Edició 2022: 2 al 6 de novembre
Presentació
Nota per als usuaris del lector de pantalla. Aquesta galeria mostra dos elements a l’hora, que poden ser imatges o vídeos. Feu servir els controls per veure l’element anterior o el següent.
© Pep Herrero
El 42, una oportunitat fantàstica
Les xifres del 42, un festival que en té una per nom, parlen per elles mateixes: 3 espais, 5 dies, 74 activitats, 212 convidats... Falten encara les dades d’assistència, però per ser-ne la primera edició, ja és una autèntica fita, i una fita gestada en temps complicats, precisament per una pandèmia que ha disparat l’interès per la ciència-ficció. Malgrat tot, les xifres, en aquest cas, són secundàries. Perquè aquest és un festival on hi ha noms, i lectures, i somnis, i idees. I perquè el més important del nou Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona no és una dada, sinó l’oportunitat que representa.
En primer lloc, per a la visibilització d’uns gèneres que ara es troben en plena expansió, però que sempre han tingut a la ciutat un refugi i un suport. Joan Perucho, Manuel de Pedrolo, Albert Sánchez Piñol o Marc Pastor, però també Paco Porrúa, Ana María Matute, Carlos Ruiz Zafón o els integrants del boom amb el realisme màgic són alguns noms essencials a les narratives no realistes i clarament lligats a Barcelona. Una ciutat, a més, amb llibreries, editorials, estudiosos i mitjans especialitzats que són artífexs de la nova embranzida encetada a casa nostra per la ciència-ficció, el fantàstic, les revisitacions de mites i llegendes i en general tots aquells àmbits de la creació que van més enllà de la imitació de la realitat.
En segon lloc, és clar, perquè vivim temps de realitats canviants, per als quals ajuden, i molt, les lectures del gènere. Temes com la crisi climàtica, la integració cultural, el creixement tecnològic, les transformacions socials i polítiques, la redefinició dels afectes per les vies del feminisme i el moviment LGBTQ o la irrupció creixent de robots, intel·ligències artificials i realitats virtuals ens afecten sense distinció, i les narratives fantàstiques, com ho demostren molts dels convidats del Festival 42, són avui dia capdavanteres quant a continguts, propostes i tractaments, inclosos els artístics, d’aquestes qüestions.
Entre la resta d’oportunitats que suposa el 42, aquest festival que en homenatge a Douglas Adams vol plantejar més i millors preguntes, n’hi ha una però, finalment, que no volem deixar passar. Pilars fonamentals de l’audiovisual i dels videojocs, els gèneres fantàstics han esdevingut per a les noves generacions un mitjà natural per repensar el món de manera creativa. Potser en podem aprendre, i ampliar-ho per la via dels llibres, amb l’objectiu de compartir codis i registres que ens permetin sumar-nos a un canvi generacional menys globalitzat, més constructiu i més arrelat al territori.
Potser, com es defensarà en alguns dels actes d’aquesta primera edició, podrem així inventar alternatives a aquests temps distòpics que han vist néixer l’esdeveniment. Potser, amb tot plegat, podrem imaginar millors mons i millors futurs.
Benvinguts al Festival 42.
Jordi Martí,
tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat
“La literatura revolucionària sempre
ha sigut fantàstica, satírica o utòpica.”
Italo Calvino
LA REALITAT I LA IMAGINACIÓ
La tecnologia, el canvi climàtic, la covid-19. Les transformacions socials, les revolucions afectives, les crisis econòmiques. Els somnis i els malsons, els monstres més amagats, la màgia de les bones històries ben explicades.
El poder immens de la imaginació.
El segle XXI no té una realitat. En té moltes. I calen nous instruments per explicar-les.
Potser per això els gèneres fantàstics han esclatat com mai, darrerament. De Harry Potter a Joc de trons, de les noves trilogies d’El senyor dels anells i Star Wars a sèries com Stranger Things o Black Mirror, de les utopies i distopies sobre les xarxes socials, la robòtica i el posthumanisme a la consolidació dels videojocs com a punta de llança de la indústria cultural. Vivim una efervescència de les narratives no realistes: de la ciència-ficció, de les fantasies èpica, fosca i urbana, del nou fantasy, del clàssic fantàstic de trencament de la realitat, de les narratives sobre la por, de la reinvenció del realisme màgic i de les relectures de la mitologia, les llegendes i els contes de fades.
I tot plegat reflecteix un canvi generacional indefugible.
Com diu un famós editor barceloní: “Ja no és realista llegir només novel·la realista.”
És el moment, doncs, de plantejar des de Barcelona una doble proposta. D’una banda, la de difondre els nous terrenys de recreació, revisitació i experimentació que aquests gèneres i les seves hibridacions estan produint a les nostres lletres i arreu del món. I, de l’altra, la de recuperar una tradició que a casa nostra no sempre ha estat ben tractada, malgrat sustentar-se en una llarga nòmina de noms indiscutibles.
Barcelona, la ciutat també que va editar Tolkien, Bradbury o Cortázar. Barcelona, la ciutat del boom llatinoamericà. Barcelona, la ciutat de les grans editorials del gènere, la ciutat de la gran llibreria especialitzada del sud d’Europa, la ciutat dels grans festivals literaris. La ciutat del foment de la lectura.
Barcelona, la Ciutat de la Literatura de la UNESCO, ja té el seu FESTIVAL DE GÈNERES FANTÀSTICS. I es diu… 42.
Ricard Ruiz Garzón,
comissari del Festival 42