Connectar ciutats, connectar ciutadans. Per una sostenibilitat compartida

Cartell del CAMOC Barcelona 2021, presentat a la taula rodona sobre
museus de ciutat en temps de pandèmia del passat mes d’octubre.
© MUHBA, autor: Andrea Manenti

Després del debat del CAMOC sobre la definició de museus de ciutat a Frankfurt, va venir el debat sobre els museus de ciutat com a centres culturals a Kyoto. L’inevitable ajornament de la conferència del 2020 a Cracòvia trasllada la trobada a aquest estiu per parlar de museus i del dret a la ciutat, tema que enllaçarà amb el debat que prepara Barcelona per a la tardor de 2021, si la situació ho permet, on es tractarà la necessitat de connectar ciutats i ciutadans si es vol una sostenibilitat urbana compartida com a projecte social i democràtic.

La reunió del CAMOC a Barcelona ha de permetre aprofundir en el paper que pot tenir un museu de ciutat en la construcció del futur, com a institució estratègica de cohesió urbana, social i cultural. Connectar ciutats i ciutadans, fer una xarxa multiescalar, que és alhora de barri, urbana i global, pot ser la base d’un món compartit, on el museu de ciutat actuï com a centre de coneixement que, arrelat al patrimoni, contribueixi al diàleg cultural, la inclusió social i la promoció econòmica de la ciutat.

Del museu de la ciutat al museu de la ciutadania. Així és com el MUHBA encara els pròxims anys, amb la confiança que promoure una nova museologia urbana ajudi a reconnectar la ciutat i les ciutats, els ciutadans d’aquí i d’arreu, en una era on la inclusió digital passa de ser una opció a una necessitat. Basats en la recerca i el rigor científic, els museus de ciutat són nodes de racionalitat discursiva en clau històrica, amb relats legitimats pels testimonis materials i immaterials de la ciutat i que cal representar en modalitats diverses. Parlem, doncs, d’uns fonaments sòlids en el coneixement, en la història, en el patrimoni i en la ciutadania.

El MUHBA és un bon espai per parlar de tot això, per la seva tradició com a centre d’investigació històrica obert a la societat i per la seva configuració com a museu xarxa, amb les sales repartides en quinze espais patrimonials de tota la ciutat, formant nodes culturals amb una àmplia participació ciutadana. La reunió del CAMOC permetrà mostrar, precisament, la reestructuració en marxa de les sales del museu, amb una numeració unitària que relliga tots els espais per oferir, de forma seqüencial i amb un criteri alhora cronològic, temàtic i territorial, una visió històrica de Barcelona. Un total de 55 sales per entendre la ciutat des de la fundació com a colònia romana fins a la configuració com a metròpoli contemporània, alhora que es busca l’equilibri entre el museu digital i un indispensable museu presencial.

I Barcelona és una bona ciutat per acollir aquest debat. La planificació urbana de Cerdà del 1860, base de la ciutat moderna, contemplava connexions, salut i igualtat. Barcelona és una metròpoli industrial que ha crescut amb aportacions humanes de fonts cada vegada més llunyanes. La ciutat que es va mostrar al món amb els Jocs Olímpics del 1992 s’ha convertit en poc temps en un destí turístic de gran concurrència. Ara, però, la pandèmia capgira i qüestiona els models vigents i esdevé necessari un debat intens tant sobre la base industrial que sempre havia tingut la ciutat com sobre quines són les modalitats d’un turisme sostenible per tal de promoure i activar pràctiques adequades.

Com a aperitiu, es pot consultar al web del Museu el vídeo de presentació de la reunió; una síntesi del treball del MUHBA i la història de Barcelona que reivindica la construcció compartida de les realitats urbanes.

I per postres, i coincidint amb l’any en què Barcelona es converteix en capital mundial de l’alimentació sostenible, es podrà visitar l’exposició que el Museu prepara al Tinell del Palau Major sobre el poder, l’alimentació, la salut i la sostenibilitat urbana des d’una perspectiva temporal i disciplinar àmplia. La sostenibilitat s’ha d’estudiar no tan sols des del paradigma mediambiental sinó també des de l’humà i urbà, social i històric, perquè entendre la seva complexitat pot ajudar a integrar-la en les nostres vides. Els plats principals, durant la jornada.

Us hi esperem.

Elena Pérez Rubiales
MUHBA