Viu Montjuïc

El 9 de juliol de 2015, la Fundació Joan Miró, que en aquell moment celebrava el 40è aniversari, va retre homenatge a Alexandre Cirici Pellicer, polifacètic vicepresident de la Fundació de 1975 a 1983, amb l'acció Mercuri Splash. Els artistes David Bestué i Antoni Hervàs van orquestrar un homenatge en clau festiva i contemporània que tant pretenia posar en relleu el llegat de Cirici com celebrar les aportacions de la Fundació Joan Miró a l'ecosistema artístic local en la seva funció de centre d'estudis de l'art contemporani.

Des del present, Yessi Perse i Ali Arévalo en proposen una reencarnació en clau crítica. En les seves paraules:

A Reencarnacions III: Esquitxar (aka ☿Mercuri Splash Redux☿), la Fundació Joan Miró es transforma (al voltant de l'única font mercurial del món) en un temple de culte a Mercuri, emblema del comerç i el turisme. A la mitologia romana, Mercuri (Hermes a Grècia) és el déu olímpic missatger, déu de les fronteres i els viatgers que les creuen, del comerç, els comerciants i els lladres. Com a símbol de la negociació i la transacció, porta el caduceu ☤, mentre que les seves sandàlies alades representen la velocitat i el desplaçament. Aquests emblemes apareixen a la simbologia relacionada amb el comerç i, en particular, amb el món borsari i el mercat de capitals. Mercuri encarna l'arquetip dels perills del turisme contemporani: la defensa del consumisme, l'encarnació del colonitzador o la pràctica extractivista.

L'element químic mercuri (Hg) és un metall pesat, platejat, que a temperatura ambient es presenta com un líquid mòbil, brillant i tòxic per a la salut humana i el medi ambient. Es troba a dipòsits de carbó i altres minerals. Alquímicament representa el principi de transformació: l'esperit mutable que uneix oposats, la fluïdesa inestable i la contaminació invisible. L'alquímia concebia el mercuri com a matèria primera utilitzada en els intents de transmutar els metalls impurs en or i plata: la pedra filosofal. Com el mercuri, els processos de turistificació flueixen per les ciutats intentant convertir-les en or; s'infiltren als teixits urbans deixant residus tòxics, culturals i ecològics, difícils de revertir. Distorsiona l'autenticitat, transforma hàbitats en decorats, poblacions en figurants; deslocalitza mitologies i folklores, banalitzant cultures i convertint-les en souvenirs.

Però a les esquerdes, la resistència emergeix com a aigua que es regira i esquitxa, per no deixar impassible el turisme davant de la precarització i expulsió que provoca a la població local. Davant la turistificació sense límits, l'acció d'esquitxar esdevé un gest de resistència col·lectiva.

Inscripcions amb reserva prèvia al web de la Fundació Joan Miró.