Exposició comissariada per Hamaca

No hi ha res més humà que mirar al cel i saber-se part, minúscula això sí, de la immensitat. Mirar el firmament ens absorbeix i ens porta a pensar en allò desconegut, la mort, el pas del temps i tot allò que ens transcendeix i que no podem comprendre.

El cel les estrelles ens convida a relacionar allò tangible amb allò intangible i el cos amb l'esperit, des de la contemplació artística i l'experimentació poètica en diversos formats.