Com definiries el Fòrum Global de l’Economia Social, el GSEF?

El GSEF s’ha caracteritzat per ser un esdeveniment cada dos anys, però realment ha de ser una conjunció de voluntats, com el primer principi de l’economia social, la lliure associació, la suma lliure de voluntats, per a generar altres idees i altres imaginaris de com pot ser la societat.

 Després de l’edició virtual de l’any passat, la Ciutat de Mèxic torna a acollir el GSEF 2021. Què significa per a la Ciutat de Mèxic en concret, i per al conjunt de país de Mèxic i d’Amèrica Llatina, el fet de poder acollir aquest esdeveniment amb el programa al context en què estem?

La celebració del GSEF a Bilbao el 2018 coincidia amb un canvi transcendental en aquest país: l’elecció del primer de juliol. Va ser quan, a Mèxic, la gent va decidir fer un gir radical i tenir una administració bolcada en la gent, l’administració del President Lopez Obrador. Aquesta transició de govern tant a la Ciutat de Mèxic (amb la cap de govern Claudia Sheinbaum) com el Federal coincideix amb la nostra candidatura al GSEF.

En aquell moment vam reflexionar sobre la necessitat de mostrar que ve un canvi profund en les relacions polítiques i l’impacte social que a Mèxic tindrà. Però si aquest pacte social no toca l’economia, ens quedarem curts. Per això és tan important per a nosaltres que hi hagi un esdeveniment on parlem de què són aquestes pràctiques de l’economia social i solidària (ESS), les que distingeixen aquest model de fer, aquest tipus d’associacions econòmiques que tenen com a centre a les persones, a la democràcia econòmica per davant.

El 2020 no es va poder fer presencial per la pandèmia, però vam voler tenir un esdeveniment que mantingués l’esperit, la intenció, de dir “aquí estan tots aquests països, i tota aquesta dinàmica que es pot produir a Amèrica Llatina, està present a la Ciutat de Mèxic”. Per això ara organitzem aquest format presencial i virtual.

El lema i marc dels debats del GSEF és Governs locals i economia social: cocreació de rutes per a una economia verda i inclusiva. Per què aquesta necessitat de cocreació de rutes i d’aquest binomi dels governs locals-economia social?

L’economista i sociòleg Jeremy Rifkin ens diu que no hi haurà un altre futur sense descentralització. És una qüestió material, o canviem energèticament o no hi haurà vida humana al planeta. I aquest canvi energètic tindrà com a conseqüència econòmica la descentralització.

La concentració i centralització són el focus de la precarietat. La pandèmia de la covid-19 ens ho va venir a subratllar amb tota la seva força: les tecnologies estan centralitzades; els països que, per aquest marc conceptual, estan a la perifèria, són els que més pateixen. Estan lluny d’on està concentrat el desenvolupament tecnològic per a les vacunes, per a les cures i, per descomptat, de la fortalesa econòmica.

El futur de la humanitat ha d’anar cap a una economia descentralitzada i de major participació per la gent. I això és l’ESS. El model de governança perquè aquelles unitats, descentralitzades i ja distribuïdes, puguin fer una gestió correcta. Al final, anirem cap a la gestió local dels recursos, dels mitjans de producció i de l’organització de les persones.

A més d’aquest marc conceptual, el GSEF 2021 desenvolupa cinc eixos que, a més, presideixen cada un dels dies del fòrum. Què destacaries d’aquests cinc eixos?

Els cinc eixos, resultat de la construcció col·lectiva, són 1) construir i reconstruir una comunitat inclusiva; 2) educació, aprenentatge i investigació per a l’economia social i solidària; 3) contribució a la transformació ecològica des de l’ESS; 4) promoure mecanismes diversos i innovadors en finances socials i solidàries, i 5) desenvolupar les aliances locals i internacionals.

L’objectiu és construir a partir de la reconstrucció. Aquesta dialèctica és molt complexa: com treure les estructures culturals, de procediments, d’imaginaris que s’han tingut al passat amb ànim de transicionar. Per això, necessitem gent que ens ajudi a conceptualitzar-nos, a mesurar-nos, a fer-nos visibles. I debatre sobre la contribució ecològica que es pot donar des de l’economia social i solidària, una sostenibilitat inclusiva des de la utilització del capital, però per a bé. M’agradaria ser provocador i dir que l’economia social i solidària gestiona moltíssim millor el capital que el capitalisme. Perquè el capitalisme desnaturalitza el capital en transformar-ho en el seu objectiu més gran. I l’economia social naturalitza el capital perquè l’utilitza com a instrument per a generar benestar a la gent. Per tot això, està aquest teló de fons que és el de mantenir-nos com una xarxa viva, activa en el temps, amb trobades cada dos anys, però viscuda en la quotidianitat i alimentada per les xarxes virtuals.

Què destacaries de l’edició de 2020 de cara al GSEF 2021?

Una de les qüestions més impactant, en l’àmbit personal i compartit per l’equip, va ser la participació del jovent. Vam arribar a tenir una tarda a uns 600 joves connectats en viu, de 15 països iberoamericans. Ens ha donat molta llum veure com els i les joves a Iberoamèrica estan trobant en els missatges de l’economia social alguna cosa amb sentit. I això, per mi, és summament entusiasmant.

Aquella experiència ens ha ajudat a estructurar aquest programa: donar continguts que tenen sentit, ens han dit on estan les inquietuds i on els camins de futur. De què volen estar parlant? De què es volen estar ocupant en els pròxims anys?

Podries explicar-nos una mica més sobre la realitat de l’ESS mexicana i cap a on aniran les polítiques públiques de l’Institut Nacional de l’Economia Social  de Mèxic (INAES)?

Les dècades de liberalisme han desmuntat moltíssims instruments socials a Mèxic. Amb tot, la població mexicana té una resistència molt interessant.

Tot i la transformació profunda i regressiva neoliberal de la gestió de la terra als anys 90, el territori mexicà continua sent majoritàriament de propietat social: el 53% del territori es governa o per “ejidos” o per comunitats i el 80% de la biodiversitat del país es concentra en aquests territoris. Aquí tenim una oportunitat important.

A més, el sector dins l’economia social més fort i organitzat és el de l’estalvi i préstec. A Mèxic tenim nou milions d’habitants integrats a cooperatives d’estalvi i préstec, totalment regulades per la Comissió Nacional Bancària i de Valors en 150 cooperatives. Uns altres cinc milions participen en altres tantes cooperatives que encara no estan regulades. 14 milions de persones accedeixen a serveis financers per mitjà de cooperatives d’estalvi i préstec! Son uns 10 milions de famílies que estan a territoris típicament marginalitzats i que van a aquests serveis perquè la banca privada, que té afany de lucre, no hi va. Així és que, quantitativament tenen una importància molt forta.

Paradoxalment, aquest 10% quantitatiu de la població només integra un 1% del sistema financer mexicà, del qual els ens privats concentren el 95%. I quan analitzem la banca privada present a Mèxic, més del 90% és estrangera. Tenim una fortalesa molt gran quantitativa i territorialment de l’ESS, expressada en l’estalvi i préstec, però una participació en el mercat financer hipermarginalizada. Així que aquí hi ha alguns camins: com fer que l’economia social pugui globalitzar-se localment tant com pugui?

Quina visió tens de la realitat a Barcelona i Catalunya de l’ESS?

Ressaltaria que a Catalunya hi ha variables que ens parlen d’un canvi cultural, de moltíssima més interacció comunitària en la gestió dels mitjans de producció, dels mitjans de comercialització, dels mitjans d’estalvi i préstec. Exemples molt potents que ens parlen de conjunció d’ideologia i instruments que ens porta ja cap a un canvi cultural per afrontar els reptes del futur. Crec que en això hi ha un camp d’interacció molt important entre Mèxic i Catalunya.

Per què és important aquest camp d’interacció, aquesta col·laboració?

Com més comunicades estiguem, i moltíssim més articulades, podrem mútuament enfortir-nos en aquesta visió comuna amb instruments comuns que faran que tinguem aquesta cultura de la participació, on ja la cooperació i la solidaritat no sonin a conte de fades, sinó que soni més aviat a un conte summament pragmàtic d’eficiència econòmica i social. Que faci que les nostres comunitats adquireixin eines de benestar molt més potents i moltíssim més sòlides cap al futur.

Les inscripcions per a ser part del GSEF2021 són obertes a: www.gsef2021.org.