Orgull

La discriminació per LGTBI-fòbia va esdevenir el 2024 el quart motiu pel qual es discrimina a les persones a la ciutat de Barcelona, per darrere del racisme, la discriminació per gènere i per motius de salut.  

D’entre tots els factors de discriminació que recull l’informe, les discriminacions per LGTBI-fòbia són de les que causen un major dany emocional, juntament amb les que estan motivades per temes de salut, capacitisme, religió, racisme i xenofòbia o per gènere. 

En general, entre els anys 2019 i 2024 s’observa un augment sostingut del registre d’incidències per aquest tipus de discriminació, que han passat de 205 a 226 el darrer any, segons l’informe presentat aquesta setmana per l’Ajuntament de Barcelona. 

El 52% de les incidències per LGTBI-fòbia registrades van ser motivades per la gaifòbia, amb 117 situacions en total, segons les dades de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia (OCL) i d’altres organitzacions de la Taula d’entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació., Aquestes entitats  col·laboren en l’elaboració de l’informe oferint dades i anàlisis basades en els protocols conjunts d’atenció a l’LGTBI-fòbia i altres tipus de discriminació. 

També es van registrar 63 fets de transfòbia, 13 de lesbofòbia i, per primera vegada, una situació discriminatòria pel fet de ser una persona queer. Un total de 31 situacions de discriminació estaven dirigides al col·lectiu LGTBI en el seu conjunt com, per exemple, discursos d’odi en xarxes socials o actes vandàlics contra símbols del col·lectiu LGTBI, entre altres.  

L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia indica que, majoritàriament, són homes gais i dones trans els qui comuniquen o denuncien aquestes situacions amb una mitjana d’edat compresa entre 30 i 35 anys. Això evidencia la dificultat per arribar a altres perfils dins del col·lectiu LGTBIQA+, com les dones lesbianes i bisexuals, gent gran o persones joves. 

Qui discrimina i com ho fa 

Respecte a qui comet les discriminacions per LGTBI-fòbia, es constata que són majoritàriament persones particulars. Principalment són homes els qui exerceixen agressió verbal i física, promouen discursos discriminatoris i d’odi contra les persones LGTBIQA+ i cometen actes vandàlics.  

Tanmateix, ha augmentat el número de casos en els quals els cossos policials van exercir discriminacions per transfòbia, i aquells en els que personal de seguretat privada va actuar motivat per gaifòbia o per transfòbia. La discriminació LGTBI-fòbica per part d’entitats privades, empreses o l’administració pública també va augmentar lleugerament. 

Del total de situacions d’LGTBI-fòbia registrades, 152 van ser agressions verbals, mentre que 116 van ser expressions de discurs discriminatori o d’odi, 61 van ser agressions físiques, i es van denunciar 11 fets de vandalisme amb aquesta motivació.   

Les amenaces, els comentaris vexatoris, els tractes agressius, la vulneració de la seva dignitat i els discursos discriminatoris o d’odi defineixen el dia a dia de les persones afectades per LGTBI-fòbia. Perceben que la ciutat no és un espai segur, a causa del nivell de violència i intents d’homicidi als quals es van veure exposades en vies públiques i places per part de desconeguts. 

L’Observatori assenyala que la majoria de les situacions registrades van acompanyades d’agressió física o amenaces. Assevera que les agressions físiques no van mai soles: sempre s’expressen amb discurs discriminatori o d’odi, vulnerant els drets a la integritat física i moral i a la salut, perquè també es danya el benestar físic i mental. Mostren la seva preocupació perquè amb l’auge de l’ultradreta s’estigui legitimant, cada vegada més, la virulència d’aquesta discriminació i augmenti la impunitat. 

Discursos d’odi i espais de discriminació 

A l’OCL li preocupa també el context de polarització i banalització dels discursos discriminatoris o d’odi vinculats a l’LGTBI-fòbia en els mitjans digitals com internet, les xarxes socials i les apps d’intel·ligència artificial. De fet, la major part de les incidències per discursos d’odi registrades a l’Informe de les Discriminacions  van estar motivades per situacions d’LGTBI-fòbia amb expressions vexatòries que van instigar l’odi pel fet de ser persones LGTBIQA+ i contra els seus drets humans. 

A més, l’Oficina per la No Discriminació assegura que les accions discriminatòries que exerceixen particulars presenten cada cop més crispació i violència, a causa d’aquesta legitimació del discurs discriminatori o d’odi en els àmbits social i polític.  

Per espais, els carrers, parcs, platges i places són els espais on més discriminacions per LGTBI-fòbia es donen, per part del veïnat, grups organitzats, transeünts, usuaris i usuàries del transport, homes joves o grans, principalment. 

Però l’LGTBI-fòbia també està present en empreses que gestionen gimnasos, discoteques i centres de lleure. En el context d’entitats privades i empreses, s’observa la tendència a individualitzar la responsabilitat dels fets en persones concretes que treballen en el seu entorn, la qual cosa promou impunitat. Moltes vegades, minimitzen la situació discriminatòria o s’hi mostren indiferents. 

Mirada interseccional 

L’informe també insisteix en la necessitat d’aplicar una mirada interseccional a la recollida i anàlisi de les incidències per motius de discriminació, atenent als diferents eixos d’opressió que travessen les trajectòries vitals de les persones.  

Així, es constata que, quan les situacions d’LGTBI-fòbia interseccionen amb altres motius de discriminació a causa de l’origen, l’edat, la situació econòmica i la diversitat funcional, les persones que cometen la discriminació exerceixen una relació de poder més opressiva.  

L’OCL sosté que calen estudis més exhaustius i detallats d’aquestes interseccions per fer visible com, rere l’LGTBI-fòbia, persisteixen realitats invisibles que originen més opressió i violència. Conèixer aquestes evidències podria millorar les seves accions i estratègies d’intervenció. 

Un exemple d’aquestes discriminacions interseccionals que s’expressa a l’informe és el que va patir un jove gai migrant, en situació administrativa no regularitzada i que viu amb un diagnòstic de VIH, que va patir discriminació al pis que compartia amb el titular del contracte de lloguer.  

L’entitat Gais Positius, que va recollir el cas, explica que aquesta situació evidencia una discriminació interseccional. La diferència de poder en la titularitat del contracte de lloguer, la situació administrativa no regularitzada, la condició de migració  d’aquesta persona i la serofòbia (basada en un conjunt d’estigmes vinculats al VIH, més enllà del coneixement científic) acaben en una situació de discriminació específica i interseccional que afecta particularment les persones amb VIH en situació precària, el seu estatus administratiu i el seu dret a l’habitatge. 

Altra de les entitats que col·laboren en l’informe, ACATHI, també insisteix en la necessitat d’aplicar una perspectiva interseccional, des de la seva experiència en l’atenció i promoció dels drets de les persones LGTBIQA+ migrades, asilades i refugiades. L’entitat sosté que es necessiten programes formatius per a propietaris de pisos, entitats privades/empreses i personal de serveis públics que abordin la discriminació interseccional. També asseguren que cal enfortir les polítiques locals per tractar aquestes problemàtiques creuades i per assegurar la inclusió efectiva de les persones LGTBI migrades a la ciutat.