Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Canviar idioma

  • Català
  • Castellano
  • English
  • www.barcelona.cat
  • Català
  • Logo Ajuntament de Barcelona
  • www.barcelona.cat
  • Ajuntament de Barcelona

Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Canviar idioma

  • Català
  • Castellano
  • English
Vés al contingut

Seguiu-nos

  • Buscador
  • Calendari
  • Escoltar
  • Seleccionar idioma
Menú principal Inici
Menu navigation instructions

Instructions for screen readers and keyboard users

This menu requires arrow keys to be able to use it. The menu has up to three levels:

  • First level: main menu options
  • Second level: sub-options for elements from the first level
  • Third level: sub-options for elements from the second level

Browsing instructions:

  • Browse using the horizontal arrow keys on the first level of the menu.
  • Display and browse on the second level using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the first level.
  • Use the right arrow key to display the third level.
  • Browse the third level by using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the second level.
  • Alternatively, use the Enter key to display any level.
  • EMYA 2023 Annual Conference and Awards Ceremony
  • Agenda
  • Info visites
    Info visites
    • Els espais del MUHBA
    • Adreces i horaris
    • Reserves d'entrades als espais
    • Reserves d'activitats
    • Informació pràctica per a la visita
    • Accessibilitat
    • Rebre informació
  • Què és el MUHBA
    Què és el MUHBA
    • El mirall de la ciutat
    • Here is MUHBA (vídeo)
    • 80 anys d'història: cap al museu de la ciutadania
    • Documents estratègics i memòries anuals
    • Activitats públiques 2008-2022
    • El Cercle del Museu
    • Amics i voluntaris del MUHBA
    • Xarxes internacionals
    • Premsa
Menu navigation instructions

Instructions for keyboard users

This menu requires arrow keys to be able to use it. The menu has up to three levels:

  • First level: main menu options
  • Second level: sub-options for elements from the first level
  • Third level: sub-options for elements from the second level

Browsing instructions:

  • Browse using the vertical arrow keys on the first level of the menu.
  • Use the right arrow key to display the second level.
  • Browse on the second level using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the first level.
  • Use the right arrow key to display the third level.
  • Browse the third level by using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the second level.
  • Alternatively, use the Enter key to display any level.
  • EMYA 2023 Annual Conference and Awards Ceremony
  • Agenda
  • Info visites
    Info visites
    • Els espais del MUHBA
    • Adreces i horaris
    • Reserves d'entrades als espais
    • Reserves d'activitats
    • Informació pràctica per a la visita
    • Accessibilitat
    • Rebre informació
  • Què és el MUHBA
    Què és el MUHBA
    • El mirall de la ciutat
    • Here is MUHBA (vídeo)
    • 80 anys d'història: cap al museu de la ciutadania
    • Documents estratègics i memòries anuals
    • Activitats públiques 2008-2022
    • El Cercle del Museu
    • Amics i voluntaris del MUHBA
    • Xarxes internacionals
    • Premsa
  • Patrimonis
  • Formats i activitats
  • Els sabers del MUHBA
  • Recerca i formació
  • Les edats de Barcelona
  • Geografies i cartografies
  • Museu escola
  • Patrimonis
  • Formats i activitats
  • Els sabers del MUHBA
  • Recerca i formació
  • Les edats de Barcelona
  • Geografies i cartografies
  • Museu escola
  1. Inici
  2. / Els sabers del MUHBA
  3. / MUHBA Butlletí
  4. / MUHBA Butlletí 17
  5. / El dilema de les muralles

El dilema de les muralles

Imatge
Enderroc del baluard del Rei, a les Drassanes, ca. 1854. © (AFB) Autor desconegut

En els darrers anys l’aparició de restes arqueològiques de les fortificacions de la ciutat de Barcelona ens ha posat sobre la taula un debat sobre la necessitat de conservació o no d’aquestes restes, així com la conveniència de deixar-les a la vista per al gaudi de la ciutadania.

Barcelona ha estat envoltada de murs defensius durant dinou segles. Aquelles construccions van ser, en diverses etapes, motiu de definició física del que era la mateixa ciutat, i alhora una garantia de supervivència com a nucli urbà. Al llarg de la història aquells sistemes defensius es van anar adaptant a les necessitats dels governs dels barcelonins a la vegada que, a poc a poc i periòdicament, anaven restant desfasats amb relació a les funcions per a les quals van ser creats. En aquest sentit, les muralles com a element funcional van ser adaptades i remodelades en totes les èpoques, responent a les necessitats dels diferents moments.

Ja el segle XIX la ciutat va viure dos fenòmens paral·lels: la gran necessitat d’expansió urbana de la Barcelona industrial, acompanyada de noves maneres de viure i de pensar, i l’obsolescència de les fortificacions. En un moment en què l’artilleria moderna era la principal arma, servien de res les defenses urbanes?

La concepció de Barcelona com a plaça forta, és a dir, com a ciutat estratègica des del punt de vista militar, va fer sentir el cinyell de les muralles com un ofec de la nova Barcelona. El clam civil fou majoritari: fora les muralles! A partir de 1854 el conjunt fortificat va ser enderrocat per la piqueta de la societat moderna fins arribar a desaparèixer gairebé totalment. Comença l’expansió territorial de la ciutat.

Anys més tard, amb l’aparició de conceptes filosòfics lligats a les necessitats d’estudi i conservació patrimonial, i com a fenomen general a Europa, les muralles urbanes van començar a ser recuperades com a símbols històrics i identificadors. És el cas de la muralla romana de Barcino, símbol de l’origen de la ciutat i responsable de la importància històrica de Barcelona a partir d’època medieval.

L’any 1949, en ple franquisme, el règim veié la necessitat de preservar el patrimoni militar i promulgà un «Decreto sobre protección de los castillos españoles». La dictadura veia en les construccions militars «belleza y poesía» i «evocación de la historia de la patria». En aquest sentit l’Estat, «celoso en la defensa de los valores espirituales de nuestra raza», promulgà la defensa de qualsevol resta de castell, atès que anaven desapareixent com a elements del patrimoni.

Els ajuntaments eren els responsables de protegir les restes i calia fer-ne inventaris. L’any 1985 es va aprovar la nova Llei de patrimoni històric espanyol (la posterior llei catalana és de 1993) que, en la disposició addicional segona, ratifica el contingut del decret de 1949 i atorga a les construccions militars la màxima categoria de protecció. Així, en la reglamentació espanyola hom preveu que qualsevol resta de fortificació, i per extensió qualsevol resta de construcció de caire militar, per migrada que sigui, gaudeixi d’una protecció màxima que n’impedeixi la desaparició.

Aquest és un cas que podríem qualificar, com a mínim, d’anacrònic i millorable, ja que els valors que se suposa que té un determinat bé cultural ho han de ser per unes característiques pròpies, no en virtut d’un decret que no valora la importància intrínseca i individual del bé, ni la seva contextualització, ni la singularitat, ni l’estat de conservació, ni els valors històrics ni paisatgístics, ni la integració en els teixits, ni el valor social, ni un llarg etcètera que seria aplicable a qualsevol bé cultural.

La localització de restes arqueològiques de fortificacions al subsòl de Barcelona, com dèiem, i parlant des d’un punt de vista normatiu, n’obliga a la conservació com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Això és d’aplicació general i creiem que respon a criteris il·lògics. Tan sols una avaluació basada en l’interès i la importància patrimonial dins dels conjunts històrics edificats pot fer que elements d’un interès monumental discutible puguin ser objecte d’actuacions de monumentalització, remodelació o preservació dels valors culturals, amb documentació i desmuntatge.

Cal una política patrimonial basada en normes i fórmules que siguin més pròpies dels criteris del segle XXI, més sostenibles que no pas les recollides en una reglamentació de fa seixanta anys. S’haurà de plantejar una solució metòdica i equilibrada que permeti la selecció dels elements imprescindibles del patrimoni urbà destinats a la transmissió com a monuments, destriant-los d’aquells que ofereixen uns valors imprescindibles com a documents. El dilema està servit des de fa temps, potser massa.

Ferran Puig Verdaguer
Servei d'Arqueologia

 

 

Compartiu aquest contingut

FacebookWhatsappTwitterEmailPrint

Seguiu-nos

  • Patrimonis
    • MUHBA presencial
    • MUHBA Virtual
    • Col·leccions, fonts i arxiu
    • Conservació-restauració
    • Gastronomia històrica
  • Formats i activitats
    • Programa d'activitats actual
    • Exposicions temporals
    • Jornades, Congressos i Seminaris
    • Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni
    • Visites comentades
    • Itineraris
    • Tallers
    • Visites escolars
    • Cursos
    • Concerts i recitals
    • Publicacions
    • Altres
  • Els sabers del MUHBA
    • Activitats públiques 2008-2021
    • Publicacions
    • Materials audiovisuals
    • Webs d'exposicions
  • Recerca i Formació
    • Programació actual del CRED
    • El Centre de Recerca i Debat
    • Centres de recerca local
    • Línies de recerca del MUHBA
    • Xarxes internacionals de recerca
    • Formacions i cursos
    • Biblioteca
  • Les Edats de Barcelona
    • Abans de la fundació de la ciutat
    • Barcino-Barcinona. Colònia romana i seu visigòtica (10 a.C. - 800)
    • Barchinona. Frontera carolíngia i ciutat comtal (801-1248)
    • Barchelona-Barcelona. Empori marítim i municipi autònom (1249-1714)
    • Barcelona. Metròpoli industrial (1714-1976)
    • BCN. Municipi democràtic i capital global (1977-)
  • Geografies i cartografies
    • Carta històrica de Barcelona
    • Mapa literari català
    • Lectures MUHBA del patrimoni urbà
    • Itineraris autoguiats
  • Museu escola
    • Programa escolar actual
    • Brúixola Barcelona. Visites, itineraris i tallers
    • Patrimonia'm
    • Viatge per Barcelona
    • Ciceró BCN
    • Casals
    • Cursos per a docents
    • Escoles residents
    • Programes escolars anteriors
  • Què és el MUHBA
    • Mirall de la ciutat
    • 80 anys d'Història. Cap al museu de la ciutadania
    • Xarxa de Museus Europeus de Ciutat
    • Dossiers de Premsa
    • Documents estratègics i memòries anuals
    • El Cercle del Museu
    • Activitats públiques 2008-2021
    • Here is MUHBA (vídeo)
    • Carta històrica de Barcelona
Logo de l'Ajuntament de Barcelona
  • Accessibilitat
  • Avís legal