24. La Barcelona gremial (En construcció)
![24. La Barcelona gremial](/museuhistoria/sites/default/files/2022-11/24-la-barcelona-gremial_0.jpg)
Si el comerç marítim era el motor del creixement, la producció manufacturera n’era la saba vital. S’organitzava en obradors de tipus familiar presidits per un mestre d’ofici, i abastia tant la demanda local com les exportacions.
Per evitar les limitacions d’associació i afavorir la solidaritat professional, els oficis s’agruparen en confraries pietoses segons avançava el segle xiv, fins a aconseguir representació al Consell de Cent i transformar-se en l’estructura bàsica de la producció i l’organització ciutadana. Al segle xvi, molts ja eren gremis amb seu pròpia que imposaven des de la normativa municipal el proteccionisme característic de l’època moderna.