Pepe Correa

Professor de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, va començar a destacar amb els seus primers relats breus, que van rebre premis com el premi Julio Cortázar (La Laguna, 1998) i el premi Campus (Las Palmas, 1999). Com a novel·lista, va obtenir el premi Benito Pérez Armas (Santa Cruz de Tenerife, 2000) amb Me mataron tan mal i el premi Vargas Llosa (Múrcia, 2004) amb Échale un ojo a Carla.

Però potser la seva contribució més significativa al panorama literari espanyol es troba en la creació d’un personatge que ja forma part de l’imaginari de la novel·la criminal contemporània: el detectiu Ricardo Blanco. La saga d’aquest personatge s’inicia amb Quince días de noviembre (2003) i continua amb Muerte en abril (2004), Muerte de un violinista (2006), Un rastro de sirena (2009), Nuestra Señora de la Luna (2012), Blue Christmas (2013), El verano que murió Chavela (2014), Mientras seamos jóvenes (2015), El detective nostálgico (2017), La noche en que se odiaron dos colores (2019), Las dos Amelias (2020), Para morir en la orilla (2021), La estación enjaulada (2022) i Un arpegio de lluvia en el cristal (2024), totes editades a la col·lecció de Novel·la Negra d’Alba.

Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes (alemany, finlandès, italià) i gaudeixen d’un gran èxit entre els lectors del nord d’Europa, especialment aficionats a la novel·la criminal.