L’exposició  Pregàries de Resistència recorre més de vint-i-cinc anys de pràctica de l’artista Carlos Motta (Bogotà, 1978), sempre marcada pel cos i la dissidència sexual com a territori d’experimentació i contestació política. Hi coexisteixen les seves primeres exploracions d’autoretrat fotogràfic amb les performances i videoinstal·lacions més recents. La mostra indaga en la densitat de la investigació artística de Motta, caracteritzada pel rigor implacable davant de l’arxiu i per interrogar les seves violències, silenciaments i desitjos. L’obra de Motta atempta contra la imposició de les epistemologies eurocèntriques, des de la conquesta i el període colonial a Amèrica fins a les seves propagacions en el present, tenint en compte el llegat de la religió com a vehicle perpetrador i pertorbador de colonialitat. 

La trajectòria artística de Motta va començar quan ell era molt jove, a finals dels anys noranta, poc abans que emigrés i s’establís a Nova York. La mostra presta una atenció especial al compromís de l’artista amb les històries polítiques i els moviments socials –i, més específicament, amb la política de la sexualitat i el gènere, així com amb l’anomenada crisi del VIH o sida– i les seves derives contemporànies sobre la fragilitat dels cossos. La noció de cos col·lectiu i l’atenció de l’artista a la política de la cura és fonamental en la representació, tant de manera individual o autorepresentacional com en les diverses formes de col·laboració que l’artista estipula en els seus projectes al llarg dels anys. 

Les obres de Motta proposen relats alternatius a les narratives hegemòniques de la història, la religió i la democràcia. El seu treball i les seves col·laboracions artístiques materialitzen el potencial de rectificació social a través de la reescriptura de la història i erosionen les narratives oficials de la història colonial, les dictadures militars i el neofeixisme i les seves violències, en una peregrinació sempre blasfema, corporal i política.