La restauració d’un llibre de cor del Reial Monestir de Pedralbes

La creació dels llibres de cor va proliferar el segle XVI, quan la reforma espiritual del moment volia redreçar els costums i les cerimònies dels centres monàstics aplegant els religiosos al cor de l’església durant les diverses celebracions diàries. El llibre de cor que ha estat restaurat correspon a aquest moment i en va ser promotora l’abadessa Maria d’Aragó (1514-1520).

El volum conté els cants per a l’ofici de la dominica de Resurrecció i l’ofici celebrat en honor de la Santíssima Trinitat. L’il·lustren tres miniatures: una representa un Crist triomfant i les dues restants estan dedicades a l’Ascensió del Senyor i a la Pentecosta, respectivament. Pel que fa a l’escriptura, és gòtica librària cal·ligrafiada, i la notació musical, quadrada amb quatre grups de pentagrama per full.

Els cantorals són objectes voluminosos i de molt pes, de manera que durant la cerimònia religiosa havien de disposar-se damunt d’un faristol molt robust; després, es desaven en vertical dins un moble de fusta. És per això que l’ús continuat provocava la deterioració de l’extrem inferior de les cobertes, que suportava tot el pes del llibre. També s’alteraven les zones del cuir que tocaven el faristol, com ara el llom i la zona en contacte amb la vora superior del faristol. Malgrat els reforços metàl·lics que, d’origen, duien les cobertes dels cantorals (folres de planxa de metall i bollons), la superposició de noves capes de planxa metàl·lica i els pedaços de cuir indiquen que era necessari fer reparacions constants. Per la seva banda, els fulls de pergamí es veien alterats per l’ús continuat i, així, a les vores –consumides de tantes vegades de passar full– era freqüent cosir un retall de pergamí en bon estat que suplia la pèrdua de material. En època més recent, quan calia introduir algunes esmenes a la partitura, això es feia agafant al full un tros de pergamí amb agulles de cap. Una darrera mostra de la gran utilització que es feia d’aquests objectes, emprats fins a dates molt recents, és la pèrdua dels tancadors originals.

Aquest cantoral presenta una bona mostra de totes aquestes intervencions, cap de les quals constituïa per si mateixa un problema de conservació que posés en risc la pervivència de l’objecte. En aquest sentit, s’ha de destacar el bon estat en què es trobava la miniatura i el pergamí. En canvi, resultava molt problemàtica la deterioració del relligat. Això suposava un risc veritablement important que es perdessin o s’estripessin els fulls. Així doncs, va ser imprescindible la manipulació del llom per poder fer un nou relligat i, sobretot, fer-ho sense malmetre ni alterar la superposició de reparacions que s’havia anat acumulant damunt la coberta.

Per tant, es va emprendre un treball delicat de desmuntatge del llom, amb la dificultat que ofereixen els llibres de cor quant a la manipulació al laboratori. Com es veu a les imatges, es van respectar els elements afegits en el decurs de la vida del llibre i es van resoldre els problemes que presentava l’estructura del volum.

Elvira Gaspar i  Lourdes López
Restauració

Llibre de cor
Autor: anònim
Època: c.1516-1520
Mides: 77,6 x 58 cm
Número d’inventari: MHCB–MMP–150.206