Juan Negrín 1892-1956. Barcelona, capital de la república
El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona acull l’exposició Juan Negrín 1892-1956. Barcelona, capital de la República, a les sales de la Casa Padellàs del 21 de juny al 4 de novembre de 2007. La mostra, organitzada per la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, adscrita al Ministeri de Cultura, tracta de la figura de Juan Negrín, metge i home d’estat, artífex del trasllat de la capitalitat d’Espanya a Barcelona durant la II República i dirigent del país, probablement en el període més dur del segle XX. Aquesta exposició, renovada amb documents i objectes procedents d’arxius i institucions de Catalunya, arriba a Barcelona després d’haver-se presentat a Madrid, La Laguna i Tenerife.
L’exposició presenta dos enfocaments importants: la divulgació científica i la divulgació històrica. Per una banda, és un homenatge al científic, motiu pel qual la mostra s’inscriu en el marc de l’Any de la Ciència que se celebra enguany i, per l’altra, és una activitat que s’emmarca plenament en el programa d’actes que estem organitzant per commemorar l’aniversari de la proclamació de la II República. Des del museu, amb aquesta exposició esperem ajudar a donar a conèixer una personalitat i un període històric fonamental per entendre el present.
El comissari i catedràtic d’Història Contemporània Ricardo Miralles repassa la biografia de Juan Negrín, al mateix temps que presenta la història de la II República i la Guerra Civil en uns escenaris claus com són Catalunya i Barcelona durant aquests períodes.
L’exposició s’estructura en sis apartats que van seguint, de forma cronològica, la trajectòria vital i professional de la figura de Negrín.
1. Infància i joventut a Canàries i Alemanya. Negrín, metge fisiòleg
Aquest àmbit explica el seu nucli familiar i la seva trajectòria com a estudiant a Las Palmas i a diverses universitats alemanyes. El 1916 Santiago Ramón i Cajal li demanà que posés en marxa i portés la direcció d’un nou Laboratori de Fisiologia al soterrani de la Residència d’Estudiants de Madrid. En aquest laboratori i sota la seva direcció es van formar metges de gran prestigi científic com Severo Ochoa, entre altres.
2. Negrín socialista
Des de la proclamació de la II República, Negrín es va dedicar plenament a la política i va abandonar la seva professió de metge. El fet de dominar les principals llengües que es parlaven a Europa va fer que fos designat representant d’Espanya en dos organismes internacionals de gran importància: l’Oficina Internacional del Treball i la Unió Interparlamentària Europea. En aquest àmbit es destaca que Negrín es va alinear amb la facció “centrista” del PSOE, encapçalada per Indalecio Prieto.
3. La Guerra Civil: l’ajuda de l’URSS i l’or de Moscou. Negrín, ministre d’Hisenda
L’única potència que va ajudar la República amb el subministrament d’armes fou l’URSS. Per pagar-les es va haver de fer ús dels estocs d’or del Banc d’Espanya des dels primers dies de la Rebel·lió, abans que Negrín tingués cap responsabilitat pública, tot i que la utilització de l’or durant la guerra ha quedat associada a la seva figura.Aquest àmbit reuneix, entre altres peces, armament de la Guerra Civil utilitzat pel bàndol republicà i documentació notarial.
4. Barcelona, capital de la República
El 1937, Manuel Azaña atorgà el poder a Negrín amb el propòsit d’influir en la democràcia europea a través d’ell, però Franco sempre es va negar a qualsevol mediació internacional. El mateix any Negrín decideix traslladar la capitalitat de la República a Barcelona, i comença el difícil període de discussió de competències entre la Generalitat i el Govern de la República.
5. ¡Resistir es vencer!: Negrín aïllat
La figura de Juan Negrín apareix lligada, en la segona etapa de la Guerra Civil, a la seva decisió de resistir i a la dependència internacional de l’URSS, juntament amb el protagonisme del Partit Comunista d’Espanya, insòlits en la història del país. Aquest fet va comportar que la política de Negrín s’identifiqués amb el PCE, cosa que va arribar a dividir el PSOE entre els partidaris de la política de Negrín i els partidaris d’Indalecio Prieto. Entre altres peces, hi podem veure l’informe on s’afirma que el gran enemic del moment és el pluralisme que manté Negrín.
6. La doble derrota de Juan Negrín: el final de la guerra i l’exili
Aquest darrer àmbit tracta de la derrota política i militar de Negrín, i dels 17 anys d’exili fins a la seva mort a París el novembre de 1956. Podem veure exposats alguns documents inèdits.
La mostra s’acompanya d’un catàleg i de l’audiovisual Juan Negrín. Resistir es vencer, produït per la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, TVE S.A. i la Fundación Pablo Iglesias, amb guió de Ricardo Miralles i Pedro Carvajal.
Amb aquesta exposició, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona vol convidar a repassar i reviure una part del nostre patrimoni col·lectiu, fent de la memòria una eina de futur.