Celebrem el Dia del Poble Gitano i descobrim La Barraca de Fira del Paral·lel

“L’origen del nostre poble, del poble gitano, es perd a la nit del temps. Els documents històrics imprecisos es confonen amb la boira de les llegendes.

La lingüística i ara la genètica confirma que venim d’una part remota del nord de la Índia.

Però això és una altre història.

Perquè la història que us volem explicar va passar aquí mateix, però fa molt i molt de temps”

Així comença l’espectacle d’ombres gitanes, amb guió literari de César Martínez i desenvolupat pel grup de dones gitanes de Carabutsí i El Gecko con Botas, que forma part d’un dels projectes de l’Arnau Itinerant 2021: La Barraca de Fira del Paral·lel. Amb motiu del 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, i del 50é aniversari de la creació de la seva banderai himne, volem parlar-vos de la presència gitana a la nostra ciutat i d’aquestes històriques barraques de fira, unes construccions d’oci popular molt presents al Paral·lel al segle XIX i a les quals homenatgem amb aquest projecte impulsat per Carabutsí i Interacció.

Però, primer, fem un repàs de l’arribada d’aquest poble nòmada a la ciutat de Barcelona. Fa prop de 600 anys, el juny de 1447, van trepitjar Barcelona un petit grup d’homes i dones que arribaren en carros tirats per cavalls. Era la primera vegada que les persones que vivien a la ciutat veien aquella gent i els van anomenar “Gitanos” perquè, equivocadament, pensaven que venien d’Egipte. Era un poble nòmada, sempre en moviment, que abans havia caminat amb els seus carros seguint el sol de ponent. Això els havia permès conèixer jocs malabars i ocults, el treball del ferro i la cura dels cavalls; eren un poble savi perquè viatjar els havia ensenyat moltes coses. El 1499 una ordre del Reis d’Espanya va condemnar a gitanos i gitanes a tenir un domicili fix, un ofici i a abandonar les seves costums, la forma de vestir i l’idioma en un termini de dos mesos sota pena d’expulsió o esclavitud. Va ser la primera d’una llarga sèrie de lleis contra el poble, les anomenades Pragmàtiques, totes elles amb el mateix objectiu: aniquilar el poble gitano i els seus valors. El 1783, just després del que es coneix com La Gran Batuda, per fi es va permetre que els gitanos i gitanes es quedessin en aquesta ciutat que ells i elles anomenaven Bajarí, (la Barcelona Gitana o Cali) per convertir-se en veïns i veïnes d’aquests carrers, ara fa gairebé 250 anys.

Els gitanos i gitanes i les arts minoritzades

Tornem ara a la Barraca de Fira del Paral·lel, que compta amb una nombrosa presència gitana, tant en l’espectacle com en el disseny general del projecte, co-creat per Inter-Acció i Carabutsí amb altres entitats (Impulsem, Colecti, LaLaberinta, Calàbria 66…) i artistes del territori i que té per objectiu crear un espectacle itinerant que va acompanyat de xerrades, clips audiovisuals i altres propostes per treballar la memòria oral de l’espai públic i la memòria històrica de les Barraques de Fira.

Històricament, la comunitat gitana ha treballat l’art de la música, però també altres arts que no han estat reconegudes per ser minoritàries o per ser femenines. El Carrer de la Cera és un dels bressols de la rumba catalana a partir dels anys 50 i lloc de naixement de molts artistes rumberos, però l’espai de trobada dels Gitanos Catalans del carrer de la Cera no és només del carrer de la Cera, ja que “ser de la Cera” també volia dir viure als voltants del mercat de Sant Antoni i al Poble-sec; és a dir, tot el territori del Teatre Arnau.

El fet de no trobar més gitanos i gitanes dins d’altres arts com la pintura i la literatura no és una qüestió de talent i predisposició, sinó del racisme arrelat encara a la nostra societat.

L’associació Carabutsí va fer el Pregó de les Festes del Raval 2020

Els espectacles de La Barraca de Fira del Paral·lel

A aquestes alçades ja us estareu preguntant què és això de la Barraca de Fira i què hi podeu trobar, oi? L’estructura de l’espectacle serà:

• Actuació de màgia, amb el personatge del típic Charlatan de Fira realitzat per mag Pere Rafart, subcampió del món de Màgia.
• Teatre d’ombres Gitanes on es parla de l’arribada de la comunitat Gitana a Barcelona. Creat pel grup de dones gitanes de l’Associació Carabutsí conjuntament amb la companyia de teatre d’ombres El Gecko con Botas.
• Música de carrer amb espectacle de la música nascuda a aquest carrers del Paral·lel: La Rumba Catalana. En aquest espectacle hi haurà la presència del grup “Cercavila Carabutsí” format per nois i noies molt joves i molts nebots de grans noms de la rumba d’aquests carrers, i un segon grup també amb joves del carrer de la Cera, conjuntament amb algunes de les grans figures de la rumba encara en actiu (Peret Reyes) així com els artistes Muchacho, Rambo i Sam Mosketón, el president de Carabutsí i director de l’EMUGBA.

A més, podreu gaudir de dues xerrades-debat al voltant de les barraques de fira ambulants i l’oci popular a Barcelona, des del seu origen a la seva desaparició, a càrrec del filòleg i historiador Enric H. March.

Estigueu atentes i atents perquè molt aviat us donarem dates perquè pugueu reservar la vostra entrada i no perdre-us el resultat d’un dels projectes més esperats del Teatre Arnau!