Espais (mapa)

Una pel·lícula que és un mite del cinema musical, West Side Story, va inaugurar fa seixanta anys, el 1962, el Cinema Aribau. El film es va estar 95 setmanes a la cartellera, un gran èxit que ja anunciava la vida llarga d'una sala que és una de les més antigues d'Europa. L'edifici és obra de l'arquitecte Pere Ricart Biot i la decoració, que encara és l'original, de l'interiorista Antoni Bonamusa. L'any 2000, l'Aribau va incorporar noves sales i va passar a dir-se Aribau Multicines, però va mantenir la sala de 1.174 butaques i una pantalla gran. L'ampliació es va produir a la vorera del davant, al mateix carrer d'Aribau. Al solar on avui s'aixequen les modernes sales dels Cinemes Aribau (Aribau, 4) hi va haver primer una botiga i centre de reunió de ciclistes de la ciutat, El Mundo Ciclista (1897-1899). Les dues rodes van deixar pas al Gran Cinematògraf i Teatre Mecànic de la Universitat, després, al Cinema Royal i, posteriorment, al Cinema Central. La sala gran del carrer d'Aribau, 5, continua sent una de les més cobejades de la ciutat, però també ha presentat muntatges teatrals com el Hamlet de La Perla 29, que s'hi va poder veure la temporada 2021 i 2022. La sala, a més, ha estat escenari de part de les activitats del festival BCNegra des de l'any 2018.

Més informació:

https://www.grupbalana.com/cine/sales/aribau-multicines/

Un equipament cultural inaugurat l'any 1994 a tocar del parc de Josep M. Serra Martí, que rep el nom del qui va ser tinent d'alcalde de l'Àmbit d'Urbanisme i Serveis Municipals durant el període 1987-1991. És un espai de tres plantes o sales i s'ubica en un edifici de nova creació, resultant de la unió dels porxos de dos blocs d'habitatges veïns de la ronda de la Guineueta Vella.

Un escriptor, guionista, traductor i pioner de la novel·la de gènere negre en català (Jaume Fuster, 1945-1998) dona nom a la biblioteca on, tradicionalment, se celebren l’exposició i la primera taula rodona de BCNegra. La va construir l’arquitecte Josep Llinàs on hi havia hagut unes antigues cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona. És una de les principals biblioteques del districte de Gràcia, juntament amb la Biblioteca Vila de Gràcia i la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot, i conserva destacats fons de caràcter històric relacionats amb el districte.

https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjaumefuster/ca

La Biblioteca Popular de Montbau, creada inicialment pels mateixos veïns i veïnes del barri, es va traslladar l'any 1991 a l'antiga Escola Enric Borràs i es va convertir en l'actual Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró. Les instal·lacions, que porten el nom d'un estudiós de temes socials, divulgador de la doctrina cooperativista i veí del barri, van ser reformades i ampliades entre els anys 2014 i 2015, segons un projecte de l'estudi Oliveras Boix Arquitectes.

Una antiga fàbrica de caramels va ser convertida en un conjunt de jardí, llar d'avis i biblioteca per l'estudi olotí RCR, guanyadors del prestigiós premi Pritzker, considerat el Nobel del món de l'arquitectura. La biblioteca és molt a prop del Mercat de Sant Antoni i porta el nom d'un escriptor sabadellenc que va viure al barri, Joan Oliver, conegut també pel nom de Pere Quart.

Aquesta biblioteca del districte de Ciutat Vella està situada en part de les dependències de l'Hospital de la Santa Creu, un antiquíssim establiment hospitalari, amb orígens en un asil i hospital de pelegrins que va funcionar al segle X. Les instal·lacions sanitàries van ser traslladades al principi del segle passat a l'actual recinte de l'Hospital de Sant Pau.

Va inaugurar-se a finals del segle XIX amb el nom de Pajarera Catalana i després va ser el Petit Moulin Rouge, però el franquisme li va canviar el nom per castellanitzar-lo i suprimir-ne un color perillós... El que no va poder suprimir la dictadura va ser l’humor picant, els jocs de paraules i l’art, sensual i divertidíssim, de tota una generació d’artistes que van convertir El Molino en un dels locals d’esbarjo preferits dels amants del cabaret i la revista. Per sota les aspes d’El Molino hi han passat artistes com Johnson, Escamillo, Amparo Moreno, Lita Claver La Maña i Merche Mar, per esmentar-ne només alguns. L’any 2010 va patir una transformació radical que, mantenint la façana, va renovar els equipaments del teatre, on en els últims temps s’han vist espectacles de revista, cabaret burlesque i music hall. Els problemes econòmics que patia l’empresa que explotava el local van decidir l’Ajuntament a comprar El Molino l’any 2021 per tal de convertir-lo en un equipament cultural municipal.

http://elmolinobcn.com/language/ca/

Amb una llarguíssima trajectòria, la Filmoteca de Catalunya va néixer originalment com a delegació de la Filmoteca Nacional de España. Entre el 1963 i el 1967, va ser el Cinema ABC el que va oferir les projeccions, que l'any 1972 es van traslladar al carrer de Mercaders i, a partir del 1979, al Cine Padró. La travessera de Gràcia i la Sala Aquitània, a l'avinguda de Sarrià, van ser dos dels últims emplaçaments d'una Filmoteca que, l'any 2012, es va instal·lar finalment al modern edifici que ocupa avui a la plaça de Salvador Seguí. La Filmoteca va tornar doncs aquell any al Raval i va ocupar una seu amb dues sales de projeccions (la Sala Chomón, amb 360 butaques, i la Sala Laya, amb 175 butaques), una sala d'exposicions, l'Espai Delmiro de Caralt i una fabulosa biblioteca dedicada al setè art, a més d'un bar restaurant (La Monroe) i la Llibreria de la Filmo, sempre plena de temptacions. 

Més informació:

https://www.filmoteca.cat/web/ca

És el Mercat de Sant Josep, però tothom el coneix, aquí i a l’estranger, com el Mercat de la Boqueria. Des del segle XIII ja estava documentada la venda de productes d’alimentació al pla de la Boqueria, que rebia el seu nom d’una de les portes de l’antiga muralla. Tot i això, el mercat no va néixer com a tal fins al 1840, a la plaça porxada que va substituir el convent de Sant Josep, de l’ordre dels carmelites, enderrocat després de les bullangues del 1835. Els comerciants es protegien inicialment amb tendals i després amb teulades provisionals, fins que a principis del segle XX l’arquitecte Antoni de Falguera va construir la coberta metàl·lica actual i també l’arc modernista que hi ha a l’entrada des de la Rambla.

http://www.boqueria.barcelona/index.html

Aquest gran saló d’estil gòtic construït el segle XIV va ser la seu del Consell de Cent, institució de govern de la ciutat abolida el 1714. L’estança va ser encarregada al mestre d’obres Pere Llobet l’any 1369 i va allotjar per primera vegada el Consell de Cent (que ja existia des del segle XIII) l’any 1373, en temps del rei Pere III. L’aspecte original de l’estança ha estat modificat des d’aleshores en reformes diverses, la darrera de les quals es va fer en els primers anys del segle XX. Avui, al Saló de Cent s'hi celebren els actes més emblemàtics i de més significat que s’organitzen a Barcelona, com ara la lectura del pregó de la Mercè, però també el lliurament del premi Carvalho atorgat per BCNegra.

https://guia.barcelona.cat/ca/detall/salo-de-cent-ajuntament-de-barcelona_92086015575.html