Alimentar la ciutat. Un repte històric

En economies precàries, la subsistència humana adquireix una importància cabdal i requereix una bona part dels recursos i de les energies socials. I així va ser en el passat històric de Barcelona. A finals de l’edat mitjana, de manera semblant a les viles i ciutats de l’occident europeu, la ciutat de Barcelona va crear un sistema de mercat protegit i regulat de productes bàsics alimentaris –amb els cereals en primer pla–, per tal de resoldre de manera col·lectiva el proveïment de la ciutat en un moment de creixement demogràfic i de caresties de producció. El sistema va durar segles, fins mitjan segle XVIII, quan es començà a obrir pas el sistema de llibertat de mercats (alimentari, de treball, de sòl).

La gestió municipal del mercat alimentari tenia un altre vessant, el de la recaptació d’impostos. Ambdues activitats constituïen els principals i més importants instruments del «bon govern» urbà, subjecte a pressions i revoltes en cas que el veïnat se sentís defraudat.

Després de 1714, quan la Nova Planta de Catalunya va introduir a les ciutats catalanes majors cotes d’intervenció reial, hi hagué una reducció de la capacitat municipal per garantir bons preus alimentaris (el «preu just») i aliments en bon estat. Els desacords entre poder reial i poder local van donar lloc a algunes alteracions socials importants, com la de finals de febrer i primers de març de 1789 (el motí del pa), iniciada a Barcelona i estesa a altres viles i ciutats com Mataró, Vic o Sabadell.

Al segle XIX, el procés de construcció de l’Estat i la progressiva centralització del poder polític van comportar una pèrdua de poder municipal en diverses àrees, una de les quals va ser la del proveïment alimentari. Aleshores, Barcelona va respondre al repte de canviar de model preservant la garantia del proveïment d’una ciutat industrial i obrera.

Perdudes les fleques, les carnisseries, les peixateries i altres serveis mercantils, els governs municipals van iniciar un projecte nou de mercats municipals i de serveis sanitaris. I, en paral·lel, la societat va posar en marxa altres iniciatives, com les cooperatives de consum, que omplien els buits del sistema municipal. Progressivament s’introduïren nous productes en les dietes d’homes i dones de totes les edats, amb notables diferències socials i de gènere.

I a poc a poc van aparèixer nous establiments i ofertes més variades que, amb el parèntesi dels anys de la guerra i la postguerra, han fet més fàcil la compra d’aliments. Amb tot, les desigualtats s’han mantingut i la crisi dels últims anys les ha accentuat, posant a la vista situacions de carestia alimentària per moltes persones, un fet que ha fet sorgir valuoses iniciatives solidàries.

L’alimentació d’una ciutat com Barcelona és un repte econòmic i social que convé conèixer amb perspectiva històrica, entenent que la mirada històrica dóna llum al present. Aquest és l’objectiu del projecte Alimentar la ciutat. En el marc del Centre de Recerca i Debat del MUHBA, i en col·laboració amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el maig de 2013 van tenir lloc les Jornades Alimentar Barcelona: els temps medievals i moderns, i el 2014 se celebraran les jornades dedicades al segle XIX i els principis del XX. A més, alguns dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni d’aquest curs també tractaran sobre el proveïment alimentari de la ciutat. Us hi esperem.

Mercè Renom
Historiadora i coordinadora del projecte
Alimentar la Ciutat