www.barcelona.cat

La consolidació del barraquisme. Dels anys quaranta als seixanta

Postguerra: de la misèria del món rural a la precarietat de la ciutat Barraquisme: part de la normalitat barcelonina

Els nuclis barraquistes passaren a la dura situació de la postguerra. La misèria i la repressió expulsaven a milers de persones del món rural, que cercaren la supervivència a Barcelona. El ràpid augment de població suposà l’auge de les tradicionals formes d’infrahabitació. Creixien els nuclis de barraques ja existents i n’apareixien de nous, com els del Carmel i la Perona.

El barraquisme creà una "ciutat informal", part substancial de la "normalitat barcelonina". Un paisatge urbà que les autoritats del règim miraven d’ocultar. Però malgrat la repressió política s’escoltaven veus crítiques des d’alguns col·lectius professionals i sectors de l’església catòlica. A la Semana del Suburbio, organitzada per l’Església el 1957, es calculà en 10.352 el nombre de barraques a Barcelona, que a l’entrada la dècada dels seixanta n’eren ja prop de 20.000.