L'Arxiu Històric ens porta a un recorregut crucial per les arts de la seda

La seda, producte sumptuós per excel·lència, es coneix a Catalunya des de l'alta edat mitjana. Els contactes comercials entre mercaders catalans i andalusins ​​del segle X són les primeres evidències conegudes de la dedicació professional al voltant de la seda.
Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de corporacions sederes a la ciutat està formada per una quarantena de documents, i recapitula els episodis que van portar a l'organització gremial dels treballadors de seda a la ciutat, i ens ofereix estampes i documents que exemplifiquen la relació de la ciutat amb aquest ofici.

Al segle XIII, els temps de Pere el Gran, la majoria dels artesans seders formaven part de la comunitat jueva barcelonina, per la qual cosa no s'organitzen com a corporació d'ofici ni participen en les institucions de govern municipal. L'auge de la sederia del segle XIV empeny el Consell de Cent de Barcelona a autoritzar unes ordenances per regular la compravenda de seda. La persecució i expulsió dels jueus de Barcelona en 1391 és un punt d'inflexió en el món seder de la ciutat, ja que desapareix el principal col·lectiu humà que el representa.

La majoria d'aquests gremis desapareixen arran d'un procés que comença en 1834 i es resol amb el decret de 20 de desembre de 1836, que posa fi a les organitzacions gremials d'Espanya. Sobreviuen només com a organitzacions de defensa d'interessos col·lectius o com mutualitats laborals. És el cas del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona (CAMS), que neix a l'abril de 1834, a partir de la fusió dels gremis de velers i velluters.

Aquesta exposició es realitza a partir dels fons documentals cedits en comodat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que constitueixen l'Arxiu del Col·legi de
l'Art Major de la Seda de Barcelona: Gremi de Velers, Gremi de Velluters, Gremi de Penrxers i el mateix CAMS. Entre tots abasten un arc cronològic de 500 anys d'existència. La mostra ofereix una visió general de l'origen i evolució de les organitzacions sederes, les formes d'organització corporativa que han pres, les funcions que han desenvolupat i els recursos que s'han emprat per assolir els seus objectius.

L'exposició s'estructura en sis àmbits:

1. El govern corporatiu
Les juntes i consells de govern dels gremis de velers, velluteros i penjadors tracten els assumptes que afecten el funcionament dels respectius oficis per tal d'aconseguir
les millors condicions de treball.

2. Incorporació a l'ofici
Definir, regular i executar el procés d'incorporació gremial i les proves d'accés de cada ofici és una de les competències més preuades dels gremis.

3. Constituir l'entitat i definir l'ofici
Els seders de Barcelona no han disposat d'un camí fàcil per establir la naturalesa jurídica dels seus oficis i definir-ne els trets diferencials.

4. Defensar la professió
Les organitzacions sederes promouen la viabilitat pública de l'ofici, vigilen l'exercici legal de la professió i defensen els interessos dels respectius col·lectius professionals.

5. Tramar la seda
A Barcelona, ​​el treball de la seda estava molt especialitzat; cada un dels set oficis que el representaven constituïa una corporació.

6. Fraternitat, malaltia i auxili espiritual
Mitjançant el cobrament de quotes i la formació de fons de previsió social, les entitats sederes incorporen un sistema benèfic d'assistència sanitària, social i religiosa per als seus associats.

En aquesta mostra, podem contemplar en un gran estat de conservació, documents tan antics i rellevants com el Decret de l'Alcalde referent al Gremi de Velers, les Ordenances del Gremi de Teixidors de Vels (1825), el Llibre de privilegis del Gremi de Velluters ( 1570) i ​​el Llibre de la Confraria dels Velluters (1682), entre d'altres. L'exposició ens permet a més veure de prop mostraris de seda, així com imatges del treball de la seda de començaments del segle XX.

Les arts de la seda a Barcelona
Dies: 5 de novembre el 2015 al 30 abril 2016
Espais: Arxiu Històric
Preu: entrada gratuïta
Més informació clicant aquí