Barcelona hospitalària

El MUHBA va reconèixer, de manera immediata, l’oportunitat d’incloure la idea de la salut en les coordenades que expliquen les iniciatives urbanes destinades a lluitar contra la malaltia i a fomentar el benestar del conjunt de la població al llarg dels segles, des de l’època medieval fins a tot just el nou mil·lenni. El projecte fou pensat al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) i comptà, ben aviat, amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on hi ha una línia de recerca històrica prou fecunda sobre els hospitals catalans. El projecte final ha delimitat l’objecte d’estudi a la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona.

Des d’una perspectiva historiogràfica i malgrat l’existència de treballs dispersos —alguns en procés d’elaboració i d’altres ja tancats—, resulta necessari pensar històricament els hospitals i la ciutat. Les recerques que s’estan duent a terme en els darrers anys aconsellen així la reunió i actualització de noves mirades a la història hospitalària de Barcelona. A més, cal fer-ho des d’una perspectiva de llarga durada, atès que estem convençuts que la institució pública d’assistència en l’espai urbà ha estat una peça clau en la reproducció de les idees de comunitat i de ciutat.

Ens trobem, per tant, davant d’un projecte que no només planteja la història hospitalària i assistencial de Barcelona més enllà de cotilles temporals, sinó que pretén abordar-ne la comprensió des de diferents vessants i àmbits d’estudi, com ara el regiment de la cosa pública, l’ètica o l’espiritualitat, la medicina, l’assistència no mèdica, la fiscalitat, els col·lectius atesos, les malalties o el patrimoni. Així, doncs, partint de la recerca feta els darrers anys sobre les institucions assistencials, el projecte es proposa revisar, debatre i formular noves propostes per tal de contribuir al coneixement, en més profunditat, de la història hospitalària barcelonina. Barcelona hospitalària s’ha estructurat com a projecte de treball en forma de dues jornades de debat i reflexió. La primera d’aquestes jornades va tenir lloc els dies 17 i 18 de gener de 2019 i va abastar els períodes medieval i modern. Cal assenyalar l’èxit aclaparador d’aquesta primera jornada, tant per l’assistència de més de 150 persones com per l’abast de les presentacions i la intensitat dels debats generats. La segona jornada tindrà lloc també a la seu del MUHBA, els dies 12 i 13 de desembre de 2019, i se centrarà, de forma exclusiva, en el període d’estudi contemporani. Així, entre les dues jornades, prop de 50 especialistes de diferents àmbits acadèmics i diverses perspectives d’anàlisi han presentat o discutiran les seves recerques amb la voluntat d’intercanviar informacions sobre el paper de l’hospital a la ciutat, incidint en les seves interaccions i relacions i, a més, aprofundint en com s’ha fet front a les malalties i com s’ha proporcionat assistència a la població barcelonina des de l’època medieval fins a l’actualitat.

El projecte Barcelona hospitalària vol deixar també una empremta en forma de publicació que, a la vista dels resultats parcials presentats, ha de constituir una aportació indubtable al panorama historiogràfic de la història de la ciutat. En aquesta matèria, el MUHBA s’ha compromès en el projecte editorial de publicació del llibre resultant de les dues jornades en la prestigiosa col·lecció Pòsits. Els participants/autors de les aportacions ja treballen amb un protocol d’edició i calendari d’execució per al 2020. En aquesta fase del projecte s’ha sumat el suport financer de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, també interessada en l’execució final del projecte Barcelona hospitalària.

Alfons Zarzoso (MHMC) i Josep Barceló (URV)
Coordinadors científics de ‘Barcelona hospitalària’