Lectura, poder i art contemporani

L’Espai 13 de la Fundació Joan Miró ha donat a conèixer el cicle d’exposicions Fixacions per minut, que es compondrà de quatre mostres successives fins al 2024. El títol del projecte fa referència a la fórmula amb què es calcula la velocitat de lectura. Cada fixació és una parada dels ulls sobre una paraula: com més baix és el nombre de fixacions per minut, més elevada és la velocitat a la qual es processa el text. El terme també al·ludeix a la capacitat del llenguatge per fixar significats.

Comissariades per Yaby –és a dir, Beatriz Ortega Botas i Alberto Vallejo–, les propostes expositives reunides a Fixacions per minut fan servir diversos mitjans visuals per exposar les conseqüències polítiques d’alguns mecanismes tècnics i retòrics de la lectura.

Les quatre mostres –signades per Claudia Pagès (del 19 de febrer al 16 d'abril), P. Staff (del 28 d’abril al 9 de juliol), Jota Mombaça + Iki Yos Piña Narváez (del 21 de juliol al 22 d’octubre) i Kandis Williams (del 3 de novembre de 2023 al 21 de gener de 2024)– aborden, respectivament, el paper del substrat prelingüístic en la circulació del poder, la incorporació dels elements corporals a la comunicació, l’ús de formes no alfabètiques d'interpretar del món i la reescriptura de l’arxiu i les seves narratives històriques.

La primera d’elles, titulada Bandolerismes, presenta una nova investigació al voltant del paper timbrat, les filigranes i les marques, que a partir del segle XVIII es van utilitzar sobretot en la documentació judicial i administrativa com a instrument per identificar i legitimar la propietat i el control sobre béns i persones.

Clàudia Pagès explora la relació d’aquests elements d’expressió gràfica amb la idea de “banda” o "bàndol". Més enllà de la seva imatge romàntica, el bandolerisme va ser un fenomen complex finançat per sectors de la noblesa que organitzaven partides de malfactors que servien els interessos d’un senyor feudal, d’acord amb les relacions de poder pròpies de l’estructura social de vassallatge.

Per refermar la idea dual d’amics i enemics, la sala es troba dividida per un mur de papers marcats amb filigranes creades per l’artista, amb sengles pantalles de projecció a cada costat que mostren, alternativament, un fragment de la mateixa peça, i dos vídeos gravats en indrets icònics del poble de l’autora: l’Abric Romaní i el molí paperer de Capellades. I és que tant el jaciment neandertal com el museu del molí conserven signes que es mouen en un espai ambigu entre la paraula i la imatge.

L’accés a l’Espai 13 és gratuït però es recomana reservar dia i hora clicant aquí.