Barcelona Cultura

“Volem mantenir l’ànima de l’Arnau, l’últim teatre de barraca”

Com serà el futur edifici del Teatre Arnau? En parlem amb Antoni Ramon Graells, l’arquitecte encarregat de la rehabilitació de l’edifici històric. Amb ell coneixerem més detalls del projecte constructiu, que farà bategar de nou el teatre.

En quin estat es troba actualment l’edifici del Teatre Arnau?

Malgrat el seu estat de deteriorament, el Teatre Arnau és rehabilitable. A l’informe històric es proposa uns criteris per a la intervenció que d’una manera força oberta marcarien una gradació per posar en valor les següents accions en relació al tractament del patrimoni: preservar, restaurar, substituir i intervenir.

Per preservar entenem, seguint el pensament de John Ruskin, guardar l’envelliment de la sala o fer emergir capes esborrades de la història del local. Deixar que els murs parlin, tal com el director teatral Peter Brook va fer a les Bouffes du Nord de Paris. Per restaurar, seguint el pensament d’Eugène- Emmanuel Viollet-le-duc, entenem restablir l’estat “ideal”, tal com afirmava l’arquitecte restaurador dels “Monuments Historiques” de la França. La substitució d’un element per un de nou podria dur-se a terme amb l’objectiu de reproduir-lo, i l’associaríem a una actitud restauradora amb materials i formes contemporànies. Per intervenir, s’entén la introducció de nous elements, bé sigui per requeriments estructurals i constructius, com per funcionals i normatius.

Aquestes accions no deixarien de ser sinó tàctiques concretes emmarcades en una estratègia més global i finalista, mantenir “l’ànima de l’Arnau”, tal com s’ha expressat al llarg del procés participatiu per definir el futur del Teatre.

Quin és el projecte de rehabilitació previst?

Per començar, el Teatre Arnau es troba en la transició entre el Raval i el Paral·lel, entre l’últim edifici d’habitatges del barri i el front de façana de l’avinguda. El propi edifici fa aquesta transició: les façanes laterals són molt bàsiques, planes, d’una austeritat absoluta… Una construcció honesta i gens representativa; per contra, la façana principal –la del Paral·lel- construeix una escena pública; vol destacar i identificar que és un teatre. L’edifici es situa arran -i tapant- els habitatges posteriors i s’enretira del Paral·lel, generant una petita plaça.

Pel què fa al passatge, proposem recuperar la façana d’habitatges posterior enderrocant els cossos annexes entre el teatre i l’edifici d’habitatges. Alliberant un passatge que, quan està obert, permet una entrada secundària per darrera de la caixa escènica i connecta el carrer Nou de la Rambla amb l’Ateneu. Quan l’accés és restringit permet la càrrega i descàrrega a cota d’escenari, i un accés directe per a tècnics i actors. El passatge esdevé una entrada més domèstica, a escala de barri, que pot funcionar independentment pel teatre i l’Ateneu, i acosta l’Arnau al Raval. Malgrat l’Arnau arrenca dels carrers estrets del Raval i en segueix l’alineació, l’obertura del nou passatge i la separació amb els habitatges marca un final i un canvi morfològic que l’encara definitivament al Paral·lel.

Cal destacar que L’Arnau és el darrer teatre de barraca de la ciutat de Barcelona i cal intervenir-hi, entenent que representa un llegat d’interès històric imperdible. Malauradament l’edifici es troba en molt mal estat i es fa impo00ssible adaptar-lo a la normativa vigent. Caldran accions transformadores que n’alteraran l’estat actual, renunciant, de ben segur, a algunes coses… Per això, creiem imprescindible clarificar què defineix realment el Teatre de barraca per tal d’intervenir potenciant els seus trets essencials, que caldrà preservar i potenciar: la nau, la ferradura i l’estructura de fusta.

Així, un dels trets més definitoris del teatre de barraca és la tipologia de nau de tres cossos. Un cos principal i dos laterals. Una estructura quasi industrial semblant a la dels mercats amb un volum important i una direccionalitat molt clara. Una tipologia constructiva molt pragmàtica poc freqüent en l’àmbit teatral.

Sobreposat a la racionalitat de la tipologia de nau, apareixen les llotges en forma de ferradura, amb una geometria molt més teatral. La contraposició entre l’estructura genèrica, senzilla i austera de la nau amb l’especificitat de les ferradures, pensem que també és molt important. Cal poder llegir ambdues estructures amb claredat.

El que millor expressa aquesta complexitat entre nau i ferradura és l’estructura de fusta. Si despullem l’esquelet, sense paviments, acabats, parets… podrem identificar perfectament el que per a nosaltres és l’essència del teatre de barraca: un sistema porticat de tres naus, de pilars molt esvelts creuant un entramat més dens i complex, de geometries increïblement expressives que conformaven les bigues i entrebigats dels forjats de les llotges. Les encavallades corbades, sorprenentment afinades, i la coberta d’entarimat de fusta completen aquest sistema excepcional -a preservar.

En la meva opinió, a més, valoraria el potencial escènic de l’espai del Cafè de l’Ateneu, tant en el seu interior i en relació amb la sala, com en l’obertura a la plaça Raquel Meller. En la resolució de la sala, la proposta és coherent en el tractament que es dona a l’estructura com uns dels elements principals que caracteritzen el teatre de barraca.

Quan començarà i per quan s’estima que estigui finalitzat?

Ara per ara el calendari és: l’Avantprojecte, abans de l’estiu; el Projecte Bàsic, a finals de setembre; el Projecte Executiu, pel gener; i la licitació de les obres el març de 2019. La durada de les obres es fa difícil de dir en aquests moments.

Quantes butaques i quins espais nous es projecten?

Al voltant de 200 localitats. El conjunt més pròpiament dedicat a les arts escèniques englobaria sala, escenari, camerinos, magatzem, taller i sala d’assaig. L’entorn a l’espai del bar, que funciona com un pati allargat obert a la plaça Raquel Meller, hi haurien els espais de reunions, tallers i el centre d’interpretació.

El veïnat ha pogut participar de la presa de decisions arquitectòniques?

El pla funcional que estava a les bases del concurs es va elaborar des del Grup impulsor del procés participatiu engegat a la primavera del 2016, format per un conjunt ampli de representants de més d’una trentena d’entitats, col·lectius, plataformes, institucions, etc. que formen part del teixit cultural i veïnal de la ciutat, però especialment dels barris de Poble Sec, Raval i Sant Antoni. S’ha treballat per a l’objectiu comú d’aconseguir que el projecte cultural de L’Arnau tingui el major grau d’acord i consens possible entre els agents implicats.