Inauguració: 6 de maig, de 17:30 a 21:30 Durada de l'exposició: del 26 d’abril al 22 de juny Horari: 17:30 – 20:30 · Vine ds. // mono30 té el plaer de presentar "El teixit del joc", una exposició individual de l’artista Stefano Vuga, articulada al voltant d’un diàleg profund entre la memòria, l’estètica i la reflexió contemporània. Amb un conjunt d’obres principalment pictòriques, la mostra explora el paper simbòlic de la joguina, desplegat a través de dues narratives poètiques principals. D’una banda, la joguina s’erigeix com a custòdia de la infància —un moment de puresa, descoberta, curiositat i aprenentatge—. Les obres de Vuga evoquen aquesta etapa fundacional mitjançant formes i colors que remeten a la construcció mateixa del jo humà, oferint un cant a l’autenticitat i a la nostra connexió amb els cicles naturals del desenvolupament biològic. De l’altra, la joguina es transforma en una metàfora complexa i sofisticada, capaç de vehicular temàtiques de gran ressonància política i social. Amb la dolça familiaritat de les seves formes, la joguina transmet realitats aspres i sovint incòmodes, obrint un espai de reflexió sobre qüestions universals com la vulnerabilitat, el conflicte i, en darrer terme, la pèrdua de control de la humanitat sobre el seu propi destí. Enfocament artístic La pràctica artística de Stefano Vuga es fonamenta en una afinitat innata pel color i per l’ofici, combinant tradició i experimentació. Des de tècniques clàssiques com l’oli i la tèmpora sobre fusta i tela, fins a exploracions digitals emprades en el desenvolupament d’estudis i composicions, Vuga construeix una narrativa estratificada en què cada mitjà es posa al servei del missatge. El seu retorn a materials tangibles i modelables reflecteix una tria deliberada en una època dominada pel digital. El procés creatiu de Vuga —sovint pausat i contemplatiu— dona lloc a obres que encarnen un equilibri singular entre imperfecció i autenticitat, expressió d’una technê profundament personal i íntima. Context i visió "El teixit del joc" emergeix en un context marcat per una aguda consciència del moment històric. Segons Vuga, la humanitat travessa una fase crítica de transició, en què la tecnologia amenaça d’eclipsar el valor humà. Les seves obres donen testimoni de la crisi de l’Antropocè: una època d’acceleració descontrolada que amplifica el caos i posa en perill la nostra connexió amb el ritme natural de la vida. En aquest paisatge, l’art esdevé alhora refugi i forma de resistència. A través del seu llenguatge visual, Vuga busca reivindicar el sentit del “joc” com a moment de compromís pur i intel·ligent.