42: EL NOM

El 42? Què és el 42? Si mireu a internet, ho trobareu de seguida: és el número per excel·lència de la ciència-ficció i, per extensió, dels gèneres fantàstics. Se’n fan mems, samarretes i articles sencers per treure’n l’entrellat. Se l’homenatja, s’hi juga, se’n fan citacions més o menys amagades. I, sobretot, se n’intenta revelar el misteri.

Perquè el 42, d’entrada, té un origen evident: és la sorprenent resposta a la pregunta “Quin és el sentit de la vida, l’univers i tot?”, i la dona l’ordinador Pensament Profund després de meditar-hi 7,5 milions d’anys, a la novel·la de Douglas Adams Guia galàctica per a autoestopistes. Adams, tòtem del gènere en el seu vessant més lligat a l’humor (cosa que l’agermana amb Kurt Vonnegut, Terry Pratchett, Italo Calvino i, més a prop, Pere Calders), no es va aturar aquí, però. A la novel·la, després de la cèlebre resposta, l’ordinador rebla el clau dient que, en realitat, el problema és que la pregunta no estava ben plantejada. Això, és clar, portarà els personatges a construir un ordinador millor per poder plantejar la Pregunta Definitiva…

I aquí ho deixem, de moment. Perquè això, la invitació a plantejar noves preguntes, a deixar de banda les grans respostes per enriquir més els plantejaments inicials, és pel que es vol caracteritzar el festival. El 42, doncs, com a forma de repensar el gènere.

Un nom diferent, tan diferent que no és un nom, sinó una xifra.

Un nom que celebra una tradició, la dels gèneres fantàstics, sempre creativa.

Per a tota la resta… ens veiem al 42.