Mar Coll, complint promeses

Mar Coll

© Carles Rodríguez
Mar Coll

La seva carta de presentació dins del món del cel·luloide, Tres dies amb la família, cinta estrenada el 2010, la va destacar com una de les grans promeses del cinema català. Una magnífica opera prima amb què la cineasta Mar Coll (Barcelona, 1981) es va acostumar a col·leccionar crítiques elogioses i premis: el Gaudí a la millor direcció, el Goya al millor director novell i el Biznaga d’argent a la millor direcció al Festival de Cinema de Màlaga… L’amor pel setè art se li va despertar de ben petita, encara que, més que dirigir, el que realment desitjava aleshores era situar-se davant de les càmeres i ser actriu: “No va ser fins uns anys més tard que em vaig plantejar seriosament dedicar-me d’una manera o altra a fer pel·lícules. Ho veia com una feina no rutinària, on cada dia seria diferent i que em permetria conèixer gent nova tota l’estona. Un estil de vida que m’ompliria molt més que fer un horari d’oficina de nou a tres”.

Sorgida d’aquella inesgotable factoria de talent cinematogràfic que és l’ESCAC, va ser en acabar l’últim curs de la carrera que es va decidir a escriure un guió. Va donar la casualitat que per aquella mateixa època l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya estava posant en marxa el projecte Opera Prima perquè directors principiants poguessin rodar el primer llargmetratge. Mar Coll va marxar a Mèxic i durant un any va treballar en la història. La van escollir a ella: “Vaig tenir molta sort. Em trobava en el lloc precís i en el moment idoni. Si no hagués estat a l’escola i no hagués sorgit el projecte Opera Prima  m’hauria costat molt més poder tirar endavant la pel·lícula. Rodar pot arribar a ser una odissea, però en el meu cas només vaig haver de presentar el guió”.

La pel·lícula versa sobre la incomunicació familiar i té el punt de partida en una experiència personal: “Quan començava a buscar un tema es va morir el meu avi. Em vaig adonar que aquest podria ser un bon principi, ja que tenia la història estructurada. La trama no era gaire rocambolesca i era fàcil de desenvolupar perquè només m’havia de centrar en els fets viscuts per una família durant els tres dies de vetlla. Tampoc no és res de nou; hi ha milers de pel·lícules amb la trama basada en una boda o en un funeral”.

Això sí, apunta que, encara que hi ha certes reminiscències del seu entorn, els personatges i les situacions que es narren a la pel·lícula no són reals: “Potser vaig robar algun detall d’aquí o d’allà, però l’objectiu no era retratar la meva família, encara que tenien curiositat –i fins i tot por– de veure què explicava”.

La directora barcelonina treballa actualment en el segon llargmetratge, Geni, un film que protagonitzarà l’actriu Nora Navas, guanyadora del Goya pel seu treball a Pa negre, i on també apareixeran altres rostres coneguts del món de la interpretació catalana com Clara Segura i Àgata Roca. La pel·lícula ens descobrirà la història d’una dona casada que s’enfronta a uns canvis en la seva vida que alteraran les relacions que manté amb l’entorn familiar i amb les amistats.

Oriol Rodríguez

Periodista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *