L'arqueologia tracta de reconstruir la dinàmica de la vida en el passat a partir de la informació continguda en les restes materials que troba.
Per comprendre com es va instal·lar un grup humà determinat i quines activitats desenvolupava en cada indret és capital analitzar la distribució de tots els objectes en l'espai, aixó com les agrupacions i associacions de les peces entre sí i amb les estructures del seu entorn.
En les excavacions arqueològiques, per tant, es dibuixen en planta les restes d'edificacions i es registra acuradament la distribució dels objectes trobats.
Alhora s'elaboren estratigrafies, representacions gràfiques de seccions del terreny on es dibuixen les capes o estrats de terres i les estructures.
La planta il·lustra un moment determinat del jaciment, mentre que l'estratigrafia mostra la forma en què s'ha anat formant en el temps, de manera que ajuda a ordenar cronològicament els fets observats en excavació.
Per això els objectes arqueològics estudiats en el seu context estratigràfic i planimètric forneixen a l'arqueòleg molta més informació que els estudiats aïlladament.