Les crisis s’encavalquen una darrere l’altra i les turbulències que generen ens colpegen de manera cada cop més intensa. La ciutadania comença a ser conscient que el benestar del qual gaudim pot estar en perill.

Però les tempestes que ara ens amenacen fa molt de temps que es congriaven. El canvi climàtic, la crisi energètica, l’escassetat alimentària, les grans migracions, la inseguretat vital creixent i molts dels conflictes bèl·lics que s’han desencadenat en les darreres dècades no són fenòmens que sorgeixen de la nit al dia. La majoria d’ells són el resultat d’un llarg procés que ara arriba al punt d’eclosió.

Són crisis que, per primer cop, tenen abast planetari. Ens afecten a tots. El canvi climàtic n’és el paradigma: és un fenomen global que s’expressa de manera imprevisible a l’àmbit local en forma d’alteracions meteorològiques cada cop més intenses i més freqüents. Ja no és una qüestió discutible, sinó una experiència quotidiana que genera por del futur i una incertesa objectiva compartida per milions de persones. L’emergència climàtica s’encavalca amb una crisi energètica i d’escassetat de molts dels recursos naturals que sostenen l’actual model productiu. Ens acostem a una cruïlla perillosa. La incertesa i la incapacitat dels poders públics per donar solucions a les diferents crisis pot arribar a posar en perill la democràcia mateixa.

Però el futur no està escrit: depèn, com sempre, del que fem. Podem avançar cap al precipici amb solucions autoritàries, que aprofundeixen els problemes i les desigualtats socials, o podem convertir totes aquestes amenaces en una oportunitat per enfortir la democràcia i construir una societat més sostenible i equitativa. No és per falta de coneixement que totes aquestes crisis ens han agafat desprevinguts. De fet, vivim uns temps privilegiats en què, com diu Yuval Noah Harari, la fam i moltes de les greus malalties que han colpejat la humanitat al llarg de la història han deixat de ser forces incontrolables de la natura. Disposem de coneixements i d’eines d’intervenció que abans no teníem. El gran repte és no deixar-nos aclaparar ni paralitzar per la magnitud dels problemes. En aquests temps d’incertesa és important disposar d’espais de reflexió com el que ens brinda la Biennal de Pensament i compartir idees com les que podeu trobar en les pàgines següents d’autors que hi participen.