Espais (mapa)

Un escriptor, guionista, traductor i pioner de la novel·la de gènere negre en català (Jaume Fuster, 1945-1998) dona nom a la biblioteca on, tradicionalment, se celebren l’exposició i la primera taula rodona de BCNegra. La va construir l’arquitecte Josep Llinàs on hi havia hagut unes antigues cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona. És una de les principals biblioteques del districte de Gràcia, juntament amb la Biblioteca Vila de Gràcia i la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot, i conserva destacats fons de caràcter històric relacionats amb el districte.

https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjaumefuster/ca

Va inaugurar-se a finals del segle XIX amb el nom de Pajarera Catalana i després va ser el Petit Moulin Rouge, però el franquisme li va canviar el nom per castellanitzar-lo i suprimir-ne un color perillós... El que no va poder suprimir la dictadura va ser l’humor picant, els jocs de paraules i l’art, sensual i divertidíssim, de tota una generació d’artistes que van convertir El Molino en un dels locals d’esbarjo preferits dels amants del cabaret i la revista. Per sota les aspes d’El Molino hi han passat artistes com Johnson, Escamillo, Amparo Moreno, Lita Claver La Maña i Merche Mar, per esmentar-ne només alguns. L’any 2010 va patir una transformació radical que, mantenint la façana, va renovar els equipaments del teatre, on en els últims temps s’han vist espectacles de revista, cabaret burlesque i music hall. Els problemes econòmics que patia l’empresa que explotava el local van decidir l’Ajuntament a comprar El Molino l’any 2021 per tal de convertir-lo en un equipament cultural municipal.

http://elmolinobcn.com/language/ca/

La Societat L’Aliança va néixer el 1868, quan el Poblenou encara era part del municipi de Sant Martí de Provençals, a l’antic carrer de Wad-Ras. Pocs anys més tard, però, es va traslladar a la rambla del Poblenou, on es va construir l’edifici actual entre els anys 1924 i 1944. Amb un teatre de grans dimensions, hi han actuat des del baríton Marcos Redondo fins a artistes com Joan Capri, Mary Santpere o Enric Majó, i músics com Ramon Calduch, Núria Feliu o Tete Montoliu, entre moltíssims més. De la diversitat de propostes que ha presentat i encara presenta la sala en parla el fet que hagi estat un dels locals d’actuació habituals de la big band La Locomotora Negra i que en els anys setanta s’hi hagués fet un dels primers festivals de música punk de Barcelona. D’estil eclèctic, l’immoble és obra de l’arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta, que també va construir alguns dels edificis de l’Exposició Internacional del 1929 que després han passat a formar part del recinte de la Fira de Barcelona a Montjuïc.

https://www.casinoalianca.cat

Aquest gran saló d’estil gòtic construït el segle XIV va ser la seu del Consell de Cent, institució de govern de la ciutat abolida el 1714. L’estança va ser encarregada al mestre d’obres Pere Llobet l’any 1369 i va allotjar per primera vegada el Consell de Cent (que ja existia des del segle XIII) l’any 1373, en temps del rei Pere III. L’aspecte original de l’estança ha estat modificat des d’aleshores en reformes diverses, la darrera de les quals es va fer en els primers anys del segle XX. Avui, al Saló de Cent s'hi celebren els actes més emblemàtics i de més significat que s’organitzen a Barcelona, com ara la lectura del pregó de la Mercè, però també el lliurament del premi Carvalho atorgat per BCNegra.

https://guia.barcelona.cat/ca/detall/salo-de-cent-ajuntament-de-barcelona_92086015575.html

És el Mercat de Sant Josep, però tothom el coneix, aquí i a l’estranger, com el Mercat de la Boqueria. Des del segle XIII ja estava documentada la venda de productes d’alimentació al pla de la Boqueria, que rebia el seu nom d’una de les portes de l’antiga muralla. Tot i això, el mercat no va néixer com a tal fins al 1840, a la plaça porxada que va substituir el convent de Sant Josep, de l’ordre dels carmelites, enderrocat després de les bullangues del 1835. Els comerciants es protegien inicialment amb tendals i després amb teulades provisionals, fins que a principis del segle XX l’arquitecte Antoni de Falguera va construir la coberta metàl·lica actual i també l’arc modernista que hi ha a l’entrada des de la Rambla.

http://www.boqueria.barcelona/index.html

Als baixos d’un edifici d’habitatges de la Dreta de l’Eixample s’hi troba un petit paradís per als amants del còmic, la ficció i tota mena de fantasies relacionades amb la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el terror, a més de tot tipus de jocs no electrònics, com ara jocs de taula, de rol o de cartes. S’hi fan presentacions, xerrades i tota una sèrie d’activitats relacionades amb els temes dels llibres que s’hi venen i té una llarga història que va començar el 1985 molt a la vora d’on és avui, a la ronda de Sant Pere, 53.

L'impressor Jaume Arnau Pericàs i la seva esposa, Isabel, van fundar el 1941 a la Diagonal, entre els carrers de Bailèn i Girona, una llibreria amb una clara preferència per la llengua francesa. Era Jaime's, que l'any 1951 va obrir una nova seu al passeig de Gràcia on, fins al 1994, fins i tot hi va haver un espai dedicat a galeria d'art. Convertida ja en una de les llibreries de referència de la ciutat, especialment per a la comunitat francòfona, l'any 2013 Jaime's es va traslladar a la ubicació actual, al carrer de València, un espai amb una gran sala d'actes on se celebren esdeveniments de tota mena, molts de relacionats amb la cultura francesa.