Paradís perdut

Moltes de les grans escenes del cinema han tingut lloc en un jardí. Des dels germans Lumière, amb L'arroseur arrosé, passant per Jacques Tati amb Mon oncle, fins a Stanley Kubrick, el qual va recórrer al laberint de The shining com a metàfora de l’estat mental del protagonista. Ara, podeu viure moltes escenes de l’estil amb la setena edició del cicle Paradís perdut: cinema i Jardí, que compta de nou amb la col·laboració de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic i que es podrà veure a la Filmoteca i a l’Auditori Meier del MACBA del 8 al 22 de juny.

El programa d’enguany mostra el jardí com un escenari cinematogràfic on es pot parlar tant de temes particulars com de temes universals, prestant especial atenció cap a un tipus particular de jardins, els jardins excèntrics. Aquests jardins, que van aparèixer per primer cop al segle XVI, defugien dels cànons de l’època i van anar guanyant importància durant el barroc com a espais per exhibir-hi escultures extravagants, pintures o fins i tot arts escèniques. En aquest context, el biopic que obre el cicle, L'incroyable histoire du facteur Cheval, explica com el carter Cheval va construir el Palau Ideal al sud de França a mitjans del segle XIX, el qual, més endavant, es va declarar Monument Nacional.

El Paradís perdut d’enguany combina arquitectura, natura, imaginació i un munt d’històries. A la selecció de pel·lícules es poden trobar títols com Etz limon, The swimmer, Le bois dont les rêves sont faits, I build the tower i Garrell - El Tarzan d'Argelaguer, aquest últim, sobre la història d’un home, en Josep Pujiula, que va dedicar quaranta-cinc anys de la seva vida a una construcció que va erigir a Catalunya, al municipi d’Argelaguer. Per altra banda, a l’auditori del MACBA es podran visualitzar dos documentals que tenen lloc a les illes Canàries, tot i que són independents l’un de l’altre: En el volcán i Los sueños al viento. El primer ens presenta noves fórmules de turisme sostenible a través de l’obra de l’artista d’Arrecife César Manrique i el segon, ens descobreix el jardí eclèctic i singular d’un altre artista no tan conegut, Pepe García, també anomenat Pillipo.

Aquest Paradís perdut ens permet descobrir en els jardins una connexió amb la natura des de prismes i visions molt diferents. El cinema parla de la visió permeable i transparent dels jardins i de com ens permeten entendre i explicar la nostra pròpia història. Consulteu tota la programació del cicle en aquest enllaç.