El retaule de les històries cosides i el projecte museístic ciutat i treball
Quan aneu a Fabra i Coats dirigiu-vos a l’àrea de recepció de la nau central, on conflueixen Centre d’Art, Fàbrica de Creació i un dels accessos futurs als espais patrimonials del Muhba, cap a la Sala de Calderes. Allà trobareu el retaule Fabra i Coats històries cosides, una instal·lació gràfica i audiovisual que mostra i dóna veu a la història i les memòries de Fabra i Coats. La proposta de confegir-lo la va fer el MUHBA a la tardor de l’any passat, amb la idea de crear un eco poderós de la trajectòria de la fàbrica, just allà on es retroben els seus nous usos. El projecte ha estat el resultat d’un treball en equip entre personal del Museu i col·laboradors implicats, més els Amics de la Fabra i Coats i les empreses que hi han posat tot l’enginy per fer-ho viable amb poc pressupost.
L’obra ha estat inaugurada pel febrer de 2017 amb prou èxit: els visitants fins i tot s’aturen a escoltar els audiovisuals amb els auriculars que formen part del conjunt. Fabra i Coats, històries cosides és així un pas més en el procés iniciat fa una dècada cap al futur espai museístic sobre la ciutat i el treball. En 2014, l’exposició Fabra i Coats fa museu va permetre donar un tast de la riquesa dels fons: 1.200 objectes, 1.414 caixes de documents, 2.500 fotografies i nombroses hores d’enregistraments.
Uns mesos després, pel febrer de 2015, es lliurava el Premi Ciutat de Barcelona a una de les recerques impulsades des del Museu, el llibre de Pere Colomer Bacelona una capital del fil, Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936, i a la primavera del mateix any s’obria al públic el primer espai museïtzat, la Sala de Calderes.
La instal·lació-retaule Fabra i Coats, històries cosides s’organitza conceptualment en cinc focus, amb cinc paraules: treballar, amos, obreres, fàbrica i fils. La paraula clau i verb fonamental, treballar, relliga tot el conjunt: els dos substantius caracteritzadors de la història social del món industrial, els amos i els obrers (en aquest cas, amb majoria d’obreres) i els dos altres que resumeixen l’activitat: la fàbrica, com a espai productiu equipat, i el producte fruit de tot l’esforç: el fil.
Amb aquests conceptes s’exploren documents escrits, gràfics, fotografies i filmacions. L’obra està disposada materialment en tres capes: la primera, el fons mural, formada per un vinil negre on es van disposant les fotografies i documents; la segona capa la conformen cinc pantalles sincronitzades amb enregistraments filmats de mitjan segle xx i amb les entrevistes a treballadores i treballadors, efectuades a la fàbrica mateix; i la tercera capa la forma el teixit filat que circula per tots els elements, suggerint múltiples lectures si un va seguint el principal producte generat per la fàbrica: els fils. Un nombre important dels documents que es mostren eren fins ara inèdits, com en el cas de les sis bobines de filmacions en 8 mm de 1957-1958.
Mentrestant, al llarg de tot aquest 2007, ha continuat el procés per fer realitat l’explicació de la ciutat des del treball. Val la pena recordar-ho: el treball i les habilitats laborals han modelat la ciutat i han tingut un paper decisiu per superar maltempsades, com les desfetes de 1714 i de 1939. Ara que es parla de reindustrialització, la mirada històrica des de les habilitats en el treball resulta encara més pertinent.
MUHBA Fabra i Coats es perfila com a futur espai museístic a la Nau F, on es troba ara dipositada la col· lecció formada amb els Amics, esperant les obres per rehabilitar-la.
Carmen Cazalla
MUHBA