Barcelona Cultura

“Fer un projecte de teatre comunitari és un repte molt gran com a companyia”

El 12 d’octubre s’estrena, davant la façana de l’Arnau, el primer projecte escènic de l’Arnau Itinerant 2019. ‘SÍN TÍTULO’, és una versió lliure de la ‘Comedia sin titulo’, una obra inacabada de Federico García Lorca. La companyia La Danesa planteja una obra de teatre comunitari escrita per Jumon Erra i dirigida per Elena Fortuny, amb qui hem parlat entre assaig i assaig perquè ens expliqui alguns detalls de l’espectacle, que promet ser un dels plats forts de la temporada escènica de l’Arnau…

Explica’ns la història de la Danesa. Quins són els orígens de la companyia?

La Danesa és una companyia fundada el 2011 pel Jumon Erra, l’Ota Vallès i jo. El nostre nom de prové del primer text original del Jumon, que es titulava ‘Un disgust danès’. El nostre segon projecte, ‘La distància entre el llamp i el tro’, tractava sobre el canvi climàtic, i la nostra última producció, que s’està programant al teatre Akadèmia, és ‘Assaig sobre la lucidesa’. La companyia es va transformant a cada producció i segons les necessitats s’hi van sumant més persones. Actualment estem treballant en el nostre quart projecte, en el marc de l’Arnau.

Com vau conèixer l’Arnau Itinerant i per què decidiu formar-ne part?

La Danesa forma part del Col·lectiu de companyies independents i aquest Col·lectiu va ser una de les potes de la plataforma ciutadana que va aconseguir que l’Arnau fos de gestió comunitària. Quan, l’any passat, es va fer una crida a entitats i companyies per formar part dels projectes del 2019, nosaltres vam fer aquesta proposta, la vam presentar en assemblea i va agradar.

La ‘Comedia sin titulo’, de Lorca, es planteja d’alguna manera quina és la raó de ser del teatre…

Sí. I, de fet, a l’assemblea de l’Arnau justament s’estava plantejant quin tipus de teatre volem que sigui l’Arnau, quin teatre s’hi ha de fer, com ha de ser la participació de la comunitat i quin valor han de tenir les memòries perifèriques. Per això la nostra proposta va ser la de treballar un projecte de teatre comunitari a partir d’aquella obra que va quedar inacabada precisament per qüestions de memòria històrica.

Quan parlem de teatre comunitari, a què ens referim?

Aquesta obra s’ha creat a partir de tallers que hem fet aquest estiu amb persones grans i joves del barri. I l’espectacle és el resultat d’un procés col·laboratiu entre actors i actrius professionals i veïns i veïnes. Per a nosaltres, que fem teatre polític, fer per primera vegada un projecte de teatre comunitari és molt important perquè ens dona una eina de treball que no havíem tingut fins ara a l’abast, i és un repte molt gran com a companyia.

Explica’ns com han estat aquests tallers.

A l’estiu vam plantejar a un grup de veïns i veïnes que donessin el seu punt de vista sobre com ha de ser el teatre, quines de les seves vivències consideren significatives i haurien de ser explicades als teatres… A partir d’aquestes narracions vam començar a configurar com seria la participació de les intèrprets no professionals i quins fils argumentals volíem desplegar. Així vam arribar a un tema que pensem que és el fil conductor de tot, que són els nens perduts, els menors estrangers no acompanyats. La desconnexió de la comunitat s’acarnissa especialment amb les persones més vulnerables, els nens perduts. I això ens va inspirar per a l’escriptura d’un primer esbós. A partir d’aquí vam fer un taller de rap amb el col·lectiu La Llama i vam crear dos temes al voltant d’aquesta temàtica…

Amb tot això no heu estat sols, treballeu amb altres projectes de l’Arnau Itinerant.

D’una banda, Creuem el Paral·lel ens ha aportat les connexions que ens han permès arribar als diferents col·lectius amb els quals hem fet els tallers. També fem sinèrgies amb l’arxiu de memòries de l’Arnau, ja que hem begut d’ell per crear l’obra i, al mateix temps, l’alimentarem amb tot el que hem extret dels tallers amb el veïnat. També ens hibridem amb Arnau Gallery, ja que l’artista Lucas Milart farà una acció en directe a l’estrena de l’espectacle. Serà una passada!