Joan Fuster figura d’un segle, 1922-2022. Centenari de l’intel·lectual català més decisiu del segle xx.

Joan Fuster, retrat del pintor Manuel Boix

Tríptic del simposi 'Joan Fuster figura d’un segle, 1922-2022. Centenari de l’intel·lectual català més decisiu del segle xx'

PROGRAMA 2-4 de febrer de 2022

Dimecres 2 de febrer

Matí (Facultat de Filologia: La Capella)

10.00 h   Inauguració del Simposi
11.00 h   Gustau Muñoz (UV), Joan Fuster: una lectura des del segle XXI
12.00 h   Marina Porras (UB), Fuster i els germans Ferrater /Ferraté
13.00 h   Àlex Matas Pons (UB), Uns Països sense política?

Tarda (MUHBA Vil·la Joana)

16.30 h   Valeria Gaillard (UB/UAB), Joan Fuster, una experiència compartida de traducció
17.30 h   Ester Pino (UOC-UB), Joan Fuster i Roland Barthes: l’aventura de llegir.
18.30 h   Toni Rico(UdG), Identitat i ideologia en l’obra de Joan Fuster
19.30 h   Núria Cadenes (escriptora), Joan Fuster, contra el feixisme

Dijous 3 de febrer 

Matí (MUHBA Vil·la Joana)

10.00 h   Enric Pujol (UAB), Joan Fuster, i la Historiografia catalana
11.00 h   Toni Mollà (sociolingüista i escriptor), Joan Fuster i la invenció de la identitat
12.00 h   Jesús Revelles (Universitat de les Illes Balears), Joan Fuster i Llorenç Villalonga
13.00 h   Josep Ballester (UV), Fuster ex-poeta?

Tarda (MUHBA Vil·la Joana)

16.00 h   Bernat Ruíz Domènech (escriptor i editor), L’aventura del llibre català
17.00 h   Jan Brugueras (UB), Tot els Nosaltres...
18.00 h   Xavier Aliaga (escriptor), Joan Fuster, el periodista necessari
19.00 h Ferran Garcia Oliver (UV), Fuster en l'afable companyia dels clàssics

Divendres 4 de febrer

Matí (MUHBA Vil·la Joana)

10.00 h   Bernat Padró Nieto (UB), Joan Fuster i la revista Verbo
11.00 h   Francesc Viadel (Universitat Ramon Llull), Aproximación a Joan Fuster de Manuel Lloris, un intent d’esmena a la totalitat
12.00 h   Xavier Pla (UdG) Joan Fuster, lector i prologuista de Josep Pla

Tarda (Facultat de Filologia: La Capella)

16.30 h   Òscar Jané (UAB), Joan Fuster i el nord del Nord.
17.30 h   Jordi Sebastià (Parlament Europeu, UV), El pensament religiós en Joan Fuster
18.30 h   Enric Bou (Università Ca’Foscari, Venezia), Els viatges de Joan Fuster a la seva terra. Dos llibres del 1962
19.30 h Cloenda. Presentació de Joan Fuster. Figura d’Assaig. Barcelona: Comanegra, 2022.

L’any 2012, a la Facultat de Filologia, va tenir lloc el Simposi Internacional Joan Fuster: Figura de Temps. Aquell any tenien lloc cinc aniversaris relacionats amb la vida i l’obra de l’escriptor i assagista valencià: els 90 anys del seu naixement, els 60 anys de la primera anotació al Diari (1952-1960), els 50 anys de la publicació de Nosaltres els valencians i El País Valenciano, els 40 anys de la publicació de Literatura catalana contemporània i els 20 anys de la seva mort. El Simposi Internacional Joan Fuster: Figura de temps va voler commemorar-les totes, no per voluntat d’homenatge, sinó per mostrar la pluralitat del pensament de Joan Fuster i la seva vigència. El simposi va tenir lloc a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb la participació d’Antoni Furió, Montserrat Prudon-Moral, Pau Viciano, Dominic Keown, Salvador Company, Antoni Martí Monterde, Neus Penalba, Enric Sullà, Xavier Pla, Jaume Pérez Montaner.

Aquelles fites marcaven una trajectòria literària i personal, però també una època històrica en les lletres catalanes i europees. Als anys quaranta s’iniciava, primer en poesia i poc més tard en Diaris i Assaig Humanista una de les obres intel·lectuals i assagístiques més influents del segle XX, es fixen els fonaments d’una de les principals propostes històrico-crítiques de la literatura catalana, i es plantegen els reptes polítics de futur per als Països Catalans, tot resseguin la seva història unitària i diversa. El títol del Simposi – Joan Fuster: Figura de temps– s’inspirava en el primer lliurament del Diari. També fa referència a una definició polièdrica i temptativa de la literatura, la història i el pensament en uns instants decisius per la cultura catalana. Aquestes jornades pretenen una revisió crítica del significat d’aquests moments inicials de l’obra de Fuster, i del que signifiquen avui. Amb una puntualitat imprevisible però feliç, el dia de l’aniversari de la mort de Joan Fuster apareixia el volum Joan Fuster: Figura de temps, a EdicionsUB. Va ser l’embrió de la col·lecció Figura de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu.

Nascut el 1922, Joan Fuster iniciava als anys quaranta, primer en poesia i poc més tard en Diaris i Assaig Humanista una de les obres intel·lectuals i assagístiques més influents del segle XX, que fixa els fonaments d’una de les principals propostes històrico-crítiques de la literatura catalana, i es plantegen els reptes polítics de futur per als Països Catalans, tot resseguin la seva història unitària i diversa. El títol del Simposi –Joan Fuster: Figura d'un Segle– s’inspira en el primer lliurament del Diari: Figures de temps (1952). També fa referència a una definició polièdrica i temptativa de la literatura, la història i el pensament en uns instants decisius per la cultura catalana. Aquestes jornades pretenen una revisió crítica del significat d’aquests moments inicials de l’obra de Fuster, i del que significa la seva obra en l’Espai Intel·lectual Europeu.

Quina figura de l’intel·lectual traça i funda l’obra de Fuster? Què hi ha en l’obra de Fuster que ens permet pensar la nostra contemporaneïtat? Què hi ha en la nostra contemporaneïtat que ens porta a rellegir l’obra de Fuster? Aquestes són les qüestions principals que abordava aquell Simposi. En 2022, centenari del seu naixement, i trentè aniversari de la seva mort, considerem que aquelles preguntes tenen encara potser més vigència que mai, especialment a la vista dels darrers esdeveniments. Per aquesta raó, és el moment de tornar a debatre la situació de l’edició de l’obra completa d’un clàssic com Fuster, i amb quins problemes topa la recepció crítica i per part dels lectors de la seva obra, al costat d’altres preguntes i iniciatives que, sens dubte, generarà la relectura de la seva obra també en el segle XXI.