Els primers pagesos: la prehistòria a la plana de Barcelona
La prehistòria al pla de Barcelona és un fenomen de gran envergadura però de descoberta recent. Fins a l’inici de la dècada de 1990 les notícies sobre el passat remot de Barcelona eren esparses i no permetien caracteritzar de forma consistent cap horitzó d’ocupació prehistòrica d’aquest territori.
El panorama va canviar quan, entre 1989 i 1992 i de resultes dels programes de regeneració urbanística endegats per l’Ajuntament de Barcelona amb la finalitat d’esponjar i sanejar Ciutat Vella, els grans projectes de promoció d’obra pública van produir importants remocions del subsòl en diversos solars prop del monestir de Sant Pau del Camp. El reconeixement del jaciment neolític i de l’edat del bronze en el solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Pau del
Camp fou un dels esdeveniments més importants de l’arqueologia prehistòrica de Catalunya. De llavors ençà, les descobertes materials de la prehistòria s’han anat succeint, no només a Ciutat Vella sinó també a altres àrees de Barcelona, de manera que a hores d’ara les evidències d’ocupació humana intensiva del pla de Barcelona des del VI mil·lenni són incontestables.
Any rere any, el gruix de testimonis materials, recerques i informació disponible dels primers assentaments és més gran. Els resultats de les recerques portades a terme han estat parcialment publicats, bé en el cicle de la Tribuna d’Arqueologia, bé en revistes científiques o en congressos especialitzats de diverses disciplines. Els anuaris d’arqueologia han anat donant compte de les intervencions arqueològiques que s’han fet cada any i, com a primera síntesi del revelador jaciment de Sant Pau, l’any 2008 el número 4 de la revista Quarhis del Museu d’Història de Barcelona publicava un complet treball de la mà de diversos investigadors, que suposava una aproximació a l’hàbitat, la tecnologia, l’aprofitament dels recursos naturals, les pràctiques agrícoles i ramaderes, les pràctiques funeràries i les característiques antropològiques d’aquestes primeres comunitats prehistòriques.
Posteriorment, la investigació arqueològica ha continuat avançant, ha crescut el nombre de jaciments prehistòrics coneguts i el registre arqueològic ha proporcionat moltes més dades que han estat estudiades o estan en procés d’estudi, i que mereixen ser donades a conèixer. A més, el gruix de la informació generada és tal que convé sistematitzar els resultats i articular un relat historiogràfic global per a la prehistòria de Barcelona, que al seu torn contribueixi a la caracterització, per exemple, del procés de neolitització de la Mediterrània occidental.
En aquest context, el Museu d’Història de Barcelona, amb la col·laboració del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Servei d’Arqueologia municipal, està preparant per a la primavera del 2016 una exposició i una publicació de la sèrie Documents del MUHBA, dedicades a les primeres comunitats de pagesos i ramaders establerts al pla de Barcelona. Miquel Molist, catedràtic de Prehistòria de la UAB, i Anna Gómez, doctora en prehistòria del mateix equip, que des de fa anys dirigeixen un projecte d’estudi multidisciplinari sobre la prehistòria al pla de Barcelona, en són els comissaris i coordinadors científics. Però el propòsit d’aglutinar recerques i sintetitzar els resultats no seria possible sense les valuoses aportacions d’un considerable nombre d’arqueòlegs i especialistes en diverses disciplines, els treballs dels quals seran recollits en els formats públics d’aquest projecte.
La domesticació de plantes i d’animals és una innovació que es va produir al Pròxim Orient fa uns 10.000 anys, i va arribar a l’occident del Mediterrani fa uns 6.500 anys. L’exposició i la publicació que l’acompanyarà es faran ressò dels testimonis que hi ha al pla de Barcelona dels grups humans que s’hi van establir, i que havien adoptat l’agricultura i la ramaderia com a forma de subsistència. Foren els artífexs de la primera gran transformació del paisatge, i constitueixen les primeres comunitats d’humans que, de forma estable, van ocupar i explotar el territori barceloní.
Mònica Blasco
MUHBA