Milena Villalba
València, 1984
Milena Villalba és arquitecta per la Universitat Politècnica de València (2012) i fotògrafa per l’Escola d’Art i Superior de Disseny de la mateixa ciutat (2015). El seu objectiu és transmetre l’arquitectura des d’un punt de vista vivencial i quotidià. De la seva feina es podria destacar: la participació a la Biennal de Venècia 2021, on el vídeo documental sobre les obres del Palauet de Nolla realitzat juntament amb Santi H. Puig va ser seleccionat i exposat al pavelló espanyol (Venècia, Itàlia, 2021); la instal·lació de carrer de la sèrie fotogràfica «La quotidianitat de Nolla al carrer», encarregada per l’Ajuntament de Meliana per posar en relleu el mosaic ceràmic Nolla de les cases del poble (Meliana, València, Espanya, 2020), i els reportatges fotogràfics que il·lustren el monogràfic Tiempos de Miralles, de la revista d’investigació internacional En Blanco (número 29), on es mostra la vida i la materialitat d’Enric Miralles vint anys després de la seva mort (2020). Va ser membre del jurat del Certamen Internacional de Fotografia sobre Patrimoni Industrial INCUNA (Gijón, Espanya, 2020-2021). Participa com a docent a la Càtedra Ceràmica de l’ETSAV (València, 2019-actualment). Va obtenir la Beca Acció Cultural Espanyola de Cooperació al Desenvolupament amb el col·lectiu Make per realitzar un projecte artisticocultural en col·laboració amb associacions del suburbi de Guédiawaye (Dakar, Senegal, 2019). Va obtenir el primer premi «Arquitectura de sensacions», organitzat per Pez Globo, per la sèrie «El refugi» (Tenerife, Espanya, 2019), i el primer premi «Imaginària», del Col·legi Territorial d’Arquitectes de Castelló, per la sèrie sobre patrimoni industrial arquitectònic «Terrisseries», que pretenia posar en relleu el conjunt de fàbriques abandonades de maons ceràmics d’Oliva (Castelló, Espanya, 2019). A l'Almodí de València va presentar l’exposició «Parcs de barri», encarregada pel Departament d’Urbanisme de l’ETSAV i l’Ajuntament de València (València, Espanya, 2018). Va exposar la sèrie fotogràfica «El lloc del quotidià» a la Universitat Politècnica de València (2018), i a la fàbrica abandonada La Campaneta, la sèrie sobre patrimoni industrial arquitectònic «Substància cremada», que pretenia destacar el conjunt de fàbriques de ceràmica abandonades a Ona (Castelló, Espanya, 2015).
Andrés Flajszer
Buenos Aires, 1975
Format com a arquitecte i fotògraf, l’any 2000 es va traslladar a Barcelona, on va finalitzar els estudis d’arquitectura a l’ETSAV-UPC i va completar la formació fotogràfica a l’IEFC. Durant set anys va col·laborar amb estudis d’arquitectura locals (B01, DataAE i Nug) i va participar en concursos, projectes d’urbanisme i edificació.
El 2011 es va incorporar a Actar Publishers, on durant dos anys va formar part de l’equip editorial i va treballar, entre d’altres, en dos títols: The Sniper’s Log: Crónicas arquitectónicas de la Generación X i Barcelona: Guia d’arquitectura moderna.
Des del 2011 imparteix cursos de fotografia, arquitectura, narrativa i storytelling a l’Escola Sert - COAC i l’IAAC - Valldaura Labs, entre d’altres. Des del 2007 desenvolupa una carrera professional com a fotògraf d’arquitectura i paisatge i treballa amb clients locals i internacionals, com estudis d’arquitectura, empreses constructores i institucions públiques. El seu treball personal es podria descriure com una arquitectura fotogràfica on la fotografia s’empra (no només) com una eina d’observació, sinó com una manera de construir i transformar les diverses realitats del multivers.
Pedro Pegenaute
Pamplona, 1977
És fotògraf professional especialitzat en arquitectura des del 2005, any en què aparca la seva trajectòria com a arquitecte tècnic per dedicar-se exclusivament a la fotografia. Des d’aleshores treballa amb arquitectes i editorials de prestigi nacional i internacional. Ha rebut diversos guardons en concursos de fotografia, que en premien la mirada particular: primer premi del Col·legi Oficial d’Arquitectes Basconavarrès (2005), primer premi «Mirades des de l’arquitectura» (2011) de l’Institut Alacantí Juan Gil-Albert i finalista del Purificación García 2007, amb l’adquisició de la fotografia finalista per formar part de la col·lecció privada de la marca esmentada.
Així mateix, ha col·laborat com a jurat en diversos concursos de fotografia. Els seus treballs han format part de nombroses exposicions d’arquitectura en ciutats com Pamplona, Barcelona, Tòquio, Los Angeles, Nova York, Londres, etc. I la seva obra personal s’ha mostrat en exposicions individuals des del 2003, any en què comença a ser adquirida per particulars i col·leccions privades, alhora que rep nombrosos encàrrecs de realització de murals de gran format per a espais interiors.
En els últims anys la reflexió per «l’humà de l’arquitectura», en definitiva, per l’explicació de l’arquitectura des de l’usuari i les noves formes de representació visual l’han portat a assajar en el camp audiovisual amb la creació de vídeos, sempre des de la seva essència com a fotògraf. L’any 2011 funda Pegenaute Studio i el 2013 publica el seu primer llibre, Pedro Pegenaute personal, i la col·lecció de llibres d’arquitectura «Pegenaute Photovolumes».
El 2021 exposa al Palacio del Condestable de Pamplona el projecte audiovisual «2020 Pamplona a casa», realitzat durant el confinament originat per la covid-19, on Pedro Pegenaute convida diferents arquitectes i professionals relacionats amb l’arquitectura a realitzar una reflexió inspirant-se en les fotografies que el configuren. El projecte està compost per 97 fotografies impreses acompanyades de 51 reflexions, el llibre de l’exposició i la pel·lícula Fragmentos de una vida, i té caràcter itinerant.
Aitor Estévez
Irun, 1977
És arquitecte i fotògraf d’arquitectura. Compagina els estudis universitaris a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià amb la pràctica d’altres mitjans d’expressió artística com l’escultura, la pintura, el disseny gràfic i la fotografia. Des del 2002 treballa en diferents despatxos d’arquitectura a Sant Sebastià i Barcelona, i el 2007 va fundar el seu propi estudi. Entre els anys 2012 i 2018 va ser professor associat de la Facultat d’Arquitectura de la School of Architecture - UIC Barcelona en les assignatures de projectes i anàlisi de les formes.
En la seva trajectòria com a fotògraf, ha realitzat reportatges per a nombrosos despatxos d’arquitectura i publicacions especialitzades d’àmbit nacional i internacional. A més dels seus treballs en l’àmbit professional, també n’ha desenvolupat d’altres de caràcter personal que han estat mereixedors de diversos premis i mencions en diferents certàmens, com el premi EFTI a Art Photo BCN 2016 o la distinció de finalista a la Biennal d’Arquitectura Espanyola 2021. Ha realitzat diferents exposicions individuals com «Industrial 11 / Paisatges industrials a Catalunya», al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Catalunya (2015), o «Cronotropos / Estats intermedis de l’arquitectura», al Palacio del Condestable de Pamplona (2017), i també ha participat en col·lectives com «Brangulí 2000-2011», al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, o «Grafting Architecture», a la Biennal de Venècia 2014. Ha estat convidat com a jurat en diversos concursos, com el Concurs de Fotografia i Patrimoni EFIM o el Concurs Mirades, organitzat pel Col·legi d’Arquitectes Basconavarrès.
Jon Tugores
Anglaterra, 1968
És arquitecte, pilot de línies aèries, professor universitari i fotògraf; persona polièdrica que hibrida les seves quatre disciplines en experiències recíproques; actor en el moment tecnològic actual, i defensor i promotor de la hipertecnologia com a solució mediambiental. Ha viscut a Londres, Berlín, Viena, Dallas, Bahrain, Madrid, Mallorca, Barcelona i Terrassa, on té el seu estudi d’arquitectura. Ha estat professor a l’ETSAV, la UIC i l’NYIT i actualment treballa a l’Escola Superior d’Enginyers Aeronàutics de la UPC. Més de 60 projectes, més de 20 premis, 5 llibres, 1 documental, més de 10.000 hores de vol i més de 30.000 fotografies del planeta l’avalen com un personatge atípic en l’escena cultural actual. El 2019 va realitzar la seva primera exposició individual a Barcelona. El 2021 la Fundación BBVA va impulsar l’exposició més ambiciosa fins al moment, «Atmos-Fear», on recull mirades sobre el territori i la seva relació amb la no natura. En aquests moments «Atmos-Fear» està en circulació per Europa.
Jon Tugores està preparant la seva primera col·lecció de fotografies no aèries, un treball sobre la seva visió del «decadent» continent europeu.
Xavi Bou i Joan Diví
Aquests dos fotògrafs es van conèixer fa uns quatre anys en una petita localitat de la Costa Brava i de seguida es van adonar que compartien dues grans passions: la fotografia i la natura. Des de llavors han col·laborat en diversos projectes fotogràfics.
Fan un bon equip, ja que Joan Diví té una gran versatilitat en el terreny gràcies als anys d’experiència en el camp de la fotografia documental i comercial. Xavi Bou té un bagatge de quinze anys en la postproducció i les ganes d’experimentar en el camp de la fotografia de natura.
Xavi Bou
Barcelona, 1979
Es va llicenciar en Geologia a la Universitat de Barcelona mentre ho compaginava amb els estudis de fotografia. En completar els seus estudis, el 2003, va començar la carrera professional al món de la fotografia de moda i publicitat com a assistent de fotògrafs i retocador. El 2009 va fundar un estudi de retoc especialitzat en campanyes per a importants marques i revistes nacionals i internacionals.
Des que el 2015 va presentar el seu projecte Ornitografies, immediatament va despertar l’interès internacional, cosa que l’ha portat a publicar en nombroses publicacions d’arreu del món i a exposar en deu països. D’aquesta manera ha pogut fer possible el seu somni de dedicar-se plenament a aquest projecte i a la recerca d’altres.
Joan Diví
Girona, 1986
Va realitzar un màster de fotografia a l’Escola Universitària ERAM de la mateixa localitat. Des de llavors es dedica a la fotografia documental i comercial i acumula anys d’experiència. Aficionat a l’observació de la fauna salvatge.
Adrià Goula
Barcelona, 1973
És arquitecte i des del 2004 combina la fotografia d’arquitectura amb treballs més personals de caràcter pluridisciplinari.
Com a fotògraf d’arquitectura, ha realitzat encàrrecs de fotografia i audiovisuals per a arquitectes de renom i diferents institucions públiques i privades, tant en l’àmbit nacional com internacional. El seu treball ha estat publicat en diferents monografies, llibres i revistes i n’ha estat portada en nombroses ocasions. Ha estat professor d’Elisava i de l’Escola Sert i actualment ho és del màster a la Universitat d’Arquitectura de La Salle. Ha participat en conferències, xerrades i tallers en diferents congressos i escoles d’arquitectura nacionals i internacionals.
Els seus projectes de recerca estan relacionats amb l’arquitectura, però també amb les traces, la memòria, els elements construïts i la relació amb la natura i l’entorn. La seva obra ha sortit del domini estrictament fotogràfic i explora nous formats com ara la instal·lació, l’escultura i el vídeo. Va ser finalista del concurs d’AENA 2012 i Descobriments de PhotoEspaña 2012. La Fundació Esteyco va publicar el llibre monogràfic De-Construcción (2011). El seu treball Re-Edificatoria va formar part del pavelló espanyol de la Biennal de Venècia del 2016 i va ser guardonat amb el Lleó d’Or, i també va rebre el premi Bienalba a la producció fotogràfica en arquitectura de la Biennal d’Arquitectura de Buenos Aires 2017. El 2020 va rebre el premi Lux de plata i bronze en la categoria de fotografia d’arquitectura, i va ser premiat a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2021, en la secció de fotografia. El projecte Monochroms va ser exposat a l’Arts Santa Mònica en ocasió de l’Art Photo Bcn (2020) i es va publicar a Paisatge i imatge, de l’Observatori del Paisatge (2021). El projecte multidisciplinari Cel·la nòmada, que parteix d’una recerca sobre la cel·la de la presó Model de Barcelona on va estar encarcerat el seu avi durant la dictadura, va participar en les exposicions col·lectives de la Fundació Felícia Fuster (octubre 2020); el Lab36, de la Galeria Senda (juny 2020); l’exposició col·lectiva inaugural del Mataró Art Contemporani (febrer 2022); la Bianyal (octubre 2022), i el festival Lluèrnia (novembre 2022), i se’n va fer una exposició monogràfica a la Galeria H2O, a Barcelona (2021).
Maite Caramés
Barcelona, 1972
Fotògrafa i creadora de projectes visuals. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Estudis de Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Ha participat en una trentena d’exposicions, tant individuals com col·lectives, en espais i festivals com la Fundació Vila Casas, la Galeria H2O, la Galeria Tagomago, Fotofever, MadridFoto, el Festival Zaat, la Galería Contraluz, el Festival de Fotografia de Sant Petersburg o la Fundació Foto Colectania.
Ha rebut diversos premis en festivals i fires d’art internacionals: Wellcome Photography Prize (2020), DOCfield Dummy Award (2018), Organ Vida International Photography Festival (2013), Descubrimientos Photoespaña (2012), Manege Central Exhibition Hall, Festival de Fotografia de Sant Petersburg (2011) i Premi de Fotografia Caixa Terrassa (2010), entre d’altres.
Ha dut a terme projectes de direcció d’art i de curadoria, com «Barcelona, memòria fotogràfica», produït per l’Ideal - Centre d’Arts Digitals (2020). Ha impartit cursos de retrat amb persones refugiades i amb persones amb intel·ligència límit. Ha autoeditat dos llibres: Entre tú y yo (2014) i Lada Stories (2019). Algunes de les seves fotografies formen part de col·leccions privades, com la Fundació Banc de Sabadell, la Fundació Vila Casas o la Fundació Antiga Caixa de Terrassa. Recentment, la seva obra ha estat adquirida en el marc del Pla nacional de fotografia.
És una fotògrafa versàtil, poc propensa a encasellar-se en un gènere o un estil; ha cultivat des de naturaleses mortes fins a retrats passant per faules amb animals, fotografia de moda o fotografia d’espais. Treballa per encàrrec, així com en projectes personals. Fotografia en blanc i negre i en color i utilitza tant la càmera analògica com la digital.
Pol Viladoms
Barcelona, 1981
Arquitecte i fotògraf autodidacte, ha desenvolupat la seva obra a partir de la documentació del paisatge en el sentit més ampli. Fixant-se especialment en l’arquitectura com a símbol territorial i cultural, les seves obres giren al voltant de conceptes com identitat, relat i memòria.
La seva formació universitària l’ha portat a exercir de fotògraf d’arquitectura i a publicar les seves fotografies en nombrosos mitjans nacionals i estrangers. El 2010 va autoeditar el llibre de fotografies Home, premi Laus de Plata i part de l’exposició de llibres autoeditats «Books that are photos, photos that are books», del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
El seu treball «L’última pedra», una mirada subjectiva sobre l’antropització del paisatge fruit de l’extracció de marbre de les muntanyes de Carrara, li va valer el primer premi del Concurs Fotogràfic Internacional Septenni 2012 «El Suelo», atorgat pel Govern de les Canàries.
L’any següent, l’Institut de Patrimoni i de l’Arquitectura de París li va encarregar les imatges de la monografia Portrait de ville: Barcelone, treball amb el qual va ser convidat al Festival Visa pour l’Image. I el 2014 va ser finalista del Premi de Fotografia de la Fundació Aena i va guanyar un premi Lux d’Or de l’AFP.
Ha participat en fires d’art europees com Art Fair Cologne i Affordable Art Fair Amsterdam amb les seves fotografies sobre l’aeroport berlinès Tempelhof, tancat des de fa dècades. També va ser seleccionat per Sant Andreu Contemporani, per participar en l’exposició col·lectiva «El gran Tour» (premi Miquel Casablancas, 2017). El 2018, l’Institut del Paisatge Urbà de Catalunya li va atorgar el segon premi del Concurs Fotogràfic «Paisatges quotidians», i el 2019 va participar en l’exposició col·lectiva «The Vernacular of Landscape», a la Usagi Gallery de Nova York.
Recentment ha estat finalista del Premi de Fotografia de la Fundació Vila Casas 2020, finalista del Premi de Fotografia Aena 2020 i guanyador del Concurs de Fotografia de la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU 2021).
Simona Rota
Romania, 1979
Ha estudiat Ciències Polítiques a la Universitat de Bucarest i la Universitat Autònoma de Barcelona (2001) i Fotografia a l’Escola de Fotografia EFTI, a Madrid (2010). Compagina la seva faceta de fotògrafa amb la feina en el sector de la comunicació. És autora dels llibres Instant Village (Fabulatorio, 2020), Missbehave (Vibok Works, 2013) i Ostalgia (Fabulatorio, 2013). Aquest últim, del qual Rota és també coeditora, ha guanyat el Premi al Millor Llibre de Fotografia Nacional PhotoEspaña14 i el premi Design & Art Direction In Book UK 2014, i ha estat elegit pel Centre de Fotografia de Nova York entre els millors deu fotollibres del 2013. En les seves obres personals, els temes predilectes són el territori alterat per la intervenció humana, les relacions de tensió entre l’espai i el seu habitant i l’arquitectura com a forma d’expressió del poder, de la memòria i de la identitat. Els encàrrecs que duu a terme són reportatges d’arquitectura i de ciutat per a revistes o per a estudis d’arquitectura, així com feines de documentació fotogràfica per a diferents entitats públiques com el Museu d’Arquitectura de Viena. Ha exposat al Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt, el Centre d’Art Contemporani de Quito, la Pinakothek der Moderne de Múnic, la Fundació Foto Colectania de Barcelona, la Kursala de Cadis, el Sevastopol Art Museum, l’Stadtmuseum Graz, l’Architektur Zentrum Wien, el Museu d’Art Modern de Medellín, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i en nombrosos festivals i fires com Fotofever París 17, PhotoEspaña 14, Vienna Art Week 12, SCAN Tarragona 12, Fotonoviembre, etc. Destaquen les exposicions personals a l’Institut Cultural Romanès de Madrid, PhotoEspaña 2014 i Fotonoviembre 2013. També és notable la seva participació en les col·lectives «Zoom-Picturing Architecture and the City», de la Pinakothek der Moderne de Múnic (2015), juntament amb Wolfgang Tillmans, Roman Bezjak i Livia Corona, entre d’altres, i a «Fotollibres. Aquí i ara», de la Fundació Foto Colectania (2014), on ha exposat com a integrant del «nou fenomen del fotollibre espanyol». Algunes de les seves obres han estat incloses a les col·leccions Foto Colectania, Carl Aignier Eikon, StadtMuseum Graz i Kursala, entre d’altres.