Més enllà de la realitat

El naixement d’un nou festival sempre és una bona notícia, però encara ho és més constatar que aquest festival ha tingut una primera edició que ha estat un èxit i que, atès l’elevat volum de visitants que van seguir el festival en directe i per les xarxes (prop de sis mil persones), es consolida com una de les apostes literàries més noves de la ciutat. Sí, el Festival 42 arriba a la segona edició i torna a connectar amb una ciutadania que segueix amb interès les mostres diverses de literatura no realista, un concepte ampli que va des de la ciència-ficció i el fantàstic fins als mons màgics incrustats en relats realistes, passant pels mites i les llegendes. Més enllà de la realitat, en definitiva, hi ha el 42 i tots els mons literaris que representa. 

Amb la tradició existent, gairebé sembla estrany que la ciutat no hagi tingut abans un festival fantàstic, un gènere que cada dia té més adeptes, tal com certifica el nombre de novetats editorials que es presenten i la xifra creixent d’autors i autores. A l’edició d’enguany en coneixerem molts i moltes vinguts de fora de les nostres fronteres (i no només anglòfons), però també coneixerem autors i autores que conreen els gèneres fantàstics des de Barcelona i la resta de Catalunya i que són dignes successors d’una línia de genealogia literària barcelonina i catalana que passa per grans moments i que té parada en novel·les com L’home que es va perdre (Francesc Trabal), Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo), Les històries naturals (Joan Perucho), Olvidado rey Gudú (Ana María Matute) o tantes altres ficcions, escrites en català i en castellà per noms d’aquí, o d’altres procedents d’una Sud-amèrica lliurada al realisme màgic.

Enguany, a més, el festival explorarà les connexions entre ficcions no realistes i salut mental, un aspecte especialment rellevant després d’una pandèmia que ha afectat la nostra vida de maneres insospitades. Convidats i convidades que coneixen tant el camp de la creació literària com alguns dels secrets que amaga la ment humana recorreran la frontera, sempre prima, confusa i sovint indistingible, entre raó i bogeria, entre fantasia i realitat. És, en fi, un dels grans temes del segle XXI. La creació literària no realista per a nois i noies tindrà enguany un accent especial en una edició amb molts convidats i convidades que es dediquen al fantasy juvenil, un subgènere que atrau noves generacions de lectors i lectores cada cop amb més força. És aquest nou públic el que garanteix el futur del gènere fantàstic, de les ficcions no realistes i d’un festival que promet convertir-se en una de les grans propostes literàries de la ciutat.

Us convidem, un any més, a submergir-vos en la lectura i a deixar volar la imaginació de bracet dels autors i autores convidats a una nova edició d’un festival que, sense cap mena de dubte, serà fantàstic.

Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Hi ha altres mons i tots són al 42

El Festival 42 és ja una realitat, sí, però encara es manté com una fantasia.

Un any després de crear-se, i a les portes de la seva 2a edició, el Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona ha esdevingut una cita de referència per a qualsevol persona lectora, curiosa, aficionada o interessada en la imaginació literària. Ho demostren les 200 autores i autors convidats el 2021, els 6.000 assistents que van respondre de manera entusiasta a les propostes, la gran expectació aixecada a la premsa, els mitjans i les xarxes i les dotzenes d’entitats, esdeveniments i institucions que hi van col·laborar, incloent-hi de forma destacada les biblioteques i les llibreries de la ciutat.

El millor de tot, però, va ser la consolidació d’un somni: el de construir una plataforma, una comunitat, un punt de trobada per a creadors, lectors, editors i divulgadors d’uns gèneres que han agafat una embranzida fins fa ben poc insospitable a casa nostra. El context, ho hem d’admetre, hi continua ajudant: la tecnologia, les crisis climàtica, energètica i econòmica, la postpandèmia, les transformacions socials i afectives, la lluita feminista, el debat entre el pensament distòpic i l’utòpic i la necessitat de fer màgia, d’exorcitzar dimonis i de repensar present, passat i futur. 

Tot plegat requereix nous relats, noves històries, noves formes d’entendre el món.

Per això hi tornem, i amb més força i més ganes. Disposats a multiplicar realitats i dimensions, a difondre el bo i millor de la literatura sense fronteres, a potenciar les connexions que van de la mitologia a la ciència-ficció i de la fantasia juvenil al terror més subversiu. Amb autors nacionals i internacionals, amb les novetats del sector editorial, amb més portes obertes als instituts, a la salut mental, al sector audiovisual o a les narratives europees. I, sobretot, amb noves formes de fer la pregunta que amaga el nom del festival, via Douglas Adams: quin és el sentit de la vida, l’univers i tot ?

Les respostes, o les noves preguntes, les podreu gaudir a Barcelona. La ciutat que va editar Tolkien, Bradbury o Cortázar gràcies a algú que homenatjarem enguany. La ciutat on van escriure Pedrolo, Perucho o Rodoreda (que també, sí, continuem reivindicant que va conrear el fantàstic). Barcelona, la ciutat del boom llatinoamericà, de les grans editorials del gènere, de les grans editorials i llibreries especialitzades del gènere, dels grans festivals literaris i del millor foment de la lectura. Barcelona, la Ciutat de la Literatura de la UNESCO, la nau que tornarà molt aviat a fer volar la fantasia.

Hi ha altres mons, reals i fantàstics. I tots hi són, al 42. T’animes a somiar-los?

Ricard Ruiz Garzón, comissari del Festival 42