El Pla de Protecció del Patrimoni Arqueològic de la ciutat de Barcelona

Una de les principals funcions de l’MHCB és la salvaguarda del patrimoni arqueològic de la nostra ciutat. Aquesta necessitat de protecció passa per disposar d’un bon coneixement global del patrimoni arqueològic de tot el terme municipal. El patrimoni arqueològic és un bé cultural sotmès a riscos, ja que sovint es tracta de patrimoni desconegut fins a la seva localització, avaluació, documentació, recerca, difusió i protecció. Un tret que el diferencia és el fet que el seu estudi sistemàtic pot ser tan o més important que l’existència material. Des d’aproximadament els anys setanta del segle XX les disposicions a favor de la protecció i la recerca dels jaciments arqueològics han estat estretament lligades al desenvolupament de la legislació en matèria de planificació urbana i al reconeixement de l’arqueologia com a part del desenvolupament de l’urbanisme.

En la introducció del 16e Document d’évaluation du patrimoine archéologique des villes de France, dedicat a la ciutat d’Auxerre (1), se’ns fa una distinció entre “patrimoni real”, que és el que realment s’ha documentat, i “patrimoni ideal”, que és el que suposadament creiem que existeix, però del qual encara no hi ha una constància concreta. S’ha d’avançar en el coneixement i en la interrelació de la documentació per poder acotar amb cura el patrimoni arqueològic encara existent.

Així, un dels trets comuns a tota la legislació vigent referent al patrimoni –tant internacional, com nacional i local– és la necessitat de dur a terme inventaris. Pel que fa al patrimoni arqueològic, la majoria d’administracions amb competències en matèria patrimonial han fet o estan elaborant inventaris de protecció, que han rebut el nom de “cartes arqueològiques” o “mapes de riscos”.

Des de l’Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’està duent a terme l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, que s’estructura a partir de l’elaboració, comarca a comarca, de les cartes arqueològiques. Pel que fa als nuclis urbans, s’han dut a terme els anomenats “programes d’arqueologia urbana”, on hi ha una documentació més extensa pel que fa al patrimoni objecte d’estudi. Tot i la redacció d’aquests programes, s’ha cregut adient, per tal de complementar l’Inventari del Patrimoni Arqueològic, elaborar cartes arqueològiques dels nuclis urbans, seguint la mateixa metodologia emprada per a la realització de les cartes arqueològiques de les diverses comarques del país. Pel que fa a Barcelona, al llarg de l’any 2006  l’Àrea de Coneixement i Recerca va encarregar l’elaboració d’una part de la carta arqueològica del terme municipal a l’empresa Àtics SL, representada pels arqueòlegs Marta Fàbregas i Jordi Ramos. La planimetria la va efectuar el geògraf, especialista en GIS, Àlex Moreno. S’ha dut a terme l’inventari de bona part dels districtes de la ciutat: Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Gràcia, Sants-Montjuïc i les Corts. Ciutat Vella i l’Eixample n’han quedat exclosos, per la gran magnitud de les intervencions arqueològiques efectuades al primer i per la presència d’un dels baluards de la Ciutadella dins del segon.

Des de l’MHCB s’ha col·laborat en diverses fases del treball de la Carta Arqueològica de Barcelona i, al mateix temps, s’ha impulsat la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arqueològic de la Ciutat. Ja s’ha assenyalat anteriorment que, encara que la protecció del patrimoni recaigui en els organismes de cultura, cada cop més els organismes d’urbanisme i planejament urbà redacten normatives per a la protecció i el coneixement del patrimoni. Un pla especial és un pla territorial en un àmbit comarcal o municipal, d’abast general o parcial del territori, que només s’ocupa d’una matèria concreta essencial, la qual s’adequa a la resta de normatives i al planejament urbà. La documentació necessària per a l’elaboració del Pla Especial consta de dues parts diferenciades:

• La normativa pròpiament dita, on es definiran els graus de protecció i les actuacions que cal dur a terme, així com el procediment administratiu adient.
• El catàleg de punts d’interès explicitat en forma de fitxa, on s’ha de fer constar la identificació de l’àrea, l’entorn immediat de protecció, l’estat de conservació, el nivell de protecció, els antecedents i la bibliografia. En aquest apartat també s’ha d’incloure tota la planimetria, tant la de detall d’intervencions o àrees com l’elaborada per èpoques històriques i tipologies diferenciades. Així mateix, s’hauria de redactar una introducció genèrica amb l’evolució territorial per fases històriques de la ciutat.

Un cop el Pla Especial sigui aprovat inicialment per l’Ajuntament, s’haurà de lliurar a la Generalitat de Catalunya, la qual, ja assabentada, n’iniciarà la revisió per si s’escau fer esmenes i proposar algun canvi de protecció abans de l’aprovació definitiva.

NOTES
(1). DD.AA., Auxerre. Document d’évaluation du patrimoine archéologique des villes de France. Ministère de la Culture et de la Communication, 1998.