Tornar

Vista parcial d'algunes de les obres exposades a Dilalica on es pot veure unes formes geomètriques de colors diversos

'Oficina' reflexiona sobre la complexitat actual del món del treball

Abans tenia unes hores assignades en el temps i un espai concret on desenvolupar-se però, i avui? Pocs conceptes han canviat tant darrerament com el del treball. Ens en parlen tres artistes a Oficina, que podrem veure a Dilalica fins al 7 d'abril.

Dilalica, un espai d'art del carrer de Trafalgar sempre atent a les tendències més noves de la creació i de la societat que l'acull, ha convocat a les artistes Daria Irincheeva i María Alcaide i al projecte Coreografies del treball a analitzar o, com a mínim, reflectir què ha passat. I és que, si abans treballàvem un nombre determinat d'hores en un espai concret, sovint l'oficina, ara el treball ha envaït tots els aspectes de la nostra vida i ja no se sap quan comença ni quan acaba i, des de l'inici de la pandèmia, sovint ocupa fins i tot el nostre domicili particular.

Quins nous significats engloba avui el concepte "treball"? Ens respon amb el llenguatge plàstic Daria Irincheeva, una artista de Leningrad amb base a Nova York que presenta a Dilalica Inbox 2018-2020. És una composició de pintures que al·ludeix a un document de text, un comunicat o un correu electrònic visualitzat a gran escala com si fos una imatge d'aquest estat psicològic permanent d'alerta i disposició al treball en què ens veiem obligats a viure. Hi ha diferència entre l'espai de feina i l'espai de vida? S'ho pregunta l'artista, que utilitza uns pigments en la seva obra (ocre, negre i vermell) que són una referència a les pintures rupestres i que ens convida així a veure en perspectiva l'evolució humana i a prendre consciència de com és de curta, en comparació, la vida d'una persona.

Per la seva part, María Alcaide, una artista multimèdia de Huelva que sovint treballa el tema de la precarietat, reconstrueix la imatge d'una oficina a bureau désespoir i planteja la idea d'un treball artístic que, en temps del capitalisme desenfrenat, tendeix a desaparèixer i a la vegada es produeix a tot arreu, de manera que és omnipresent i, a la vegada, no hi és. Ens ho explica reconstruint, no sense ironia, l'imaginari d'un despatx.

El projecte Coreografies del treball, finalment, mostra un seguit de dibuixos realitzats per un braç robòtic a partir del conjunt de gestos que fan les persones mentre són treballant davant d'un ordinador. Així, quan la feina acaba convertida en un conjunt de gestos realitzats davant la pantalla, es converteix en una coreografia i el cos humà, en una mena d'interfície.

Si voleu reflexionar a partir de l'art sobre els canvis en el món del treball i el paper que hi han tingut les tecnologies no us perdeu aquesta exposició, però abans consulteu la informació al web de Dilalica.

Data de publicació: Dimarts, 16 Febrer 2021
  • Comparteix
  • Deixa el teu comentari
  • Tots els comentaris

Envia'ns un comentari i comparteix la teva experiència d'aquest esdeveniment. Si tens algun dubte o suggeriment pots fer clic en aquest enllaç.

* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No HTML tags allowed.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Comentaris

  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per validar que vostè és un visitant humà i preveure spam.