Keko i el monstre interior
Els mags de tota la vida ens tenien acostumats a treure’s del barret de copa tota mena d’objectes i, fins i tot, algun conill. En canvi, Keko, nom de ploma del dibuixant de còmics i il·lustrador José Antonio Godoy (Madrid, 1963), no hi fa aparèixer cap conill, sinó un monstre. Fixeu-vos-hi bé, perquè el coneixeu: és aquell monstre interior que porteu dintre i que, de tant en tant, traieu a passejar, amb les conseqüències que això comporta. Sí, veient el cartell de BCNegra 2023, pensareu de seguida en el Dr. Jeckyll i Mr. Hyde i en totes les variants de la doble vida, algunes de les quals segur que us tocaran de ben a prop.
Aquest monstre que surt del barret de copa és una idea especialment gràfica i d’una senzillesa només aparent. Perquè, de fet, fa molts anys que Keko tracta el tema del doble, que el fascina. Només cal mirar-se les primeres històries curtes que va publicar, i moltes de les obres posteriors, per trobar al·lusions a un tema especialment literari i cinematogràfic: aquest mal que conviu amb nosaltres i emergeix quan menys ens ho esperem.
Keko tracta amb monstres interiors des dels anys vuitanta com a mínim. Va estudiar a l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid i va començar a publicar a la revista Madriz. El vam llegir i gaudir a Totem o a Metal Hurlant, entre altres revistes del moment, i l’hem vist sovint il·lustrant suplements de diaris o articles de revistes de tirada estatal. Ha creat els seus propis còmics, com La isla de los perros (1986), 4 botas (2002), La casa del muerto (2006) o La protectora (2011), però ha col·laborat també amb guionistes com Mique Beltrán (Livingston contra Fumake), Ramón de España (Brendan Beckett: El amor duele) o Felipe Hernández Cava. Entre les últimes i aplaudides creacions de l’artista, que té en la potència del blanc i negre una de les seves qualitats característiques, la trilogia Egoísta, amb guió d’Antonio Altarriba. Yo, asesino (2014), Yo, loco (2018) i Yo, mentiroso (2020) constitueix un tríptic en què trobarem monstres interiors, sí, però també moltes reflexions valuoses sobre la salut mental, les mentides i les vides alternatives.
Amb aquest bagatge, Keko ha creat un cartell per a BCNegra 2023 protagonitzat per un personatge serè i flegmàtic, gairebé un lord anglès repentinat a qui només li falta el monocle. Amb la mirada relaxada i tranquil·la, suggereix una elegància pròpia dels anys vint o trenta del segle passat, una sofisticació senyorial que podria ser la de la Barcelona d’altres temps i que troba el contrapunt, la cara b, el doble, en aquest monstre: uns cabells de punta agressius que gairebé punxen i un ull ben obert, amatent, amenaçador, que ens contempla i anuncia una irrupció imminent per substituir aquest cavaller tranquil que, com tants de nosaltres, és a la vegada una criatura perillosa.
Aquest blanc i negre tan característic de Keko deixa pas aquí, en el divuitè aniversari de BCNegra, a uns colors que no només fan pensar en els taxis que circulen pels carrers de la ciutat, sinó que també són clàssics del gènere: un groc i un negre que eren a les cobertes de la mítica “Série noire”, de Gallimard, i també a les portades de la col·lecció “La Cua de Palla”.
Abans de sortir de casa, mireu-vos amb calma el cartell que ha creat Keko i decidiu (si és que teniu la capacitat de fer-ho) qui sereu avui, Jeckyll o Hyde, i si traureu a passejar o no aquest monstre interior que porteu al barret.
