Tot ordre es vol pur, una retrospectiva de Núria Güell
El poder que més inquieta Núria Güell no és el que es legitima únicament a través de la força o la violència, sinó el que es legitima també a través de la Veritat, de l’aclamació, del Bé moral. El poder que es representa com un Bé és molt més difícil d’eludir, perquè els béns no només són respostes a una necessitat, sinó que també, i sobretot, representen una font de satisfacció i gaudi. Normalment, els subjectes gaudim quan corresponem a un poder o bé quan som correspostos per aquest poder, i, de poder, en té qualsevol cosa sobre la qual projectem, de manera conscient o inconscient, el valor del Bé. Aquelles coses fetitxitzades sobre les quals es projecta valor o poder són les que governen les comunitats. I qui es pot negar a obeir un mandat del «bé comú»?
Simplificant-ho molt, a Tot ordre es vol pur l’artista utilitza els seus projectes anteriors com a canal per endinsar-se en la deriva moralista i totalitzadora de l’opinió pública actual, clarament visible en la voluntat redemptora de les institucions culturals, i al mateix temps preguntar-se per la implicació dels artistes en aquesta mateixa deriva. Amb aquesta operació, Núria respon a la demanda institucional d’una exposició retrospectiva, amb cinc propostes noves i la complicitat de set artistes, tres pensadores, dos exreclusos, alguns sacerdots i una monja youtuber.
Artistes convidats: Levi Orta, Rosa Casado i Mike Brookes, Lía Vallejo, Democracia, Habacuc.
