Temps Moderns
Barcelona ha estat l’única ciutat mediterrània que va poder enllaçar la revolució mercantil medieval i les fases successives de la revolució industrial, posant les bases d’un segle XX tan creatiu com socialment convuls. A mesura que ens apropem en el temps, els vincles amb el passat es fan més directes, perquè la història s’enganxa amb la memòria individual i col·lectiva. Abordar la pervivència i el canvi en la societat urbana esdevé així un exercici més emotiu, que ens interpel·la sobre el nostre temps i els desitjos de futur, sense minvar-nos la capacitat d’anàlisi. On comença el vostre present?
![Cartell de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, dirigida per Woody Allen. 2008](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/vicky_cristina_barcelona.jpg?itok=Q_pb5dm5)
Com entra Barcelona en el segle XXI?
L’objectiu de posar Barcelona al mapa va tenir èxit, més com a destí turístic que com a pol europeu de gestió, amb una immigració molt diversa. L’atenció a la indústria ─ base econòmica des del segle XVIII ─ fou posterior, quedant pendent l’habitatge. Amb aquests dilemes es feia global Barcelona a l’alba del segle XXI.
![Rellotge de paret de la fàbrica Fabra i Coats.](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/rellotge.jpg?itok=CQSf_H1-)
Com es conquerí la jornada laboral de 8 hores el 1919?
A principis del 1919, arran d’una vaga duríssima a les empreses elèctriques del grup de La Canadenca, el moviment obrer català va aconseguir a Barcelona una victòria mundial: entre els acords per posar fi a la vaga hi havia la jornada laboral de vuit hores.
![Eduard Moreno, Manuel Vázquez Montalbán, Barcelona cap a on vas? 1991](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/bcn_cap_a_on_vas.jpg?itok=pnRVdeBb)
Com es podia revifar la ciutat grisa del franquisme?
L’ànsia de canvi urbà es va plasmar en la consigna «sanejar el centre i monumentalitzar la perifèria», que l’Ajuntament de Maragall es feu seva. L’actuació als barris va atorgar una legitimitat duradora al municipi, si bé alguns projectes ja van suscitar crítiques rellevants.
![Productes i béns de consum popularitzats en les dècades del 1960 i 1970](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/telemhic.jpg?itok=pLs9q_yL)
Com es va estendre la "societat de consum"?
A partir dels anys 1960, amb millors salaris i més treball femení, les classes mitjanes i després les famílies obreres adoptaren les pautes de consum ja difoses per Europa: del menjar i la roba als electrodomèstics i el cotxe, fent si calia més hores extres. Primer era pagar el pis!
![NULL](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/nova_planta.jpg?itok=JISjld_Z)
Com es va imposar l'absolutisme després del 1714?
Felip V no digerí mai la infidelitat a favor de Carles d’Àustria, i la derrota del 1714 fou devastadora per a Catalunya. El decret de Nova Planta del 1716 va substituir la Generalitat per la Reial Audiència, i el Consell de Cent barceloní, per un ajuntament amb poc poder.
![Plànol de Barcelona el 1890, que inclou l’Eixample i els altres municipis de la plana, encarregat per l’Ajuntament per demanar el decret d’agregació de municipis. 1891](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/pla_cerda.jpg?itok=tlb1mWsx)
Com es va unificar en 1897 el Pla de Barcelona?
L’expansió metropolitana en l’àrea del Pla Cerdà havia connectat els pobles del Pla de Barcelona, i el 1874 l’alcalde Rius i Taulet en proposà la unificació municipal, com era abans de Felip V. L’Estat hi accedí el 1897, a canvi d’una millor recaptació per a la guerra a Cuba.
![Francesc Candel, Els altres catalans, 1964, primera edició.](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/els_altres_catalans.jpg?itok=TSw7Ocnw)
Com es van incorporar més d’un milió d’immigants a la metròpoli?
Els immigrants trobaven feina, però vivien en una urbanitat molt precària. Tot i això, els vincles sindicals, polítics, parroquials i veïnals entre velles i noves classes populars van afavorir la incorporació dels nouvinguts, simbolitzada en l’interès per saber català.
![Làmina escolar del pecat original. Eva tempta Adam davant la serp, expulsió del Paradís, la Verge Maria al fons i la mort al davant. 1959-1961](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/mhcb01151_j6d8402.jpg?itok=pVriNssM)
Com presentava les dones l'escola nacionalcatòlica?
El franquisme es definia com a règim nacionalcatòlic. Privilegià les escoles religioses, i les públiques, depurades, ja no eren laiques ni mixtes. L’ideal femení era el de la mare sacrificada i sol·lícita, enfront de l’Eva intrèpida i decidida que havia dut al pecat original.
![Regulador de turbina marca Escher Wyss de la central hidroelèctrica de Cabdella, de la companyia Energía Eléctrica de Cataluña, SA, 1912](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/turbina2.jpg?itok=kffs0Rrt)
Com va transformar l'electrificació el territori i la ciutat?
L’any 1913 arribaven a Barcelona les torres amb l’electricitat produïda als pantans del Pirineu, que es connectaren amb les tèrmiques del Besòs. S’expandia un model urbanoindustrial basat en la disponibilitat d’energia i en l’extensió del metro i el ferrocarril electrificat. Arribaven, alhora, els cotxes…
![La patuleia, representació de la revolta popular de l’estiu del 1835. Antoni Ferran i Satayol, 1835-1845](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/patuleia.jpg?itok=jBzI40CF)
Contra qui es revoltaven els obrers?
La bullanga anticlerical del 1835 va condensar el malestar per la Guerra Carlina, el nou Estat liberal i la condició obrera a l’única ciutat industrial d’Espanya. Es cremaren els convents, pels vincles entre frares i carlins insurrectes, però també la fàbrica Bonaplata, la primera de vapor.
![Revista El Víbora, 1. Coberta de Nazario, 1979](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/el_vibora_01.jpg?itok=jIcjAbiU)
En què va influir la contracultura durant el franquisme?
En l’efervescència creativa de la Transició, els còmics underground van exercir un paper notable a l’hora de qüestionar els dogmes més establerts. Barcelona en fou la capital indiscutida, amb revistes com Star, El Víbora, Cairo o Rambla, fins que també s’hi sumà Madrid.
![Acció de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, fundada l’any 1881 a Barcelona. 1882](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/z._tabacos_de_filipinas_18822.jpg?itok=ZihpTWa-)
Era Barcelona una ciutat colonial?
Un cop independitzada l’Amèrica continental, el vincle colonial amb Cuba, Puerto Rico i Filipines es va mantenir fins al 1898, i els capitals repatriats van afavorir la construcció de l’Eixample. Cal afegir-hi la relació amb l’espai colonial espanyol a l’Àfrica, llavors en formació.
![Síntesi del Pla General Metropolità del 1976, facsímil.](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/pgm.jpg?itok=lgayXSxE)
Per què fou decisiu el Pla General Metropolità del 1976?
Després de dècades de creixement descontrolat, les associacions de veïns van embrancar-se en el combat per un pla d’urbanisme capaç de frenar l’especulació immobiliària i d’afavorir l’espai públic i els equipaments. El Pla es convertí en un pacte urbà durador, encara vigent.
![Part frontal d’un Seat 600 L. 1973](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/seat.jpg?itok=zAtBRzuM)
Per què la SEAT va venir a Barcelona?
El sector de l’automòbil havia estat molt dinàmic fins a la guerra. La dictadura de Franco no veia amb bons ulls potenciar Barcelona, però la mà d’obra formada, el port i els terrenys amb exempció duanera de la Zona Franca van atraure la SEAT. El primer cotxe en va sortir el 1953.
![Capsa d’ivori amb incrustacions i retrat de l’arxiduc Carles d’Àustria. Pere Crusells, 1708](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/carlesaustria.jpg?itok=9ZQIjarq)
Quan fou Barcelona capital reial de Carles d'Àustria?
L’enfrontament amb la monarquia pel seu impuls centralitzador fou recurrent a l’edat moderna, fins a la Guerra de Successió. Llavors, les elits catalanes optaren per desvincular-se de Felip V de Borbó i obrir Barcelona als aliats: Carles d’Àustria i la seva cort hi van residir del 1705 al 1711.
![Obligació emesa per finançar la Mancomunitat de Catalunya. 1914](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/obligacio_mancomunitat.jpg?itok=cDbTTWWO)
Quan torna a haver-hi un govern de Catalunya a Barcelona?
A principis del segle xx Barcelona es refermava com a capital i seu de les institucions catalanes: la Mancomunitat entre 1914 i 1925 i la Generalitat a la II República (1931-1939). Van ser dissoltes, respectivament, pels dos dictadors del segle: Primo de Rivera i Franco.
![La Semana del Suburbio, organitzada el 1957 per l’Església, va fer visible la profunditat de la crisi social a les perifèries. Rogel·li Duocastella, Los suburbios. 1957](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/suburbios.jpg?itok=Z2JLJwyd)
Quan van expandir-se els polígons d'habitatge?
La manca d’habitatge abocà al relloguer, l’autoconstrucció i el barraquisme fins a finals dels anys 1950. La situació millorà amb la producció massiva de pisos a la perifèria, incloent-hi els grans polígons d’habitatge fets del 1958 al 1976, on després calia lluitar pels equipaments.
![Cartilles de racionament, 1941](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/cartilla.jpg?itok=c1MU5kRA)
Quant van durar el racionament i l'estraperlo
Després de les penúries de la guerra, el racionament va durar fins al 1952. Amb les quantitats assignades no es vivia, i floria el mercat negre d’articles intervinguts per l’Estat, venuts a preus abusius. La corrupció era general: foren els temps de l’estraperlo.
![Fanal de la façana de la farmàcia Sastre i Marquès.](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/fanal2.jpg?itok=obYligWH)
Què era el modernisme?
El Modernisme català fou part del moviment europeu de l’art nouveau, tot i que amb perfil propi, com a proposta d’una modernitat innovadora i alhora vinculada amb el llegat històric de Catalunya. Va estendre’s a tots els camps artístics, amb una creativitat fecunda i desbordant.
![Cartell de l’Olimpíada Popular, facsímil. Cristóbal Arteche, 1936](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/olimpiada_popular.jpg?itok=ajm0ZVMr)
Què relaciona Hitler, l'Olimpíada i la guerra civil el 1936?
L’Olimpíada Popular es contraposava a la de Hitler a Berlín i s’havia d’inaugurar el 19 de juliol de 1936. Però el dia abans els militars s’alçaren contra la República Espanyola, cosa que desembocà en la Guerra Civil. Alguns atletes s’enrolaren: foren els primers brigadistes.
![Cobi, mascota olímpica, com a jugador de bàdminton. Javier Mariscal, 1989](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/cobi1.jpg?itok=oc5p7Ydw)
Què van propiciar els Jocs Olímpics del 1992?
El primer ajuntament democràtic s’enfrontava a greus mancances en infraestructures i en equipaments i a taxes d’atur per sobre del 20%. Aquests factors, sumats a les pressions dels sectors més vinculats a l’obra pública i a l’ambició de refer el paper de capitalitat de Barcelona...
![Dibuix per a Tots els Barris de Barcelona, de Jaume Fabre i J. M. Huertas Claveria.](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/dibuix_poblenou.jpg?itok=-eu0vVYs)
Qui impulsava el moviment veïnal?
El moviment veïnal, iniciat als antics barris fabrils —el primer, el del Poblenou— i als nous barris de la perifèria, va tenir en les dones un puntal decisiu per a l’organització i l’acció urbana. Quant a la reivindicació d’igualtat, les vocalies de dones van ser determinants.
![Catàleg comercial dels grans magatzems El Siglo. 1901-1902](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/el_siglo2.jpg?itok=J-9Cnwrt)
Qui visitava els primers grans magatzems?
Els magatzems El Siglo van ser a la Rambla des del 1878 fins al 1932, quan arran d’un incendi es van traslladar. Seguien les formes de distribució del capitalisme nord-americà, amb vista a incentivar una expansió del consum que incorporés el que avui es defineix com a classes mitjanes.
![Cartell de la manifestació de l’11 de setembre al passeig de Gràcia. 1977](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/cartell_11_setembre_1977.jpg?itok=gitVTdLx)
Quin efecte va causar la diada nacional del 1977?
La reivindicació de llibertat, amnistia i estatut d’autonomia va cristal·litzar en una manifestació gegantina l’11 de setembre de 1977, amb centenars de milers de ciutadans de tots els barris i orígens, que accelerà el restabliment de les institucions catalanes eliminades per la dictadura.
![Reportatge a la revista Picture Post de l’abril del 1951 sobre Barcelona i la vaga de Tramvies. Fotografies de Bert Hardy 1951](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/picture_post_02_p.jpg?itok=wjChjYU_)
Quin impacte va tenir la vaga de tramvies del 1951?
La tensió reprimida a la postguerra va esclatar l’any 1951 en apujar-se el tramvia. El boicot als tramvies, seguit de vaga general, fou un moviment ciutadà molt transversal que va atemorir el règim. Se’n derivà un enduriment de la repressió i un canvi de política econòmica.
![Projectils d’artilleria de ferro, recuperats al barri de la Ribera. Segles XVII-XVIII](/museuhistoria/sites/default/files/styles/distribuidora/public/bombaxvii.jpg?itok=WkjEMbfj)
Quins efectes tenien les bombes a l'Edat Moderna?
L’artilleria feia estralls cada cop més grans. En els conflictes de finals del segle XVII i inicis del XVIII, Barcelona va patir bombardejos per mar i per terra. Els més terribles van ser el 1697, a la Guerra dels Nou Anys, i el 1714, a la Guerra de Successió.