© Albert Armengol
Víctor Bautista, creador de l’aplicació Social Diabetes
Fa dos anys i mig Víctor Bautista va saber que patia diabetis mellitus. A partir de llavors, la vida li va canviar per complet. Bautista de sobte es va veure dependent de la insulina, una substància que el seu cos no podia crear i l’absència de la qual li impedia regular el nivell de sucre a la sang.
El seu dia a dia va passar a ser un control continu del que menjava, de quan ho menjava i dels períodes que passava sense ingerir aliment. Com tants altres diabètics, es veia obligat a injectar-se la insulina a períodes fixos, però també a comptar els hidrats de carboni que ingeria amb cada aliment, cosa que al final va fer que, per no complicar els càlculs, l’alimentació esdevingués monòtona.
Però el Víctor, lluny d’enfonsar-se, va saber treure partit de la seva professió d’informàtic per millorar la qualitat de vida dels diabètics. Va decidir crear una aplicació per al sistema operatiu mòbil Android que li permetés calcular amb facilitat les calories per gram de cada tipus d’aliment que es disposava a ingerir i la va anomenar Social Diabetes.
D’aquesta manera podia fer-se una idea clara dels hidrats que ingeria quan anava a un restaurant i triava un determinat plat, fet que li permetia adaptar la dosi d’insulina segons el menú. Aquesta primera propietat de Social Diabetes li va donar molta més llibertat social per sortir a dinar o sopar amb la dona i els amics, però no va ser l’única: a més, s’hi pot programar un sistema d’avisos per saber a quines hores cal posar les injeccions, així com la quantitat d’hidrats ingerits al dia.
Aquesta última funció és força important perquè evita les hipoglucèmies nocturnes, causades pel fet d’anar-se’n a dormir amb nivells baixos de sucre en sang, una cosa summament perillosa. Si el diabètic se’n va al llit amb una ingesta de sucre insuficient, Social Diabetes l’avisa i li diu quin tipus d’aliment ha de menjar abans d’adormir-se.
El Víctor es va associar posteriorment amb una antiga companya de carrera per llançar l’aplicació com a negoci. En van fer una versió de pagament i una altra gratuïta més senzilla per a mòbils i tauletes, que s’ha descarregat més d’onze mil vegades i ha estat traduïda a vuit idiomes. El més interessant, però, és que, segons càlculs de Bautista, l’ús de Social Diabetes podria estalviar a l’Administració fins a 1.500 euros per pacient en despeses d’hospitals, ambulàncies, etc. El 2012 la Unesco els va atorgar el premi WSA – Mobile Content a la millor aplicació de salut, que van recollir el gener passat a Ab Dhabi.