Back to top

Saló del Prestigi

Saló del Prestigi

Saló del Prestigi

Alfons X el Savi (1221-1284)
Gerolamo Cardano (1501-1576)
Stewart Culin (1858-1929)
Lizzie J. Magie (1866-1948)

 

 

Alfons X el Savi, Gerolamo Cardano, Stewart Culin i Lizzie J. Magie són els primers integrants del Saló del Prestigi de Dau Barcelona. Per primera vegada, els premis Dau Barcelona atorguen aquest reconeixement pòstum a personalitats històriques que han contribuït significativament a la difusió i al desenvolupament del joc i específicament dels jocs de taula al llarg dels segles.

El rei de Castella Alfons X el Savi (1221-1284), al final del seu regnat, va encarregar a diversos savis el Libro de axedrez, dados e tablas, que ell mateix va dirigir, una obra cabdal que recull la descripció més antiga dels escacs i d’altres jocs de daus i de taula, alguns originaris de regnes musulmans. És un dels documents més importants per a la investigació dels jocs de taula, i es considera la primera enciclopèdia de jocs de taula de la humanitat.

L’italià Gerolamo Cardano (1501-1576) era un savi especialitzat en diferents disciplines, entre d’altres les matemàtiques, l’astronomia, la física o la medicina. També era un gran aficionat als jocs d’atzar, hi apostava sovint diners. A més de diverses publicacions sobre àlgebra, filosofia i medicina, va escriure el primer tractat de probabilitat i jocs d’atzar, Liber de ludo aleae.

L’etnògraf nord-americà Stewart Culin (1858-1929) es va especialitzar en el món del joc. Va fundar l’American Anthropological Association and the American Folklore Society i va dirigir diferents museus i institucions culturals. Després d’escriure diverses publicacions sobre els jocs de diverses parts del món, com Corea, la Xina, Hawaii i les Filipines, el 1907 va publicar la seva monumental obra Games of the North American Indians, que encara avui és una obra de referència.

La també nord-americana Lizzie J. Magie (1866-1948), a més d’escriptora, actriu i periodista, i de religió quàquera, va ser la creadora de The Landlord’s Game, el joc d’on, trenta anys després, va beure l’autor del Monopoly. La primera versió la va patentar el 1904 com un joc per demostrar com de negatiu i desigual podia arribar a ser l’acaparament de terres, ben diferent de l’esperit del Monopoly que coneixem ara!

La selecció de les personalitats escollides per al Saló del Prestigi de Dau Barcelona la fan els guanyadors de totes les edicions del premi a tota una vida dedicada al joc dels premis Dau Barcelona. Cada any hi afegiran dues noves personalitats històriques, amb l’objectiu d’anar creant un hall of fame amb els noms més importants de la història del joc i dels jocs de taula, dins de la història de la cultura.

En la gala de lliurament dels Premis Dau Barcelona del 23 de novembre de 2019, els guanyadors del Premi a Tota una vida dedicada al joc Tom Werneck, David Parlett i Dan Glimne, als quals s’ha afegit el director del festival Dau Barcelona, Oriol Comas, han llegit aquests textos sobre les primeres quatre personalitats del Saló del Prestigi de Dau Barcelona.

 

 

Saló del Prestigi de
Dau Barcelona

Dan Glimne

Aquest vespre hem estat testimonis del lliurament de diversos premis: premis al disseny intel·ligent de jocs o a una vida professional dedicada al meravellós, immens i fascinant món dels jocs.

M’agradaria pensar que —en aquest moment, des d’un punt de vista històric— estem vivint una època daurada dels jocs: amb taulers i peces, amb cartes i daus, amb fitxes i electrònica, i amb tantes altres coses. Mai abans no havia estat tan gran la varietat intel·lectual de jocs i mai abans no havien estat tan exquisits i tan atractius la seva qualitat gràfica i el disseny físic.

Però aquesta situació tan favorable, lògicament, no ha sorgit del no-res. Tots els que som aquí, les persones que han guanyat els premis, les que dissenyen jocs i també les que hi juguen, devem moltes coses als homes i les dones que ens han precedit i que en algun moment van concebre i crear noves idees i objectes en el món dels jocs, alguns dels quals ens semblen tan obvis avui dia que ni tan sols pensem que alguna vegada van ser inventats.

En algun lloc de la sabana africana, fa potser cent mil anys, un dels nostres ancestres va llençar un os o una pedra a terra i va donar importància a saber sobre quina banda havia de caure i així va néixer la idea dels daus. Fa al voltant de mil dos-cents anys, algun noble o una dama de la cort xinesa va mirar-se més de prop uns bitllets de diners i es va quedar impressionat per la idea que era possible crear un joc fent servir aquells papers amb diverses denominacions, i així va néixer el primer joc de cartes. I fa aproximadament nou-cents anys, segurament a Pèrsia o a l’Índia, una tercera persona va veure aquests primitius jocs de cartes en acció i va inventar-se el concepte fer una basa.

Hem agafat només tres moments aïllats de la llarga, serpentejant i rica història dels jocs. Però, qui van ser els homes o dones que van protagonitzar aquestes tres idees transcendentals que acabem d’esmentar? Malauradament, els seus noms ja fa molt que s’han perdut en la nit dels temps. Tota una llàstima.

Però, al llarg dels segles, hi ha hagut moltes altres idees, invents, conceptes i passos creatius, incessants, duts a terme per persones de les quals sí que sabem el nom i en el treball de les quals nosaltres, els que hem vingut després, ens hem basat, i que hem ampliat, millorat i incorporat als nostres jocs moderns. I és just i adient que aquests protagonistes de la història, tot i que sigui amb retard, rebin un reconeixement per les seves creacions intel·lectuals i contribucions destacades al procés continu i inacabable d’inventar jocs i de gaudir-ne.

I, per tant, amb aquest objectiu, hem posat en marxa el Saló del Prestigi de Dau Barcelona, que inaugurem aquest vespre. L’objectiu d’aquest Saló del Prestigi és homenatjar les persones que, al llarg de la història de la humanitat, han fet avenços importants en pro del nostre divertiment i de la nostra comprensió del que són els jocs, com funcionen, per què hi juguem... i que han enriquit així el nostre patrimoni cultural.

Després de molts debats entre aquells de nosaltres que ja hem rebut el trofeu Dau Premi Especial, per a aquesta inauguració hem escollit finalment quatre personalitats que s’han incorporat al Saló del Prestigi de Dau Barcelona: quatre persones d’èpoques i de llocs diferents de la història, però que, en definitiva, compartien el seu amor pels jocs i que hi van fer contribucions que, de maneres diverses, perduren en els jocs que juguem avui dia i dels quals encara gaudim. En els propers anys, n’hi seguiran d’altres.

 

 

Alfons X
de Castella,
anomenat
el Savi

AlfonsX

Tom Werneck

Alfons X de Castella, anomenat el Savi, va néixer el 23 de novembre de 1221 a Toledo. Es va guanyar l’epítet “el Savi” no pels seus dots polítics sinó pels mèrits en el camp de la legislació, la ciència i la cultura. Políticament, però, va tenir un fracàs tan gran com la seva ambició.

El 1252, a l’edat de 31 anys, es coronar rei de Castella i de Lleó. Al principi, va aconseguir diversos triomfs menors quan va poder reconquerir els centres importants d’Andalusia als musulmans. Però va fracassar en l’intent d’obtenir el regne romanogermànic per a la prestigiosa corona imperial, tot i que era net del rei de la casa Hohenstaufen, Felip de Suàbia.

Un carreró sense sortida a l’hora d’elegir el rei va provocar que hi hagués un interregne. El 1273, després de la mort de Ricard, comte de Cornualla, es va optar per Rodolf I d’Habsburg com a rei de l’Imperi romanogermànic. La manera com Alfons X va gestionar severament l’economia, la seva poca destresa a l’hora de tractar amb la noblesa i, finalment, però no per això menys important, les disputes pel tron van comportar que fos desposseït del poder el 1282. Només se li va permetre conservar el títol reial. Va morir sol el 4 d’abril de 1284 a Sevilla.

La llista d’institucions científiques i culturals que va crear és tan llarga com la llista d’obres que ell mateix va escriure o va encarregar fer. I sovint es presta poca atenció, o gens, al fet que, al final d’aquest llista, hi trobem el Libro de los juegos: acedrez, dados e tablas.

Aquest llibre meravellós, del qual es pot trobar un original al monestir del Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial, documenta les regles de nombrosos jocs de taula i es considera la primera col·lecció i la més important de l’edat mitjana sobre problemes d’escacs. Almenys, no es coneix cap altre llibre que hagi recopilat els jocs populars de taula i de daus d’aquella època.

A primera vista, sembla un llibre d’exercicis per jugar a escacs perquè inclou fins a 103 problemes d’aquest joc. Gairebé tots són mansubat àrabs, o problemes de final de joc, els precursors de l’escac i mat, i altres problemes d’estudi que encara són habituals avui dia.

A fi de traslladar el valuós coneixement àrab i jueu a l’Europa cristiana, Alfons X va fundar una escola de traducció a Toledo i hi va incorporar erudits jueus, musulmans i cristians. La seva admiració per la precisió del pensament àrab es demostra per la manera com es va concentrar en els escacs en el seu llibre de jocs.

Seguint la idea bàsica de tesi, antítesi i síntesi, Alfons X va dividir els jocs en tres categories. Per a ell, el llibre sobre els escacs representava l’àrea de la ment. El llibre dels daus, d’altra banda, estava relacionat amb la sort. I, finalment però no per això menys important, el llibre de jocs de taules unia aquestes dues orientacions humanes bàsiques per mitjà de la raó.

Els escacs ocupen la part dominant del seu llibre de jocs amb 64 pàgines d’un total de 100. A banda, va dedicar set pàgines a una desena de jocs de daus i nou pàgines a quinze jocs de taules. Les altres vint pàgines, de les quals només es conserven divuit, il·lustren una rica i divertida sèrie, ja que expliquen el Grande Acedrex o grans escacs, els daus de vuit cares, el joc de taules de vuit caselles, els escacs 10x10 (falten les pàgines d’aquests dos darrers jocs), els daus de set costats, el joc de taules de set caselles, els escacs de les quatre estacions, el joc de taules del món, l’alquerc i, finalment, però no menys importants, els escacs astronòmics i el joc de taules d’astronomia.

Un emperador que va demostrar tenir una ment oberta per la tolerància envers altres religions i cultures, que va promoure la legislació, el desenvolupament de la llengua espanyola i molts altres avenços científics i que ens va deixar una amplíssima documentació sobre la cultura medieval bé mereix un lloc al Saló del Prestigi!

 

 

Lizzie
Magie

Lizzie Magie

David Parlett

Elizabeth Magie Phillips, més coneguda com a Lizzie Magie, va inventar el Monopoly, el “joc més famós del món”, com va ser descrit, encertadament, pel llibre de Phil Orbanes que duu aquest títol. Només aquest fet ja li atorgaria un lloc per propi dret en qualsevol Saló del Prestigi dels aficionats als jocs. 

Tothom coneix el Monopoly, però no tothom sap la història que amaga o des de quan existeix. Durant anys, els seus distribuïdors, Parker Bros, van afirmar que havia estat inventat el 1933 per Charles Darrow, un venedor de calderes a l’atur. Però segons s’ha sabut recentment el joc de Darrow va sorgir d’un altre joc patentat per Lizzie Magie el 1904 amb el nom de The Landlords Game (El joc dels propietaris), o simplement Propietaris (Propietaris). 

Aquest joc, però, no es va dissenyar per divertir els infants. De fet, era un joc polític per a adults, concebut com a propaganda per a la teoria sobre l’impost únic de l’economista Henry George, qui sostenia que en una societat justa els impostos eren innecessaris i que tots els ingressos del Govern haurien de procedir del lloguer. La terra pertany a la gent i els propietaris han de pagar pel seu ús. Landlords era un joc anticapitalista, just tot el contrari que el joc que ara coneixem com a Monopoly

Però Lizzie era una dona intel·ligent i enginyosa que ja tenia un joc publicat, i els elements bàsics de joc de Landlords eren totalment originals. Podem veure amb claredat que és un tipus avançat de joc de recorregut, de la mateixa família que el joc tradicional europeu de l’Oca, però molt modificat. En lloc d’intentar ser el primer a arribar a l’última casella, cal continuar fent voltes a un circuit continu fins que totes les persones que hi juguen, excepte una, hagin esgotat els seus recursos (diners) i es veuen obligades a abandonar el joc. La persona que queda és la que guanya. Fins aleshores, els únics jocs tradicionals de recirculació eren les varietats de mancala. Però els jocs de tipus mancala són completament abstractes, mentre que a Landlords/Monopoly comença a plantejar-se el concepte modern de joc de rol en els jocs de taula. 

Una altra de les seves innovacions va ser la de comprar espais concrets del tauler i posseir i crear, en aquests espais, propietats de les quals es podien obtenir ingressos que permetien continuar jugant. Crec que, això, no ho havia fet mai ningú. 

Lizzie va inventar i publicar diversos altres jocs durant la seva vida, però va passar la major part del temps desenvolupant i perfeccionant el que era el seu preferit. La seva mecànica bàsica ha estat utilitzada constantment per a altres jocs de taula publicats durant el segle XX. De fet, el Monopoly mateix ha originat moltes altres varietats arreu del món. No fa gaire vaig anar al Museu d’Història Natural de Londres i hi vaig comprar una versió del Monopoly que consistia a desenterrar, comprar i vendre... fòssils de dinosaures!

 

 

 

Stewart
Culin

Stewart Culin

Oriol Comas i Coma

Stewart Culin va néixer a Filadèlfia l’any 1858. Als 34 anys va ser nomenat director del Museu Arqueològic de la Universitat de Pensilvània. Deu anys més tard va esdevenir conservador d’Etnologia del museu del Brooklin Institute of Arts and Sciences, càrrec que va mantenir fins a la seva mort l’abril de 1929.

Encara que no va cursar estudis formals d’antropologia, sempre va ser un científic remarcable i va gaudir d’un coneixement sense mida en aquest camp. També es va interessar, entre altres disciplines, per la cultura xinesa, l’art i la moda. De la seva personalitat, cal destacar, segons l’historiador dels jocs Robert Charles Bell, la franquesa i poca ortodòxia en el fer i en el parlar. Va escriure llibres sobre medicina, religió, art i cultura popular de molts països, especialment asiàtics, on va viatjar força vegades.

Sobretot, i per això és membre de ple dret del Saló del Prestigi de Dau Barcelona, va fer moltes recerques que el van portar a escriure sobre jocs.

A la seva extensa bibliografia de llibres sobre jocs hi trobem estudis sobre els jocs de Corea, del Japó, de Síria, de les Filipines, de la Xina, de Hawaii, de l’Índia, i sobre els jocs de mancala, els escacs, els jocs de cartes i de dòminos. Especialment, la seva gran obra és el monumental Games of the North American Indians, publicat el 1907 per la Smithsonian Institution. De fet, el llibre forma part l’informe anual d’activitats del Bureau of American Ethnology, és a dir, es tracta d’un document administratiu. Bé, seria un document administratiu si no fos que va acompanyat d’una “extended memoir”, l’estudi de Stewart Culin.

Ara deia que aquesta obra és “monumental”. El volum consta de les 30 pàgines de l’informe i de les 846 de l’estudi sobre els jocs dels indis nord-americans. 846 pàgines de 20x29 cm, amb 1.112 il·lustracions del propi autor i 22 fotografies i gravats fora de paginació, una d’elles un frontispici en color. El llibre és el resultat de la recollida sistemàtica de documentació de totes les peces i objectes relacionats amb els jocs dels indis nord-americans en museus dels Estats Units i en col·leccions privades, però també el fruit de les nombroses expedicions que va fer a les reserves índies, mitjançant les quals va construir la seva pròpia (i enorme) col·lecció.

El llibre sobre els jocs dels indis nord-americans és encara avui el llibre de referència per als investigadors. Per dir-ho en paraules del cap del Bureau of American Ethnology, el llibre de Stewart Culin “not only affords an understanding of the technology of the games and of their distribution, not only contributes in a remarkable manner to an appreciation of native modes of thought, but this paper practically creates the science of games and for the first time gives this branch its proper place in the science of man”.

 

 

Gerolamo
Cardano

Gerolamo Cardano

Dan Glimne

De Gerolamo Cardano es pot dir que va ser el primer jugador de la història que sabia el que es feia quan jugava i per què ho feia.

Cardano va néixer el 1501 a Pavia, a prop de Milà, a l’actual Itàlia, i va arribar a ser físic, inventor, astrònom i matemàtic. Entre les coses que va inventar, hi ha la junta de Cardan, que encara s’utilitza en el sistema de tracció de molts automòbils, i el pany de combinació. Però és la seva tasca en el camp de les matemàtiques la que ens ha donat el motiu principal per nomenar Cardano per al Saló del Prestigi de Dau Barcelona.

Gerolamo Cardano, tot i la seva brillantor, tenia alguns trets de caràcter més aviat qüestionables, un dels quals era el joc. De fet, a partir dels 25 anys obtenia, de manera intermitent, uns ingressos addicionals jugant als escacs, a les cartes i als daus. Però, a diferència d’altres jugadors del seu temps, ell, alhora, recopilava sistemàticament dades sobre els jocs i va començar a calcular les regles matemàtiques inherents a diverses situacions que s’hi produïen. També va valorar el paper de la sort i de l’aleatori en els jocs d’atzar.

En aquell moment (mitjan segle XVI), el concepte d’aleatori era més aviat revolucionari. Si haguéssiu preguntat a una persona qualsevol de l’època per què els daus i les cartes sortien de la manera que ho feien als taulers, la resposta hagués estat que Déu, o potser algun altre poder similar, hi havia intervingut. El sol fet de pensar que alguna cosa pogués esdevenir-se només per casualitat, sense cap interacció iniciada pels déus, els dimonis o la màgia, era inèdit en aquells temps. Però Gerolamo Cardano no només es va atrevir a tenir aquell pensament sinó que el va posar per escrit i en va analitzar les ramificacions al seu Liber de Ludo Aleae (que en llatí vol dir “llibre dels jocs d’atzar”), que va acabar vers l’any 1564. Per motius que no han quedat clars, però, el llibre no es va imprimir fins al 1663, molt després de la mort de Cardano el 1576.

Així doncs, tenim el que podria considerar-se com el primer llibre d’Occident que analitza els jocs, els descriu en termes de regles coherents i estudia com funcionen des d’un punt de vista matemàtic. De fet, una de les particularitats que Cardano va presentar en aquest llibre va ser els conceptes de possibilitat i probabilitat, definits com les proporcions entre els resultats bons, dolents i totals possibles d’una situació. Si hem de ser justos, no es pot dir que Cardano ho encertés tot, però li ho podem perdonar perquè va ser el primer a fer-ho. I, pel camí, Cardano també va tractar en el seu llibre el concepte de justícia i imparcialitat en el joc, fins i tot des dels punts de vista filosòfic, legal i religiós; també prevenia contra les trampes i descrivia una sèrie de mètodes que s’empraven en aquells temps.

Des d’aleshores, s’han publicat desenes de milers de llibres sobre jocs d’atzar i d’altres tipus, però el Liber de Ludo Aleae de Cardano va ser el primer llibre científic que es va atrevir a endinsar-se en els reialmes inexplorats de l’atzar i va assentar les bases per a la teoria moderna de la probabilitat. Per tot això, Gerolamo Cardano s’ha guanyat l’honor d’ocupar un lloc al Saló del Prestigi de Dau Barcelona.