Rumba o rumbes de Barcelona?

Actuació del grup Sicus & Aires de Rumba, de Gràcia, el 28 de juny, dins de la programació sobre història i patrimoni musical de
Barcelona del MUHBA, al Park Güell. © Enric Gràcia

La rumba de Barcelona, com deia el gran Gato Pérez, va néixer al carrer i està marejada de voltar el món. I certament, de tant voltar el món n’ha creat un de propi a Barcelona. Un món que, si bé el van fer els gitanos amb les seves guitarres, bongós i picant de mans, ara va de mà en mà, de boca en boca, descobrint que la riquesa del nostre present i futur està en la barreja, en la mescla consentida i amb sentit, sensible i oberta al món. En Peret es fixava en Pérez Prado (el rei del mambo) i en Elvis Presley (el rei del rock) i, ventilant ventilant, va ser coronat com el rei de la rumba catalana. Molts altres (el Pescaílla, Chacho, Chango, Los Amaya, Moncho, Papa Cunill, El Noi, Rumba Tres…) la van anar modelant al llarg dels seixanta i setanta fins a fer-ne un estil, una manera singular d’interpretar i reinterpretar. Més endavant les Estrelles de Gràcia, Chipen, Ramunet, Los Manolos, Ai Ai Ai, Sabor de Gràcia, Som la Rumba, Papawa, els Patriarques… van seguir alimentant l’energia i el foc amb què es cuina un dels estils urbans més singulars sorgits a l’Europa del segle XX. Aquest estiu el MUHBA, amb la collaboració de B:SM, va oferir quatre concerts de rumba de Barcelona al Park Güell, quatre propostes que tenien l’origen en quatre punts essencials de la ciutat:
Nou Barris, per començar, de la mà de la Nave Bruja, una formació sorgida d’Ojos de Brujo i que ens va mostrar claríssimament les particularitats de la rumba de la immigració. Una rumba que s’alimenta del flamenc i que recull el ventilador com un argument més per consolidar la rumba de Barcelona a partir d’elements contemporanis (funk, dance, pop, hip hop…) que la situen perfectament en l’òrbita dels barris sorgits gràcies a les migracions que van ajudar a construir la realitat urbana i social de Barcelona.
Hostafrancs, un dels barris més oblidats pels que han pensat en la rumba de Barcelona però que ha donat noms importants per al desenvolupament de l’estil. Muchacho i Los Sobrinos van venir a il·luminar els rastres oblidats dels rumberos del seu barri i ens van transportar a una rumba molt jove i actual, una rumba que parla dels problemes urbans de la nostra ciutat amb un sentit de l’humor ben esmolat i perspicaç.
Gràcia ha estat sempre el barri que molts han identificat amb la rumba catalana. I els Sabor de Gràcia, amb en Sicus Carbonell al capdavant, van reconstruir la història rumbera del barri seguint les empremtes del Pescaílla, Moncho, Chango i Gato Pérez fins a arribar a la seva pròpia collita rumbera, que sempre s’ha alimentat dels clàssics i de les traces llatines que tant han ajudat a construir la rumba de la ciutat.
El carrer de la Cera, al barri de Sant Antoni, va ser el quart punt essencial del cicle. De la mà de Johnny Tarradellas, un dels rumberos imprescindibles per entendre la rumba catalana, ens va portar als camins oberts pel Peret, el Chacho, els Chipen i els grans noms que han fet del barri del Portal un dels punts neuràlgics de la nostra història musical.
Els quatre concerts ens van donar una visió global (que no globalitzadora) del fenomen de la rumba barcelonina d’avui dia partint de la jove tradició de la qual procedeixen, amb un sabor de barri que és encara un dels grans valors, que no s’ha de perdre mai, de la nostra Barcelona cosmopolita. La rumba de Barcelona ens recorda que seguim sent gent de barri, veïns que donem forma i personalitat a aquesta ciutat que, de vegades, sembla que se’ns escoli per les mans.Si con el alma abierta se deja hablar al cuerpo,
en un idioma propio que resulta familiar,
ruge desde dentro el pulso de la sangre,
la rabia y el orgullo, siglos de hambre.
Sabor de barrio, tesoro antiguo
borsa de rioba, comusi colo,
dequera, dequera el swing vetusto
tango, milonga, candombe y rumba.
«Sabor de Barrio»
Gato Pérez
LP Carabruta (Edigsa, 1978)Jordi Turtós
Periodista musical