La vaixella a Barcino. Plat i copa de terra sigillata

La terra sigillata és una ceràmica romana feta a motllo amb una argila refractària que presenta un color vermell, i que acostuma a estar profusament decorada, tot i que també hi ha peces totalment llises. Al motllo –amb l’argila encara tendra i amb l’ajuda de punxons– s’estampaven les decoracions impreses en negatiu, de manera que quan s’aplicava l’argila a l’interior del motllo per fer la peça es reproduïen en positiu i en relleu els diferents motius.

Aquest tipus de peces es va fer en diferents tallers localitzats a Itàlia, la Gàl·lia i Hispània, que donaren lloc a les produccions que coneixem com terra sigillata itàlica, terra sigillata gàl·lica i terra sigillata hispànica. Pel que fa a Itàlia, entre els més coneguts hi havia els tallers localitzats a la zona d’Arezzo, mentre que a la Gàl·lia van destacar els de la Graufesenque, que es trobaven a la Narbonense. A Hispània va haver-hi una gran quantitat de tallers per tot el territori, però els més importants es van concentrar a Tritium i Andújar.

Les dues peces que presentem van ser trobades a les excavacions de la ciutat de Barcelona i procedeixen de centres de producció itàlics i de la Gàl·lia, respectivament. Totes dues porten la marca del taller impresa al fons intern de la peça en una cartel·la rectangular. La peça MHCB 4323 va ser realitzada per un ceramista de la Graufesenque i porta el nom de taller OF. CAS, mentre que la MHCB 16443 correspon a un ceramista documentat a la zona d’Arezzo i Puteoli de nom RIU/ON, disposat en una cartel·la rectangular doble.

Aquestes peces van formar part de la vaixella de taula dels habitants de l’antiga Barcino. La vaixella de taula de l’època estava formada per peces de formes i procedències molt diverses, que podien ser de ceràmica, de vidre o de metalls nobles, en funció del poder adquisitiu de cada família.

La copa era l’únic tipus de peça disposat a la taula que era d’ús individual, ja que els comensals menjaven directament dels diferents plats. La beguda era sempre vi, que es prenia calent o fred però sempre barrejat amb aigua. La proporció variava en funció del tipus de vi i el gust dels comensals.

Aquestes dues peces estan en l’actualitat en procés d’estudi per part de l’arqueòleg i ceramista Arnau Trullen, per determinar si poden ser reproduïdes com a objectes d’origen patrimonial per a l’ús diari com a part del catàleg de MUHBA

Julia Beltrán de Heredia
MUHBA

MHCB 16443
COPA DE TERRA SIGILLATA ITÀLICA
Forma: Ritterling 5A / Haltern 8 / Goudineau 27
Mides: alçada: 5,6 cm; diàm. vora: 9,8 cm; diàm. base: 4,3 cm
Cronologia: 15 aC - 15 dC. Segons Conspectus:10 aC - Tiberi (14-37) dC
Procedència: excavacions de Can Cortada, Barcelona, 1987

MHCB 4323
PLAT DE TERRA SIGILLATA SUD-GÀL·LICA
Forma: Dragendorff 15/17
Mides: alçada: 3,7 cm; diàm. vora: 16,4 cm; diam. base: 8,8 cm
Cronologia: mitjan segle I dC – primera meitat del segle II dC
Procedència: excavacions de la Plaça del Rei-Casa Padellàs, Barcelona, 1931-35