encarregar a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (després arquitecte de la Model i de l’Observatori Fabra) la reforma de la seva seu. Domènech va incorporar a la planta baixa, seguint l’esperit dels temps, una sala d’espectacles que l’any 1899 va ser el Cine Martí, el primer de la ciutat. El 1906, després de ser reformat per August Font i Carreras amb aportacions dels escenògrafs Miquel Moragas i Salvador Alarma i de l’escultor Lambert Escaler, es va convertir en el Teatre Poliorama. La Reial Acadèmia encara hi és i conserva, a la part superior de l’edifici, un antic observatori astronòmic on va estar l’escriptor George Orwell durant la Guerra Civil.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

www.racab.cat

Teatre Poliorama

www.teatrepoliorama.com

La plaça Reial allotja un dels temples de l’underground barceloní, un espai que és tota una referència de l’escena musical de la ciutat i que ha vist néixer en el seu petit escenari una pila de bandes i artistes que s’han fet grans ràpidament. En els prop de quaranta anys que fa que existeix (des del 1982), la sala ha ofert milers de concerts, a més de sessions de DJ i exposicions. I sí, ha esdevingut una segona casa per a tot de barcelonins i barcelonines amants de les cultures subterrànies.

https://sidecar.es

L’any 1970 va obrir les portes a la Rambla un espai dedicat a proporcionar a qui hi entrés una experiència flamenca pura i autèntica, que volia reproduir l’ambient de les trobades flamenques familiars. El va fundar la família Adame, i ha aplegat grans artistes en un espai amb una volta que fa forma de cova i confereix al recinte una sonoritat especial. Aquí, com diuen els responsables d’aquesta casa, “el duende brilla, la improvisació hi regna i l’art més profund flueix”.

tablaocordobes.es

Les revoltes del 1835 van posar punt final a la història del convent de Sant Agustí o, com a mínim, a l’antic, el que hi havia on avui hi ha la plaça de Sant Agustí, a tocar de la Rambla, i el Teatre Romea. És un dels teatres amb més història de la ciutat. Es va inaugurar el 1863 al mateix emplaçament on hi havia hagut el Casino de Artesanos i la societat Tertúlia Progressista. Frederic Soler, Pitarra, va ser un dels primers grans noms del teatre català a passar per aquest escenari, que ha vist estrenar les obres de Guimerà, Ignasi Iglésias o Santiago Rusiñol, entre molts altres grans dramaturgs.

www.teatreromea.cat/ca

Accediu al recinte des de l’entrada principal del Gran Teatre del Liceu a la Rambla, entreu, a la dreta, per la porta que condueix al Cercle del Liceu i el Conservatori del Liceu i pugeu fins a l’última planta. Allà us trobareu un recinte sorprenent on es respira un ambient més propi del segle XIX que del moment actual. És el Teatrino, una sala amb un escenari central al voltant del qual trobareu un seguit de petites cambres. Allà es preparaven els estudiants abans de pujar a l’escenari per tal d’examinar-se i per allà han passat algunes de les més grans veus que ha donat la lírica d’aquest país. Avui, en aquest espai secret es parla... de crims!

www.conservatoriliceu.es