Aquest dimecres 28 de febrer, han començat les excavacions arqueològiques per documentar i catalogar les restes de l’antiga fàbrica tèxtil Puigmartí, que van ser localitzades durant els treballs de reforma del Mercat de l’Abaceria.

Anteriorment, ja es va fer un estudi arqueològic per detectar possibles restes patrimonials en aquest solar i els resultats van ser positius: es va poder documentar un conjunt d’estructures relacionades amb l’antiga fàbrica cotonera Puigmartí, que es va aixecar en aquesta ubicació a partir de 1839 i que va ser destruïda per un incendi el 1876. També es van documentar un conjunt de rases de vinya d’una etapa anterior (podrien pertànyer als segles XVII-XVIII).

Així doncs, l’Ajuntament de Barcelona ja tenia constància de l’existència d’aquestes restes en el subsol de les obres del Mercat, i aquesta setmana han començat els treballs conjunts entre l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i el servei municipal d’Arqueologia per tal de poder-les documentar. 

La previsió és que aquests treballs arqueològics, que formen part de la fase prèvia a la construcció del nou Mercat de l’Abaceria, durin unes sis setmanes, acabant a principis del mes d’abril.

L’obertura del subsol es farà tant mecànicament com de forma manual. Quan es localitzin restes arqueològiques, es procedirà a la seva excavació i documentació utilitzant la metodologia més adient, amb el vistiplau del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament. En el cas que es localitzi l’accés a algun refugi antiaeri, se seguirà el procediment establert per a aquests casos.

Els treballs de documentació de totes aquestes restes no alteren el calendari previst d’obres per al nou Mercat de l’Abaceria. La previsió és que estiguin acabades l’últim trimestre del 2025.

El Mercat de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia es va inaugurar l’any 1892 per ordenar l’activitat dels pagesos que venien a la plaça de la Revolució. La construcció del mercat es van fer en els terrenys on hi havia la fàbrica de l’industrial Francesc Puigmartí i Caparà, el Vapor Nou, que era una de les més importants de l’època dedicada a la indústria del cotó. La fàbrica va arribar a donar feina a 800 persones en el seu moment de màxima esplendor.

El 1852 disposava de 120 telers i l’any 1861 va ser visitada per la reina Isabel II durant la seva visita a Barcelona. Va funcionar fins el 1876, quan va quedar arrasada per un incendi. De les seves instal•lacions, que van ser desmantellades per construir el Mercat, només n’ha quedat d’en peus una de les xemeneies, situada a l’actual plaça del Poble Romaní.

Les restes localitzades ocupen pràcticament tota la superfície del solar i corresponen, en primer lloc, a una part de l’edifici principal, localitzat al llarg de la nau central del Mercat (amb una longitud documentada de 87,60 metres i una amplada de 14 metres), en segon lloc, al sector septentrional d’aquest edifici, del qual es conserven una sèrie de construccions o edificis annexos orientats cap a la Travessera de Gràcia, i també espais de circulació per treballadors, vehicles i mercaderies. En tercer lloc, també hi ha el pati de la fàbrica on hi havia dos grans dipòsits subterranis. Aquest pati era el centre neuràlgic de la fàbrica. Les rases de sondeig han permès documentar ja el paviment que cobria pràcticament tot el terra del pati, format per grava, argiles de color marró clar amb nòduls calcaris i fortament piconades.